Vilafranca, d'esquena als infants i adolescents?

En els darrers temps sembla que el debat sobre l’educació està molt viu. Els mitjans de comunicació hi dediquen espai, les famílies llegim i ens informem i algunes escoles replantegen els seus projectes educatius. Una de les conclusions més evidents d’aquest debat és que l’educació és molt més que el conjunt de coneixements que les escoles i instituts imparteixen en l’horari lectiu. Deixem-ho clar: educa la família, el centre escolar, els amics i amigues, la societat, l’entorn...

En clau de territori, el barri i la ciutat són fonamentals per a l’educació integral dels infants i adolescents. El món local és la mida justa per desenvolupar estratègies que ajudin a fer-los créixer. Els Ajuntaments, malgrat tenir molt poques competències en l’àmbit de l’educació reglada,podendefinir estratègies que permetin un context clarament educador sobre el conjunt de la població.Però per definir-les cal una visió transversal en temes d’infància i adolescència i que totes les decisions municipals que es prenguin tinguin en compteaquest nombrós col·lectiu que, a vegades, sembla invisible per a qui pensa i organitza la vila.

Vilafranca viu d’esquena a les necessitats del seus infants i adolescents: sense pistes esportives obertes al joc espontani, sense biblioteques i sales d’estudi als barris, sense un pla de mobilitat adaptat a les necessitats dels més joves que els permeti ser més autònoms, sense programació de casals d’estiu municipals ni programació d’activitats durant els períodes de vacances escolars, sense cap skatepark, ...

Els infants de famílies que no disposen del nivell adquisitiu suficient per pagar-se aquestes activitats en queden exclosos. Aquesta situació és clarament segregadora perquè provoca una distribució significativament desigual en funció de l’estatus socioeconòmic i agreuja encara més les diferències entre els infants i adolescents de la nostra vila.

El Síndic de Greuges de Catalunya, en el seu informe sobre el lleure infantil (2014) ja afirmava que hi havia evidents desigualtats en l’accés al lleure i reclamava a les administracions més polítiques d’equitat. La pobresa d’una bona part dels nostres infants és un fet ben present: només per situar-nos, a la nostra vila un de cada quatre infants entre els 3 i els 16 anys rep ajuts econòmics a l’escolarització i 550 nens i nenes són atesos al Rebost Solidari. L’informe de la Comissió Tècnica d’Infància de l’Ajuntament de Vilafranca parlava, en el seu informe del 2016 de 1.823 menors de 16 anys en situació de pobresa moderada.

Aquesta vila, que al’hora de prendre decisions que afectenals infants no els escolta niels deixa participar, és una ciutat que perd una oportunitat immensa. La ciutat organitzada de manera que sigui acollidora per als nens és una ciutat que, alhora, és acollidora per a tots. La ciutat que permet desplaçar-se de manera còmoda i segura, que garanteix espais dejoc i de trobada, que té espais d’accés gratuït i lliure on practicar l’esport, que disposa d’equipaments que trenquin les barreres digitals entre els quipoden pagar-se l’accés a la tecnologia digital i els qui no poden; aquesta ciutat és una ciutat educadora, cohesionadora i amable, no només per als més menuts. També és una ciutat més amable amb la gent gran, amb els nouvinguts que busquen integrar-se, amb els visitants esporàdics, amb la gent amb mobilitat reduïda... Ho és per a tothom!

Ana Novella, doctora en Filosofia i Ciències de l'Educació, diu que “hem de desenvolupar la idea de l'infant com a ciutadà i activista cívic. El nen s'ha de reconèixer com a actiu de la seva pròpia ciutat”.Cal, doncs, concretar totes aquestes propostes i començar a repensar la ciutat en què vivim des d’una òptica nova. Davant la immobilitat i la passivitat del’equip de govern en aquests temes, des de VeC hem fet propostes concretes. Com que en els diferents consells municipals el debat no és possible, les hem presentat en forma de mocions als Ple municipal.Totes s’han aprovat per unanimitat, però cap s’ha portat a terme. Són aquestes:

Obrim els patis de les escoles, guanyem nous espais per al joc i l´esport

Al ple del juliol del 2016 presentem la moció sobre el programa de Patis oberts.

Les nostres escoles han de sortir del cau i obrir-se a la comunitat local més enllà de l’horari escolar. I això depènde l’Ajuntament de Vilafranca perquè és el responsable de l’ús social de la majoria d’escoles fora de l’horari escolar. Ens cal pensar en una educació a temps complet i oferir més i millors oportunitats als nostres infants i adolescents, especialment als que tenen menys possibilitats d’assolir-les pel seu compte.

Creiem que el lleure educatiu és un aspecte molt important per al desenvolupament social i personal dels infants. En aquesta línia, VeC va proposar al Ple municipal que l’Ajuntament de Vilafranca definís un projecte de Patis oberts amb l’objectiu de potenciar-ne l'ús fora de l’horari escolar i, concretament, la seva vessant educativa i social a través de l’esport i el joc en general.

La moció fixava que aquest programa ha d’oferir de manera progressiva patis de diversos centres escolars de la vila que són propietat de l’Ajuntament de Vilafranca en horaris rotatius de tarda i de cap de setmana, com ja es fa a moltes altres ciutats com a Vilanova i la Geltrú. Després de moltes promeses incomplertes, continuem sense respostes i privant als nostres infants d’espais de joc gratuïts, segurs i cohesionadors, mentre cada vegada es prohibeix el joc a més places i carrers. L’Ajuntament manté tancades les escoles públiques fora de l’horari escolar.

Si es prohibeix jugar a pilota a les places de Vilafranca i no s’obren els patis de les escoles fora de l’horari escolar: on han de jugar les nenes i els nens?

Obrim les biblioteques escolars, guanyem nous espais de lectura i estudi

Al ple del novembre del 2015 presentem la moció sobre el Pla de biblioteques i lectura pública a Vilafranca.

El Ple Municipal va aprovar per unanimitat aquesta moció sobre la lectura pública i biblioteques. Entre molts altres aspectes d’abast més general de ciutat, aquesta moció també pretenia incidir, com en el cas dels patis escolars, sobre uns espais que són propietat de l’Ajuntament i que aquest té la possibilitat de gestionar fora de l’horari escolar: les biblioteques escolars i/o sales d’estudi.

Dos anys després, les biblioteques escolars segueixen tancades fora de l’horari escolar i no s’ofereixen altres equipaments com sales d’estudi municipals als barris. Molts infants i adolescents no disposen d’espais adequats on realitzar els deures i les tasques escolars.Dades molt recents indiquen que el fracàs escolar té relació directe amb el nivell socioeconòmic de la família.

Pla de camins escolars

Al ple del desembre del 2016 presentem la moció pel Pla de camins escolars de Vilafranca.

Aquesta moció fixava, d’acord amb el Pla de Mobilitat Urbana, que l’Ajuntament de Vilafranca havia d’elaborar un Pla de Camins Escolars amb l’objectiu de fomentar la mobilitat saludable i sostenible dels infants i joves que s’han de desplaçar diàriament a un centre escolar i dels seus acompanyants.

L’objectiu fonamental de la moció era promoure que l’alumnat arribi als centres escolars utilitzant models de mobilitat sostenible i alternatius al vehicle privat i motoritzat, com una manera d’afavorir la salut dels ciutadans i la protecció del medi ambient, però també perseguia afavorir l’autonomia personal de l’alumnat com una eina més que els pot oferir la ciutat per millorar-ne el creixement personal.

De moment no sabem que hi hagi cap esborrany del Pla de camins escolars.

Participació d’infants i adolescents en temes de ciutat

Al ple del març del 2017 presentem la moció sobre la creació del Consell d’Infants i Adolescents de Vilafranca del Penedès.

Per aconseguir la vila que volem per als infants i adolescents, i de retruc també per a la resta de ciutadans, no hi ha més remei que comptar amb la seva col·laboració i escoltar la seva opinió. Per això aquesta moció proposava crear un consell en què ens diguin com és la vila que voldrien i per demanar-los que ens ajudin a construir-la.

La participació dels infants i els adolescents en els afers públics s’ha de considerar un dret perquè així ho recull la Convenció dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides de 1989, els articles 17 i 29 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i més concretament la llei 14/2010 del 27 de maig dels drets i oportunitats en la infància i l’adolescència. I aquest és un deure.

La moció definia un Consell d’infants i adolescents amb una funció clarament educativa, que contribueixi a formar ciutadans compromesos, conscients de la realitat que els envolta, crítics i participatius i responsables per treballar pel bé comú.

Propostes en positiu

Les propostes plantejades en aquestes mocions, aprovades per tots els grups polítics de l’Ajuntament, porten mesos i mesos guardades en un calaix i l’equip de govern ha incomplert tots els terminis previstos en les mateixes mocions i que va aprovar amb el seu vot. Mentrestant, a la nostre vila altres grans projectes tiren endavant, alguns sense gaire consens, i segurament sense que a la majoria de vilafranquins i vilafranquines ens semblin imprescindibles. Els nous espais de sobre la llosa de la via, per exemple, no s’aprofiten com per crear espais de joc, esport o equipaments que tanta falta fan. Seguim pensant en una ciutat que atregui el turisme peròaixò no és incompatible amb fer-la amable i confortable per als que hi vivim cada dia.

I els adolescents segueixen agafant el tren per anar als skateparks que hi ha en poblacions veïnes, els veïns segueixen protestant pels nens que juguen a pilota a les places perquè no tenen altres espais on fer-ho i les desigualtats entre les famílies a l’hora de poder pagar-se una activitat  extraescolar segueixen ben presents. Vilafranca dóna l’esquena a les necessitats de molts dels que hi vivim.