Literatura

Fer safareig

Teresa Costa-Gramunt 05-02-2018 17:43 Lectures 679
Imatge de la coberta de 'Fer safareig', de Joaquim Brustenga i Etxauri. Eix

Imatge de la coberta de 'Fer safareig', de Joaquim Brustenga i Etxauri. Eix

Amb el seu segon llibre de narrativa, Fer safareig (Editorial Alpina), Joaquim Brustenga i Etxauri (Santa Eulàlia de Ronçana, 1951), ben conegut en l’àmbit de la poesia visual, torna a obsequiar-nos amb un recull de contes per adults en els quals, com en l’anterior Roba estesa (2015), destaca la paradoxa, així com els desenllaços imprevistos que sorprenen els lectors més aguts i experimentats. En aquests relats no esdevé mai el que s’espera, com en les millors històries policíaques o fins i tot de ciència ficció. Potser perquè l’autor parteix de la idea que a la vida tantes vegades res no és el que sembla.

Fer safareig és una frase feta, tradicional, pròpia del nostre imaginari col·lectiu, tot i que a les joves generacions els hàgim d’explicar que hi havia una vegada que a les llars no hi havia rentadora, i que les dones de la casa havien d’anar als safareigs públics a rentar, o a fer la bugada (una altra expressió popular). Entre ensabonades, cops de picador, esbaldides, lleixius i blauets, en aquell ambient de companyonia o de rivalitat, que de tot hi havia, es donaven converses tan sucoses i exaltades com les que tenien els homes de la casa al cafè o al casino. L’expressió fer safareig, doncs, vindria a ser com posar en circulació, en aquest cas històries privades, que des d’aquell moment gloriós ja es feien públiques, i que corrien com la pólvora, no tan ràpid com un tuit, però Déu n’hi do.

Joaquim Brustenga i Etxauri s’ha inspirat en aquest vell afer, tant com el món, de posar en circulació històries de la vida diària protagonitzades per gent corrent amb la qual, està clar, ens podem reconèixer i sentir empatia o rebuig. Amb habilitat narrativa ha creat uns relats de ficció en els quals no se sap on comença la realitat i acaba la fantasia. Són històries ben escrites i plenes d’enginy que van des del drama més descarnat a la comèdia de costums més sorneguera, com en Amor virtual o El mòbil, des del somni al misteri, des del despropòsit a la sorpresa, o, més encara, a l’esglai sense pal·liatius, com en Els fulls de la impressora o El sobre gris.

En la lectura d’aquests textos breus que poden ser llegits tal com l’autor els presenta en el seu llibre, o en l’ordre que triïn els lectors, en algunes ocasions m’he trobat rient, o dient gairebé en veu alta, oh. I és que aquestes històries escrites a cau d’orella d’un safareig imaginari atrapen els lectors per una indiscutible versemblança, així com entre ratlles s’endevina l’afinada intenció de Brustenga de mostrar els fils més amagats de la nostra intimitat, com en el sorprenent i somniós relat La carta.

Fa falta molta imaginació creativa per interpretar la realitat que mai no és vista sencera, sempre resten plecs ocults, en la forma literària amb què ho fa Joaquim Brustenga i Etxauri. Amb la bona excusa d’explicar situacions quotidianes, l’autor proposa als lectors una reflexió sobre la condició humana. Canvien els escenaris, els vestits, els costums, però cal veure com els instints (biològics) i anhels (espirituals) bàsics continuen fent-nos anar com ninots quan no adquirim total consciència de si i no ens governem i decidim per i sobre nosaltres mateixos. Com deia el pensador Joan Fuster, tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres. En la vida privada i íntima regna la mateixa llei: o vius (amb els límits que tots tenim) o et viuen. Atzar, destí, voluntat, decisió, són vectors, línies de vida que es troben com fils d’or en les històries de llums i ombres que componen Fer safareig, un fris de la comèdia humana, però també d’una filosofia del quotidià.

El blog de Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Un espai-estat d'ànim

http://elveldharmonia.blogspot.com

Promoció econòmica

A la recerca del CIT del segle XXI

Miquel Casellas

Un cop més s'ha de plantejar la seva raó de ser i s'ha d'actualitzar o fer un pensament perquè sinó la crua realitat li marcarà un futur més aviat negre. Una entitat amb 67 anys d'història i que és un clar exemple de la realitat del comerç a casa nostra

ENQUESTA WEB

Les obres més importants realitzades per la Demarcació de Costes de l'estat han convertit l'esplanada on hi aparcaven els vehicles en un sistema dunar que evitarà l'erosió natural i que ha permès convertir aquesta platja semiurbana en una platja natural.

Com valores la naturalització de la platja del Far de Vilanova?

Molt bé
Malament
M'és indiferent