No les espanteu, però no les enganyeu

Davant de la tria del que havia de ser la seva carrera professional i el dilema de: enginyeria si o engineria no, vaig  afrontar el repte. Em dic Júlia i sóc del 9%* de dones que hem estudiat Enginyeria Mecànica. 

 

Ens els últims dies he tingut l'oportunitat de parlar amb noies i els seus pares i mares que estan a les portes d'escollir la seva carrera professional i per la meva professió em demanen l’opinió. Totes aquestes converses m'han portat a fer  una reflexió interna que voldria compartir.

 

En aquestes converses he identificat dos corrents d'opinió. La primera, els que creuen que això del masclisme en l’àmbit laboral ja està superat, que et subratllen que els companys de classe són amables i que no tindran cap problema. La segona, els que venen espantats i estan més preocupats pel fet de ser una minoria, que no per la professió en si.

 

No podem negar que encara existeixen conductes masclistes, com ara comentaris que intenten ser graciosos, apel·latius que intenten ser afectuosos com nena o bonica, més interès pel com ho portes això de treballar només amb homes que per la teva feina en si, i reiteracions constants d’allò que has estudiat, davant l'estupefacció dels presents.

 

Tot plegat és una petita mostra que no estem on hauríem ni on voldríem estar. Ens queda molt per fer i moltes barreres per superar. No podem relaxar-nos ni quedar-nos enrere pensant que  ja hem avançat molt, o que són coses tolerables. Treiem-nos del cap l’idea de no intervenir per no crear mal rotllos o per simple inèrcia de la conducta col·lectiva. Cal seguir avançant.

 

Però per avançar, hem de crear pedrera. Totes les noies que vulguin estudiar i dedicar-se a carreres majoritàriament escollides per homes han de tenir, ja no l'oportunitat, sinó l'empenta i el suport per fer-ho. Cal que les animem, que creiem en elles, que no les menyspreem ni les espantem amb la duresa del context social o la solitud. Sobretot, les  hem d’ajudar a sentir-se valentes i fortes. No s'hi val anar amb peus de plom ni prudències, no s'hi val anar amb  delicadesa. Això jo ja ho he  provat, i no duu enlloc. Cal avisar-les, dóna'ls-hi recursos sobre com fer front a aquest  tipus de situacions i prevenir-les del que es trobaran. Si hi van desprevingudes, els hi serà molt difícil conviure amb aquestes situacions injustes.

 

A mi l'enginyeria m'ha donat molts moments de dubtes i de sentir-me petita, però que no ens prenguin la passió i aquell somriure sincer quan les coses surten bé. Així que no les espanteu, però no les enganyeu.

 

 

 

*Informe de seguiment de titulació (IST) del Grau en enginyeria mecànica de la UPC curs acadèmic 2016/17