Festes de Sant Joan

Convivència amb i sense petards

A vegades, és tant apassionant com complex conviure en societat. Hi ha una estreta línia entre el respecte i les llibertats dels individus

Susana Giménez Buendía 14-06-2018 19:44 Lectures 2124
Gos amb por. Eix

Gos amb por. Eix

Quan a més, entre aquests dos valors, és barregen sentiments, passió, cultura i història, és encara més complicat veure-ho des dels diferents punts vista.

Però el món està canviant, i com a ciutat i societat hauríem de madurar i créixer amb ell, fins i tot, liderar aquests canvis. Fa uns segles, Catalunya, amb la romanització, va introduir al territori peninsular la festa de la Corrida de Toros. Avui, la majoria de les persones que no viuen econòmicament d'això o bé que han madurat, ja ho veuen com quelcom del passat primitiu de l'ésser humà. Maslow tenia molta raó, un cop satisfetes les nostres necessitats més bàsiques, pugem al següent esgraó. Aprendre a entendre i respectar l'entorn que ens envolta és una característica que fa evident l´evolució de la societat. Moguts per la mateixa supervivència i per la nova manera d'entendre els valors humans, com l'arma més potent de la identitat de les societats.

A nivell personal, a més som emocionals i hem entès que el desenvolupament total de la persona rau en entendre el què sentim i com escollim comportar-nos. Però en aquest camí, a vegades ens perdem pels nous valors que apareixen, com l’avarícia, la ostentació, la errònia pertinença a una identitat que en realitat no volem. Fer un pas enrere, i observar els animals, els seu comportament, ens fa recuperar la saviesa i descobrir quin és el secret real del què busca tothom, de diferents maneres, “ser feliç” “divertir-se”, “riure”, “compartir”.

I després d'aquesta recargolada introducció, deixeu-me que us expliqui el tema que em pre-ocupa i m'ocupa. Comença l'estiu. Per a molts, època feliç de platja i vacances. Per a uns altres, s'ha acabat de córrer a la vesprada i de gaudir de les postes de sol. Els gossos, que durant gairebé tot l'hivern han pogut gaudir-ne ara ja no poden. I se'm fa estrany veure com la platja està molt més bruta a l'estiu que a l'hivern. Potser qui hauria de tenir certes prohibicions, persecucions haurien de ser animals de dues potes.

Però, tenir gossos també ens fa resolutius. No ens queda na altra que trobar altres recursos i anar a voltar pels boscos i muntanyes que sortosament té la nostra comarca. Però, vers aquesta felicitat conjunta. Tant difícil seria poder deixar-nos anar a les nits, que no hi ha ningú, ni molestem? Per aquells a qui això molesta, un secret. Tanqueu els ulls, i imagineu que sou a la platja, estirats i prenent el solet. De sobte, sentiu sorra projectada cap a vosaltres. Obriu els ulls i allà els veieu corrent... dos nens, que juguen darrere un estel. Sí, t´han despertat i embrutat, però jo decideixo riure. Penso en lo feliç que són i l'energia que tenen darrere l´estel. Tant de bo jo tornés a aquesta infància que vaig tenir. Aquesta visió positiva i empàtica, em fa feliç i fa que el respecte i la llibertat estiguin més a prop en la nostra convivència.

I ara?  juny 2018, ara queden 3 setmanes per Sant Joan. La Festa que inicia el període de festes. Els gossos, les persones amb problemes cardíacs i fins i tot les persones amb autisme, pateixen molt, moltíssim. Quant petard estella, els seus cors es disparen, volen fugir, fins i tot hi ha casos de mort d'atac de cor. Personalment,  no m'agraden els coets, també m´espanten i el soroll no musical no l´aguanto bé, però des de que tinc a la Duna, no només no m´agrada sinó que pateixo. La Duna, una gosseta de 5 anys, es va arribar a tirar per la finestra d'un primer pis, no per celebrar la victòria del Barça, sinó per una por esgarrifosa. Sort del meu veí que és un sant i la va rebre en la caiguda. Sempre hi ha herois entre nosaltres. Ho he provat tot: la ràdio a tope; aclimatació amb soroll de Les Falles,  he marxat de Vilanova a dormir al cotxe, tractaments de flors de Bach i fins i tot la sedació química suau (amb lo que odio això). Sincerament, és desesperant com a cada espetec el cor li tiba com si li hagués de sortir per la boca. Sé que és molt difícil que algú que no hagi de passar per això ho entengui. Som molts als qui ens passa, però no som tots. Tampoc vull amargar la festa a ningú.

Si fos per mi demanaria eradicar aquest soroll, però com sé que és un desig que no puc obtenir, com a mínim, m'agradaria que, tal i com s'ha fet a València amb les Falles, es regulés i només es pogués tirar coets en uns dies senyalats. Així podríem (tots els afectats) planificar-nos i marxar o passar el dia al seu costat. Queden 3 setmanes i ja estan les parades muntades i la gent tirant petards. Des de la meva humil posició, ho prego i m'agradaria que el respecte per la convivència trobés, també en aquest cas,  l'equilibri amb passar-s´ho bé.

Espero que aquesta carta pugui apropar-nos una mica més a tots.

Gràcies per obrir la teva ment,

Cartes a la direcció

Publica aquí el teu article d'opinió, comentari, denúncia, agraïment, etc, envia'ns un e-mail a opinio@eixdiari.cat

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

L'Audiència de Barcelona acaba de denegar a un home l'adopció dels fills de la seva parella nascuts per gestació subrogada. El tribunal recorda que el procediment és il·legal al país. La gestació per subrogació o per substitució, la maternitat subrogada o els ventres de lloguer són un dels temes que més divideixen la societat.

Creus que s'hauria de legalitzar la gestació subrogada al nostre país?


No