La banalitat del bé

Hannah Arendt va encunyar la idea de “la banalitat del mal” per explicar com les pitjors barbaritats poden néixer de la indiferència, l’obediència cega i la renúncia a pensar. El mal no sempre arriba amb rostre monstruós; sovint apareix disfressat de normalitat.

Avui, davant guerres, odi, desigualtats extremes i destrucció del Planeta, potser necessitem reivindicar també la banalitat del bé.

Un bé quotidià i contagiós. El de les persones que cooperen, que cuiden, que defensen la veritat, que respecten els altres, els éssers vius i el Planeta, que no volen convertir la vida en una lluita permanent de tots contra tots. Pot semblar insignificant, però és precisament aquesta suma de petits actes la que sosté la convivència humana.

El problema és que el sistema actual ens educa sovint en el cinisme, la competitivitat extrema i la por. Ens fa creure que no hi ha alternatives mentre normalitza la guerra, la precarietat i la destrucció ambiental com si fossin inevitables. Però no ho són.

Som milions les persones que volem una altra manera de viure.

Per això la iniciativa el Cor de la Humanitat — Festa Artística Reivindicativa Mundial pel Planeta, la Pau i els Drets Humans, que se celebrarà el 10 de desembre, aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (corhumanitat.org), té un valor profund. No és només una celebració artística: és una manera de fer visible una majoria silenciosa que encara creu en la Dignitat Humana, la Pau, la Justícia social i el respecte pel Planeta.

Necessitem espais que transformin la desesperança en comunitat i la indignació en creativitat. Necessitem recordar que el bé també es pot fer viral. Que cuidar, compartir, escoltar i defensar els Drets Humans no són gestos ingenus, sinó actes de futur.

Potser la gran revolució pendent no és tecnològica ni econòmica. Potser és la revolució dels cors.

Una revolució serena però imparable. La de milions de persones decidint viure amb més consciència, més empatia i més coratge. La de deixar de normalitzar el mal i començar a normalitzar el bé.

Perquè potser el futur de la Humanitat començarà el dia que estimar, cuidar i protegir la vida deixi de semblar excepcional i torni a ser simplement humà.