Administracions públiques

La cosa pública promociona el capital privat

Miquel Casellas 19-11-2018 19:47 Lectures 403

Arxivat a:

Des de fa uns anys els pilars públics d’aquesta societat de mica en mica es va erosionant per una manca d’inversió, per una deixadesa global, per la pressió d’unes empreses que estan esperant el seu torn i per un interès amagat per part dels grans capitals d’aquest país per ocupar el seu lloc.

Mestres i ara metges a casa nostra han iniciat concentracions, actes de protesta i vagues per reclamar allò que els correspon per conveni, per precedents i que de mica en mica amb excuses de mal pagador els hi han anat traient de les mans d’una forma legal i educada. Han anat veient com les condicions laborals i els salaris han anat empitjorant en els darrers anys d’una forma considerable.

Abans eren uns sectors apreciats i on el diner públic arribava sense embuts de mica en mica la canonada s’ha fet més petita i estreta i cada cop arriben menys recursos i més malament. Això ha provocat que la paciència si encara no estava malmesa s’acabés d’esgotar cansats de promeses buides. Tot aquest procés ha estat lent, però continuo i sense treva fins arribar a una situació actual insostenible.

Aquest tema afecta a tot en general, però on potser es nota més és en seguretat, sanitat i ensenyament. La plantilla actual no arriba als 17.000 efectius en totes les seves escales per un territori com Catalunya queda molt curta i tot i tenir en alguns municipis policies locals encara tenen molt territori per cobrir i moltes tasques assignades que a vegades queden sobre el paper per manca d’efectius. Llavors per evitar aquesta mancança pel que fa al nostre toca posar alarmes en els nostres domicilis i treballar el tema de l’assegurança de la llar i també del vehicle per si algun dia ens passa alguna cosa. Els grans beneficiaris d’aquesta mancança és el capital privat.

Un altre element prou important és la sanitat. Aquí és clau tal com és pot veure amb l’aparició de mútues i centres sanitaris privats cada dia amb més serveis. Això que tinguis visita per l’especialista al cap de mig any és una cosa que no va enlloc. Si vols servir els sistemes alternatius sempre tens urgències amb el risc que a la mínima se satura i més en les nostres comarques que volem que vinguin turistes durant tot l’any però poca cosa fem per si aquests visitants tenen algun ensurt sanitari i han d’acabar a algun box de la nostra xarxa sanitària. Els turistes que volem només ens aporten beneficis en hostaleria, restauració i comerç, però ningú pensa que a vegades acaben allargant les llargues llistes perquè t’atenguin a urgències.

Un altre dels punts importants que de mica en mica estem desasistint és l’ensenyament. De mica en mica aquí i allà i ara que sembla que hagi passat la crisis o simplement ens hi hem acostumat hi ha molta gent que escull un centre privat per als seus fills perquè en el públic si que fan molt bé la seva tasca, però no tenen recursos per treballar amb un seguit de circumstàncies que potser fins els darrers temps no s’han agreujat. Una retallada en els diners i l’arribada d’alumnes que no coneixen la llengua dificulta el seu funcionament normal.

Sempre ha passat això, però les dades actuals són més difícils de sortejar. No oblidem també altres problemes socials derivats d’una societat poc cohesionada també deriven en aquest element bàsic.

Al final, dedueixes fàcilment que tota aquesta situació de precarització de la sanitat pública és la millor promoció que es pot fer de la sanitat privada. Molts cops en el mateix centre sanitari pots descobrir les dues vies: per un costat tens els sis mesos per un especialista i per altra un parellet de setmanes perquè et visiti el mateix metge que amplia els seus ingressos amb aquestes consultes paral·leles a la pública.

Estem anant cap a una societat lliberal on l’estat cada dia té menys paper i menys poder perquè les seves arques estan buides i han de dependre del capital privat que és el qui marca les constants i les realitats de tot plegat.

Què t'anava a dir

Miquel Casellas

Miquel Casellas

Un garbell de les petites llavors que et trobes pel camí de la vida

http://www.miquelcasellas.blogspot.com.es/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Una sentència dóna suport a una escola bressol que va denegar la matrícula a un nen no vacunat. El jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona ha conclòs que els pares del menor obliden els drets dels altres, i pretenen imposar una opció minoritària -la de no vacunar-, per sobre del dret a la salut de la resta d'infants i les seves famílies

Què et sembla que una escola bressol pugui denegar la matrícula a un nen no vacunat?


Malament