El llibre de castells del Kevin Prados, una excel·lent proposta per Sant Jordi

A la vida et trobes persones encara que no hi tinguis cap tracte intueixes que tenen alguna cosa important a aportar a la societat en general. Aquest és el cas del vendrellenc Kevin Prados que ha vist recenment publicat el seu primer llibre. Una cosa ja més personal, té la particularitat de ser una persona ferma, el que en podríem dir un XXXL com qui escriu aquest comentari. Les persones que no estan dins la línia estàndard de l’anatomia mundial sempre m’han aixecat una mena de curiositat innata que no em costa reconèixer públicament. Tothom té els seus referents a la vida per una cosa o una altra. Si fem una mica d’història recent, direm que l’any 2019 vaig estar present en el seu pregó de festa major que vaig trobar molt ben elaborat, però potser no coincidia amb el que la majoria de públic esperava en aquell moment i lloc. A més es va retardar el temps d’inici, cosa que no va acabar d’agradar al considerable públic allí congregat. Tot i aquesta introducció toca dir que l’he anat seguint de resquitllada com a casteller dels Nens en la seva etapa de cap de colla i també com a peça clau del tronc de moltes construccions de la colla ja centenària. Sabia que havia estudiat filosofia tot i que es guanyava les garrofes en altres camps professionals com passa a molta gent.

No vaig voler anar a la presentació del llibre perquè em va venir al record l’experiència del seu pregó, però vaig fer un cop de cap i em vaig capbussar en les pàgines dels seu primer llibre "Contra la Gravetat. La filosofia dels castellers". Un assaig publicat per editorial Arpa amb un pròleg de la cineasta Letícia Dolera, que he descobert enguany, autora de la sèrie Pubertat amb la qual el nostre neòfit escriptor va assessorar sobre aquest món de castells, torres i pilars.

He de reconèixer públicament que el llibre em va enganxar des de la pàgina 1 quan explica la seva primera experiència en aquest món fins als darrers capítols on analitza alguns dels valors claus dels castells a través d’algunes persones que han viscut moments molt especials en la història recent del fet casteller

És un llibre que parla de castells des del punt de vista filosòfic, però d’una manera amena i practica. No és allò que se’n va per les branques i al final no saps si estàs en un llibre de cultura o de biologia. Situa el fet casteller dins l’evolució humana global com el trencament de la imitació de la natura fins que la persona crea els seus propis esquemes allunyats dels models naturals fins aquell moments predominants  El castell és una lluita contra la gravetat  de la natura com diu el seu títol com altres artistes com Beethoven a cavall entre el segle XVIII I XIX.

Un castell és un clar exemple de la metàfora d’una societat on cadascú ha de fer el seu paper i on tots els elements són importants per aconseguir una fita. L’individualisme no serveix per arribar a bon port  per bastir estructures humanes.

És un llibre que m’ha agradat molt perquè et dona una visió diferent que no està en aquest rol olímpic on han volgut posar el fet casteller segons les construccions que facis amb uns barems que amb els anys poden canviar. Un llibre que recomano molt per aquest Sant Jordi. Ho diu una persona com jo que ni té cap passió especials ni pels castells ni per la filosofia i no he rebut cap pressió de ningú per arribar fins aquí. És just dir que realment he après moltes coses de la seva àmplia lectura d’aquest fenomen que enguany celebra un segle d’història oficial al Vendrell, però segurament ho trobem ja en el segle XIX com a evolució del ball de Valencians que va ser el principi de tot plegat. Aquest llibre és diferent i és capaç de posar forma valor i seny a uns ideals que han guiat el nostre dia a dia. De tot cor, val molt la pena que el compreu, el regaleu i sobretot que el llegiu.