En memòria d’en Jaume Casanovas i Escussol

Jaume Casanovas (1945) va morir el dia 2 d’agost, divendres de la setmana passada. Malgrat estar malalt en fase terminal el decés es va avançar a les previsions mèdiques. Sorpresa i  gran ensurt pels qui no n’estaven al cas,  atordiment pels més propers.  Va deixar ben determinat que no volia ni enterrament ni funerals. Va fer front a la mort amb intel·ligència i valentia, amb realisme i serenor. Descansi en pau!.

En Jaume, pel que fa a la seva aportació social i política, que és des d’on redactem aquestes ratlles, va ser un home de visió àmplia, observació global i consideracions plurals. Va ser un militant d’acció generosa i dedicació plena. Incansable. Actiu des de ben jove. Responsable. Convençut. Amb dots efectius de gestió i lideratge.

Des dels anys seixanta va assumir el que ja seria per sempre les seves grans referències: Democràcia, Socialisme, Catalanisme i Federalisme, els pilars i bandera de l’MSC (Moviment Socialista de Catalunya), i d’aquests valors, fins la mort, promotor incansable. Va ser, entre moltes altres iniciatives, present i animador, des del primer moment de la Unió de Pagesos, ell que era de platja i d’estudis de mecànica, movent-se per tot Catalunya (pregunteu-ho als de les terres de ponent i a nosaltres penedesencs!). Peça clau en tota la moguda que va dur a terme la creació del PSC.

Ideòleg i capdavanter  del “Pacte del Penedès” (a principis dels anys 80), que volia fer una sola comarca del Penedès, a partir de les tres clàssiques) i llastimosament fracassat per allò de la “competència” entre  partits. I de la Mancomunitat del Penedès (1981), aquesta, però, ben reeixida.

De bon començament de la primera legislatura municipal (1979-1983), l’alcalde de Vilanova -en Jaume- es va carregar a l’esquena la missió de posar-se al davant d’un grup d’alcaldes de la comarca i afrontar amb claredat d’idees, propostes tècniques i molta empenta que s’havia de resoldre el problema del tractament de la brossa. I va constituir-se la Mancomunitat Penedès-Garraf, que, diguem-ho tot, va arribar a espantar a algun Conseller de la Generalitat. A partir d’allà es va construir la planta de tractament de residus sòlids (pionera a Catalunya) i, entre altres importants serveis , va fer possible resoldre els greus problemes de subministrament d’aigua que tenia el Penedès. I així es va anar desenvolupant una Mancomunitat de Municipis exemplar, amb una empremta innegable, hores d’ara, al Penedès. Molts alcaldes i regidors i tècnics, hi han anat deixant la pell, reconeguem-ho. Però la capacitat de gestió i lideratge d’en Jaume Casanovas, va ser cabdal en els seus inicis.

Aquesta darrers tres anys hem retrobat i compartit de nou l’empenta d’en Jaume. Ara en la creació i primeres passes de Federalistes d’Esquerres al Penedès. Amb setanta anys a l’esquena. Amb més serenor però no menys claredat d’idees. Amb la mateixa pressa de rodar en la direcció inequívoca de la democràcia, el socialisme i el FEDERALISME.  Amb la convicció, compartida, que, en el fons del fos, invertim en allò  que val la pena: la CONVIVÈNCIA.

Àngels Navarro, Fèlix Sogas, Joan Aguado, Marcel  Gabarró