Coronavirus

El 0,007 per cent

Sixte Moral 16-03-2020 11:30 Lectures 849
Dues persones amb mascareta pel coronavirus. ACN / Reuters

Dues persones amb mascareta pel coronavirus. ACN / Reuters

Quan la Xina esternuda, el món es refreda. Així diu la dita. I ara hem vist que és cert, que la sacsejada que va provocar el corona virus a la Xina ara ja s’ha convertit en una pandèmia (paraula lletja però tampoc escatint el que vol dir ho és tant, és un tema de quantitat).

Xina va començar a donar notícies del corona virus el desembre. Xina està lluny però ja des del primer moment es va veure amb distància però amb  certesa de que això arribaria fins aquí perquè la mobilitat és difícil de restringir tot i que es va fer, però avions, vaixells i altres sistemes funcionaven i portaven el virus amunt i avall com sempre ha passat amb tots els virus.

I aquí el tenim, i avui s’han pres mesures mai vistes i que ben segur quan surtin aquestes línies publicades la situació haurà canviat i sembla que per ara a “pitjor”. Avui més de 1000 persones ja no ens podem trobar junts, potser ja ara no es poden trobar ni 20... (en els estat d’excepció d’abans ni quatre podien reunir-se).

El pic de l’extensió encara no ha arribat si fem cas -que ho hem de fer- a l’autoritat sanitària.

I hi ha incertesa i temor, perquè no dir-ho, i quan es tracta de salut el “no saber” és el que preocupa més.

Reclamem seguretat i això en aquest tema avui per avui no és pot donar. I això segurament fa créixer més la rumorologia i la llegenda urbana.

Curiosos com som hem buscat i rebuscat a través de les xarxes informació, però ja sabem que la xarxa és la selva i costa trobar el que realment és gra i no palla

Hi ha hagut resposta llarga constant i raonada per part de les autoritats, i ens ha agradat que es donés més veus als tècnic i experts (i així hem posat cara a tècnics de gran vàlua que han donat la cara permanentment, el Dr. Trilla dels clínic, El Dr. Fernando Simon del ministeri, el Dr. Guix i la doctora Maria Neira de l’ OMS.) que no pas als polítics que han actuat amb mesura i amb les aparicions justes. Però els humans som estranys i potser ens creiem més el que circula per les xarxes que no pas el que diuen els experts. Perquè no ens creiem el que diuen els metges experts en el tema i en canvi ens creiem i practiquem aquells mètodes “infalibles” que a través dels missatges telefònics  ens envien els amics i coneguts, els cunyats que ho saben tot i d’aquell que té un amic que alhora té un amic de la seva amiga que treballa en un hospital. És una qüestió de rebel·lia? D’insubmissió? D’Individualisme? o senzillament que el comprensible neguit, l’angoixa i la por ens fa buscar solucions fàcils i a l’abast per creure’ns que estem més protegits.

No sé, difícil d’explicar.

Perquè tothom sap que les solucions màgiques no existeixen.

Crides a la calma, a la disciplina d’hàbits, d’higiene, a no posar-nos en  situacions de perills. Però clar de cop i volta veiem com una gran part del comerç regentat per xinesos estranyament agafen vacances col·lectivament i paral·lelament les reserves d’arròs dels súpers han baixat en picat?

I els pots de llegums, la pasta i el paper higiènic també baixa en picat

Osti! Com ho lliguem tot plegat.

Si ens atenem -i res no fa pensar que no ho hàgim de fer- al que diuen les autoritats mèdiques del país i els bons especialistes hi  motiu d’alarma però no de pànic i que practiquem i intensifiquem les  prevencions habituals de la grip, netejar-se sovint les mans i evitar els esternuts davant de la gent.

En fi això ho hem (o hauríem de fer) fet sempre, però la presència mediàtica de la notícia del corona virus ha aixecat una quantitat d’informació que fa feredat.

L’autoritat mundial de la salut (OMS)  ha anat augmentat gradualment la crida a la contenció fins a declarar ja la pandèmia Els especialistes intenten rebaixar la tensió.

Els epidemiòlegs expliquen amb detall quin pot ser el procés evolutiu de tot plegat. Informació gairebé en directe del que està passant

Però tot i això l’alarma creix perquè els mateixos discursos dels especialistes també han anat evolucionat en funció del que anava passant. La realitat és que hem passat:

D’epidèmia a pandèmia.

De prevenció a contenció.

De restricció a confinament.

D’obrir amb tranquil·litat a tancar amb contundència.

De casos aïllats a "detecció massiva".

De situació de normalitat a excepcionalitat creixent diàriament.

De que la corba puja i pujarà....

I finalment a la declaració de “l’estat d’alarma”

La història ja ens ensenya que hi ha moments de dificultat col·lectiva, des de les plagués d’Egipte que van causar malvestats fins a la pesta de l’edat mitjana passant per la grip espanyola (sense ànim unionista) de l’any 14, i les més modernes grip porcina i l’aviària. Aquí vam passar el còlera morbo de l’any 1854 i nosaltres som els que vam fer cua, llarga de hospital a la Sala per vacunar-nos contra el còlera a final del seixanta. Tot plegat ha donat per molt, pel·lícules a dojo, literatura de la bona i pàgines memorables com les de La Pesta d’Albert Camus i si ara féssim un repàs dels darrers anys ben segur que trobaríem profetes que ja van escriure el que esta passant.

En aquesta crisi és evident que la difusió de la informació ha estat notable, diaris que donen informació al minut, sortides constants dels experts, comentaris per apaivagar els temors i altres que fan esfereir. També com és lògic en tota la informació s’han colat aquelles falses informacions que també han tingut la seva difusió i impacte.

Tanta informació i detalls hi ha que hores d’ara que hem (divendres, 6,30 del matí ) consultat en un digital que l’estimació del risc de contaminació del COVID.19 és del 0,007% a Vilanova i la Geltrú. Sembla que la realitat de contagi és la mateixa de que ens pugui tocar al loteria. Però a algú li toca, i per tant, segurament això no fa desapareix un cert temor i una angoixa controlada.

Haurem vist coses inimaginables, confinació de ciutats, aplegament de menjar, una certa por col·lectiva. Tranquil·litat en uns i histèria en altres... i potser, potser encara no ho hem vist tot.  

Dylan fa anys cantava

Si creieu que val la pena
la vida, i us voleu salvar
Apreneu a nadar aviat
O us ofegareu
Perquè els temps estan canviant.

Segur que n’aprendrem i en sortirem enfortits de tot això, però quan passi, que passarà potser també caldrà tenir en compte i reflexionar per què com deia el representant del Sindicat de metges de Catalunya, hem d’afrontar aquesta crisi sanitària amb 700 metges i 1000 llits d’aguts menys que al 2010.

Ho farem?

Feina per l’endemà.

A les verdes i a les madures

Sixte Moral

Sixte Moral

Qui dies passa anys empeny

http://sixtemoral.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Entitats ecologistes i animalistes demanen a les administracions públiques que es limiti l'ús de la pirotècnia per l'afectació a la salut de persones i animals per contaminació acústica i també per contaminació de l'aire.

Creus que s'hauria de limitar l'ús de la pirotècnia?


No