DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Divendres, 18 de gener de 2019
Quan anem a votar el 26 de maig els nostres representants a l’Ajuntament es compliran quaranta anys de les eleccions municipals de l’any 1979, les primeres després del final de la dictadura franquista
Que farà per pal·liar el suposat –crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori. S’ho mirarà des del barrera o es posicionarà
Si parlem de política constatar que encara hi ha presos polítics que de manera injusta i excessiva paguen per unes fets del 2017 que han generat una extensa literatura la majoria de les vegades propaganda sense cap mena d’objectivitat i esbiaixada
No sé que dirien els “pispes” clàssics o els eterns “robinshoods”, que només “mangaven” per necessitat o bé per retornar els fruit dels seus robatoris als menys afavorits
Aquestes festes d’universal reconeixement tenen una avant-festa llarga i carregada de simbolismes, recursos publicitaris i disposicions comercials perquè en allargar-se el consum pugui anar de manera esglaonada i cada cop, si pot ser, engruixida
Això si ja comencen a escoltar-se les tòpiques veus de que al culpa és de Madrid obviant que cada govern pot prioritzar el que vulgui en els pressupostos
No serà amb retrets que s’avançarà en el diàleg que, estant encara a les beceroles, pot avançar una mica més ben segur
Al llarg d’aquesta temporada que ja estem acabant ja s’intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa “crisi” dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Tots Sants, la Fira són diades especials en el nostre calendari, dates que marquen fites que sobresurten de la quotidianitat. Són fites que ens ajuden a recordar i a fer comparacions entre l’abans i l’ara
A la ciutat hi ha petits detalls, detalls intranscendents en els quals a vegades parem l’atenció, ens sorprenen i ens atrauen sense que hi hagi masses raons perquè sigui així, simplement hi fixem la mirada i ens sorprèn
Som donats a celebrar els aniversaris, fem record del fet i hauríem de valorar si el que celebrem va estar del tot bé o és manifestament millorable
S’equivocarien, crec, i molt els que ara voldrien crucificar a Carles Campuzano, que el deixin fer, que fa molts anys que és el millor parlamentari català a Madrid, que no vulguin descavalcar-lo per una resolució, i que ha tocat debatre ara
Interessant novel·la que combina el gènere negre amb la intriga política al voltant de la successió del President de Mèxic quan acaba el seu mandat i cal trobar un successor
Moltes cares, moltes personalitats, molts i diverses maneres de pensar i de fer han conjuntat el projecte de l’Escola Llebetx que avui constitueix una realitat. Els aniversaris però són també un bon moment de pensar en el futur per fer les modificacions que calguin, els canvis a millor
Estem davant d’una tardor calenta com han vingut anunciant reiteradament determinats mitjans de comunicació i també alguns partits polítics?
En la història de la premsa de la nostra ciutat hi ha un seguit de publicacions de caire religiós però destaca per damunt de tot el setmanari La Defensa que és junt amb el Diario de Villanueva i Democràcia un dels grans títols de publicacions d’informació ciutadana
La comunicació és una necessitat i alhora un possibilitat que ve donada per la pròpia naturalesa de la persona com ésser pensant i com a individu que té necessitat d‘una vida col·lectiva. Aquesta comunicació al llarg del temps ha variat sensiblement i ha evolucionat conjuntament amb els propis canvis de la societat
Una de les necessitats de futur és sens dubte, augmentar el tema de la presència del català en els mitjans de comunicació. La importància de la presència del català a les webs li fa agafar un nou posicionament del que no hem de dimitir sinó tot al contrari donar-li més presència
És conegut que l’humor no és còmode al poder. El riure’s d’un mateix, dels altres i també de qui ostenta el poder és molt antic, algunes vegades es fa amb fina ironia, altres vegades amb un cert sarcasme i encara altres amb una desaforada burla
El Marc Soler ha superat el seu personal “màster” amb molt bona nota. Segur que li serveix per créixer personalment i esportiva. Ha demostrat que la seva modèstia, la seva constància, el seu esforç imparable, i la seva intel·ligència en saber llegir la cursa desprès de córrer el “tour” s’hauran afermat
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
