En són quaranta-cinc i segur que en seran molts més

El temps passa volant. Una obvietat. Però som encara més conscients d’aquesta obvietat i del pas del temps quan es celebren aniversaris de fets, actes o successos que d’alguna manera han format part del teu entorn o dates significades. Aquesta sensació és la que hem compartit quan llegint a l’Eix Diari ens trobem amb la notícia de que s’ha fet presentació del FIMPT d’enguany, res de nou, fer la presentació, però veure que ja es compleixen 45 anys fa que t’adonis que el Festival ha fet un llarg recorregut, que ha tingut moments d’un èxit clamorós i en altres ocasions ha maldat per la supervivència. S’ha hagut d’adaptar als temps, però el rellevant és que al llarg de quaranta-cinc anys ha pogut mantenir-se i fer-ho com un dels festivals que han tingut i tenen un pes al panorama musical del país i també que ha estat referent per la qualitat de la seva programació.

La música i més la d’arrel popular tradicional és un dels elements de creació cultural més antiga, més desenvolupada i més lligada a les tradicions de les diverses cultures i territoris. La música és un llenguatge expressiu de caràcter universal, però també necessàriament arrelada als territoris concrets. On es crea i s’interpreta originalment es fonamenta amb sentiments, tradicions, estimació i vinculacions amb els cicles festius o rituals que venen d’antic, que s’endinsen en la història i que identifiquen grups ètnics i pobles. Constitueix doncs un element d’identificació i referents de col·lectivitats en un territori i amb una cultura. Però les comunitats culturals no són comunitats aïllades i la majoria de les vegades han interaccionat amb conceptes i valors donant cultures polivalents i barreges que les han ajudat a sobreviure primer i a potenciar-se després. La música no ha estat menys i així podem escoltar grups que fusionen diverses tradicions culturals i adapten els sons de diversa procedència amb la absoluta normalitat i enriquint la creativitat. La societat és barreja i per tant la cultura és un element sempre evolucionat i sempre trobant noves formes d’expressió, de síntesi.

El FIMPT al llarg de més de quaranta anys de manera ininterrompuda de festival ja dóna una perspectiva suficient per extreure algunes conclusions, sempre provisionals, perquè el Festival tindrà noves possibilitats i innovacions, de la presència de músiques d’arreu del món en un mateix escenari donant una potencia fenomenal en l’àmbit de la difusió cultural. Els objectius inicials, que es van anar fixant en les primeres convocatòries recollint les experiències de l’anterior, de fer possible una mostra àmplia, diversa, diferent i de qualitat ens sembla que s’han complert amb escreix. Ho diem nosaltres però qualsevol crític musical o expert en músiques del món ho ratificaria sense cap mena de dubte. La nòmina de noms personals i grups que avui conforma la història d’aquest festival l’avala com un dels que ha tingut la oportunitat de acollir el bo i millor de la música popular i tradicional quan aquesta música era encara aquí una aposta arriscada, poc coneguda i reconeguda. Així mateix la interconnexió entre la música del nostre país i la d’arreu del món també s’ha fet realitat en els diversos escenaris que al llarg de les edicions s’han muntat arreu de la ciutat. És sens dubte un mèrit col·lectiu, de molta gent, de voluntaris i professionals el que ha permès consolidar aquesta història de música i convivència, de creació i intercanvi.

Al llarg d’aquests anys de festivals s’ha anat consolidant un esforç per tal de que el FIMPT esdevingués un punt de trobada de la diversitat cultural i musical però també en un paradigma de la convivència de la diversitat cultural i alhora  plataforma de relació entre les cultures i les músiques d’arreu del món. D’aquesta convivència sens dubte en neixen fusions importants des del punt de vista creatiu. També al llarg d’aquest anys s’ha pogut comprovar com inicialment aquesta era una aposta per potenciar les músiques minoritàries però que en l’actualitat i ja fa temps tenen ja un reconeixement creixent. No ha estat, evidentment, només feina del nostre festival però segur que aquest hi ha contribuït de manera decidida per la seva importància i pel reconeixement que ha tingut i té en els món de la música popular i tradicional.

El FIMPT entronca clarament en els moviments que entre els anys setanta i vuitanta van fer una aposta clar per recuperar les tonades tradicionals i posar-les en l’actualitat cultural de cada moment. La música tradicional, la que fonamenta el FIMPT és el resultat d’una llarga tradició històrica que ha servit també per consolidar els imaginaris musicals de cada poble.

El FIMPT té els seus inicis i origen en el marc de la Festa Major i amb el treball col·lectiu de la Comissió de Recerca i Promoció de la Cultura Popular, però ben aviat es va independitzar i seguir com un projecte amb vida pròpia i va créixer amb la participació de molta gent. La tasca col·lectiva és sempre d’agrair però també està bé personalitzar els reconeixements i en el nostre record, se’ns fan present els nom de Josep Albà, l’ànima ordenadora del festival, l’enyorat Miquel González i en Jordi Turtós. Però també a tantes i tantes persones que de manera desinteressada van treballar-hi, ajudant a la logística, acompanyant els músics, i fent les mil feines que comporta un festival com el FIMPT que va ser referent a Espanya i Europa. Un festival amb una repercussió notable.

Ara pertoca als que avui ho coordinen i dirigeixen mantenir el festival. Ben segur que ho fan i ho faran igual o millor que fins ara. Quaranta cinc anys obliguen. Hi ha molta història però encara n’hi ha molta més per escriure. Per això cal esperonar als actuals responsables i animar-los a seguir fent la bona feina que s’ha anat fent al llarg del temps.

Segur que ho faran...  

En són quaranta-cinc i segur que en seran molts més i potser millors.