Coronavirus

Un virus democràtic acarnissat en l'exclusió social. Reflexions pel futur

Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Eix

Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

"La desigualdad social y económica asegurará que el virus discrimine. El virus por sí solo no discrimina, pero los humanos seguramente lo hacemos, modelados como estamos por los poderes entrelazados del nacionalismo, el racismo, la xenofobia y el capitalismo". Aquesta és la tesi  de la feminista americana  Judith Butler en el seu article "El capitalismo tiene sus límites" , del 19 de març. Un dels meus fills de 25 anys va fer una reflexió similar als primers dies de confinament: el virus és democràtic perquè afecta i infecta a totes les persones però la població més vulnerable serà la que patirà més. I és que el Covid-19 fotografia una orquestra simfònica amb uns instruments que desafinen i un director que no interpreta la partitura de l’exclusió social.

Els instruments de l’orquestra simfònica

La pandèmia ha visibilitzat diversos col·lectius: els instruments de vent de fusta com la flauta. Aquesta té un so agut que a un cert tipus de públic del auditori, la societat,  molesta perquè qüestiona el que no es vol escoltar. Col·lectius com les persones sense llar que ni tan sols las mirem quan ens les trobem pel carrer o les persones que treballen en la economia submergida com les prostitutes o els manters, ara truquen a la porta dels serveis socials. Obtenen una resposta tèbia, perquè no s’han creat recursos per a ells, al estar fora del sistema. Però, ara el seu espai habitable i de convivència està prohibit. El fagot  forma part dels instrument de vent de fusta. No sol ser gaire protagonista durant el concert, com no ho han estat les nostres àvies i avis que viuen en les residències. De tant en tant, el fagot  s’expressa amb veu de tenor. I ara el seu so greu provoca un crit d’alarma. De cop i volta, la societat ens adonem que hi ha espais habitats per aquestes persones, dels quals no sabem res, excepte si hi tenim un familiar.  És un espai tancat inserit en un nucli on resideixen persones de totes les edats però sense contacte, sense convivència entre uns i altres.

Els instruments de vent de metall poden tocar les seves notes del pentagrama sempre i quan segueixin el ritme, un ritme ja instituït i que no molestin. Així, la pandèmia ha invisibilitzat col·lectius que tenen un recurs, més o menys instituït, com pisos tutelats pels menors no acompanyats, les persones amb VIH, les persones amb discapacitats i problemes de salut mental, entre molts altres. Ja tenen el seu espai de confinament, encara que potser no sigui el que desitgen. On son? Qui parla d’ells?

La pandèmia ens recorda que certs instruments de corda, el violins, són imprescindibles en una orquestra simfònica. Aquests violins, les i els professionals sanitaris reben el reconeixement del públic, de la societat, perquè no només saben tocar el seu instrument sinó també l’interpreten en un auditori que porta anys sense pressupostos dignes per poder tenir més professionals i una estructura adequada a les necessitats.

Finalment, la orquestra es nodreix de la percussió. El públic, la societat, reconeix el so d’aquests instruments per la seva potencia sonora però la seva presència en la partitura és discontinua. Son els homes i les dones dels serveis essencials. Per una banda, trobem els professionals de la neteja, les cuidadores de les persones grans a les llars, les caixeres, els “reponedores” dels establiments d’alimentació, els professionals del transport... i per l’altre, els professionals com les educadores i educadors socials, els treballadors i treballadors socials, integradors socials que treballen amb les persones vulnerables o amb risc d’exclusió. Ara, ens hem adonat de la seva importància per la nostra supervivència personal i comunitària.

La partitura i el compositor

Les notes de la partitura descriuen l’exclusió social a través del hàbitat on vivim i del lloc que ocupem en el nostre espai privat amb un resultat incert sobre l’espai públic.

L’espai públic està prohibit i el confinament als habitatges, si aquests no són habitables com a llars, amaguen disfuncionalitats. I una de les més greu és la violència. Quantes dones estan passant un infern confinades en l’espai privat amb el seu agressor tenint poques possibilitats en l’espai públic de demanar ajuda? Els mitjans de comunicació no parlem d’aquest tema. Una gran quantitat d’espais privats són petits i compartits amb altres persones o famílies, quan no són pisos pasteres. No té llavors més possibilitats que el virus ataqui a tots els residents d’aquests habitatges?

Aquesta és la partitura del primer concert; en vindran més i ha de ser el públic, la societat, qui componguem els següents.

El compositor d’aquest primer concert, el “Gobierno de España” escriu les notes en el pentagrama a partir de la seqüència de la economia, una economia que és part del mercat mundial. Així, aixeca el confinament només amb paràmetres econòmics i no d’expertesa científica. Per tant, la partitura respecta només els mecanismes del Capital. No cal comentar les mesures preses per el Gobierno de España que van totes en aquest sentit, sense adonar-se que la economia és mundial mentre que els poders polítics continuen sent essencialment nacionals: clar exemple, el paper de la comunitat europea.

Director d’orquestra

El concert compost pel Gobierno de España el dirigeix el director d’orquestra interpretant la partitura. Aquesta interpretació té un nivell autonòmic, un  local i també un nivell de partit polític.  Cada nivell pot executar la partitura sota la batuta de l’economia mundial o sota la del Estat de Benestar. Per compondre un segon concert, on tothom trobem el nostre lloc i espai, la interpretació rau en l’Estat de Benestar al servei i defensa dels més vulnerables. El capitalisme no ens ho posarà fàcil, no som ingenus. La interpretació des del nostre país aposta cap el Benestar social i essencialment ho fa ERC.

- Mitigar els efectes econòmics sobre la població és el primer pas per després vèncer l’exclusió social, en un segon concert. La força del nostre treball son les PIMES formades pels autònoms i els seus treballadors i treballadores. No trobem quasi compassos d’aquests en la partitura del Gobierno de España. La Generalitat ha publicat diferents mesures i ERC aposta per la renda bàsica universal.

- Fer el seguiment, donar suport  i resoldre les necessitats dels col·lectius vulnerables en una situació d’emergència és una mesura inicial per parar l’impacte. La música del Gobierno de España no té cap nota i malauradament, tampoc l’ha sabut interpretar el Govern de la Generalitat. Ara, ERC intenta posar una altre melodia que haurem de veure si sintonitza amb la del segon concert.

Aquestes són les dues parts del primer concert que encara s’està tocant. S’acabarà i hem d’anar posant les bases per compondre el següent.

Segon concert

Ara és el moment de i per reflexionar sobre quina societat volem basada en l’Estat del Benestar. Fan falta noves polítiques i polítiques valentes; projectes creatius i reflexius construïts des de la comunitat; rescatar, enaltir,  empoderar i donar suport des de les administracions a totes les iniciatives comunitàries de xarxes de solidaritat. Aquest és un actiu de la nostra societat catalana que té un teixit social molt potent. Encara que el virus ens aïlla, a la vegada, ens genera un sentiment col·lectiu fort.  Hem d’escoltar el teixit social comunitari, posar-lo en valor i donar-li el seu lloc en les noves maneres de fer política que hem de construir.

La partitura d’aquest segon concert l’ha de compondre persones creatives, reflexives, altruistes i sobretot visionàries en un exercici d’intel·ligència col·lectiva. Ja no hi té cabuda la mediocritat d’una classe política el lema de la qual és la “unidad de la pàtria”.

Els concerts de Sant Pere de Ribes

Com dèiem abans, a nivell local també s’interpreta el concert compost pel Gobierno de España i per la Generalitat de Catalunya. Potser la paraula exacta no és “interpretar” sinó “replicar”.  La interpretació tradueix els significats en emocions, sentiments que són a la vegada les manifestacions d’unes necessitats sentides. El nostre Govern local toca la música, i li agraïm, però no la interpreta a partir de les necessitats de la seva ciutadania; només la replica. En aquest sentit executa les mesures, les notes, proposades: no cobrament de llicències de terrasses, taxes d’escombraries, suspensió dels lloguers municipals, seguiments dels casos de serveis socials, desinfeccions... Fa una petita incursió a la interpretació: ajut extraordinari pels comerços però, sense emoció.

Sota quina batuta està interpretant el concert? Sota la de la economia o del Benestar social? Respostes difícils. Pot ser que la batuta sigui la demagògia o el populisme?

Mentrestant la gent del poble, com ja és tradició, consolida la seva autoorganització i autogestió en xarxes de solidaritat sense esperar l’acció del govern. La directora de l’orquestra exerceix el seu poder, no vol que cap instrument desafini o s’emocioni.

Seran les persones governants del nostre poble creatives, reflexives, altruistes, visionàries per compondre un concert a la mida de la seva ciutadania i que ressoni més enllà del seu propi territori?

La proposta del segon concert d’ERC de Sant Pere de Ribes

La pandèmia ha fet encara més palès l’aposta que es va fer en el seu moment de convertir Catalunya en un pol d’activitat de la societat del coneixement. La nostra recerca en biomedicina i biotecnologia, ara aplicada al Covid-19 ens ha situat encara més a nivell internacional.

ERC en el seu programa municipal va apostar per nous pols de coneixement per a la vila dissenyant un model econòmic basat en les persones, en la sostenibilitat, en el medi ambient, lluny del paradigma del creixement econòmic del capitalisme. Ara cal tornar a aquestes propostes per repensar l’espai privat i públic, el lloc que ocupem, el poble que volem, les relacions socials, sempre des del Estat del Benestar per a que tots els col·lectius puguin ser anomenats i totes les persones gaudeixin del seu nom.

Continuem avançant.

Montse Freixa i Niella. Militant d’ERC de Sant Pere de Ribes.

Doctora en Pedagogia. Professora Titular d’Universitat. Facultat d’Educació. Universitat de Barcelona.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local