Coronavirus

A la recerca del KM 0

Miquel Casellas 19-04-2020 19:50 Lectures 610

En aquestes setmanes de confinament anem per casa vestits amb pijama o amb xandall mentre podem veure el món a través de la finestra de casa. Més enllà els nostres veïns de sempre que potser no coneixíem, però durant aquest mes fins i tot amb alguns ens saludem quan ens veiem a les vuit al balcó o a la finestra. Tornem a la convivència d’antuvi quan tot el veïnat es coneixia i sabia també moltes de les seves rutines. Avui en dia la modernitat ens fa viure a casa tancats en una muralla que només obrirem en casos puntuals.

Tenim més obertes les finestres a les xarxes socials on podem tenir més relació amb un que viu a l’altra punta del món abans que amb el veí de dalt i que cada dijous passa l’aspirador a les 7 de la tarda.

Fins que no trobem una vacuna definitiva per tot això seguirem fent una vida anormalment normal. Encara no tenim una solució a aquest virus que ens ha trastocat a tot el planeta. De moment anem trampejant la situació amb altres fàrmacs que actuen sobre els símptomes, però encara no podem anar directament al causant de tot això. Ens haurem d’anar acostumant a incorporar la mascareta i els guants a la nostra indumentària habitual. Potser algun dissenyador modern proposarà alguna passarel·la de la moda amb aquests elements de disseny per a les persones que vulguin estar al dia durant aquesta situació especial.

Fa mesos que es parla del km 0 per abastir el nostre món. Ara més que mai hem de treure el màxim rendiment al que tenim més proper. Ara hem comprovat que si hem d’abastir els nostre personal sanitari de mascaretes de la Xina potser una mica complicat perquè potser arribin a Moscú abans que a casa nostra. També és una manera de potenciar el nostre comerç més proper com s’ha demostrat en aquests dies de confinament. Ells han aguantat la tempesta i gràcies al seu esforç  hem pogut cobrir les nostres necessitats principals. Ara són ells que ho necessiten.

Estem practicant el KM 0 des de fa més d’un mes. Hem hagut de buscar prop del nostre habitatge el millor supermercat, fleca i farmàcia per anar cobrint les nostres necessitats. Fins i tot anar a l’altra punta del poble era una gosadia que no hem inclòs en els nostres plans reals per aquest confinament. Hem descobert alguns establiments que encara no hi havíem entrat des de que estaven oberts, però ara hem aprofitat la seva proximitat dintre i ens hem servit dels seus productes o serveis. Ha estat una manera de conèixer el nostre entorn, el nostre barri. Fins ara eren víctimes de les rutines i amb tot això s’han hagut de trencar i tornar a bastir una oferta comercial.

En aquests dies hem gaudit de concerts, exercicis i altres aventures virtuals que ens ha servit per conèixer els artistes que tenim a casa nostra. Aquests que tenen molt poques oportunitats per tenir un concert com mana a casa seva perquè altres vinguts de fora els hi ha agafat el lloc. Potser a la propera se’ls hi obriran les portes que fins ara han trobat tancades. 

En aquesta situació excepcional el que ens lliure les verdures a casa i també les roses de Sant Jordi ens han aportat menjar saludable i il·lusió a les nostres llars. Els cigrons cuits de cal Camat també han vingut amb un bocí de Sant Jordi que enguany el virus ens ha segrestat i no sabem certament quan podrem compartir el seu esperit cultural i festiu.

Moltes històries properes on aquests voluntaris de la Xarxa de Suport del Vendrell han aportat el seu granet de sorra perquè tothom tingues els elements bàsics sense haver de sortir de casa. Persones grans o amb patologies que limitaven el seu contacte amb l’exterior.

Dates en què podies demanar alguna petita cosa que necessitessis en els grups de whatsapp de la comunitat. La típica tradició mig perduda d’anar a buscar un polsim de sal just abans de sopar quan tot està ja tancat.

Petites històries que tothom ha viscut d’una manera o d’una altra. Moments, per pintar el pis, per arreglar coses de la casa, per fer netejar a fons la cuina i per tenir alguna noció de piano. Després de tot això hem de seguir practicant el KM 0 per ajudar als que tenim més a prop com ells han fet aquests dies llargs entre parets. El Mickey i la Minnie també ens ha acompanyat per uns minuts, però aquí també tenim propostes perquè petits i grans deixin anar un somriure sincer.

Què t'anava a dir

Miquel Casellas

Miquel Casellas

Un garbell de les petites llavors que et trobes pel camí de la vida

http://www.miquelcasellas.blogspot.com.es/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La comarca del Garraf està registrant en els darrers dies un repunt dels casos de coronavirus entre la població i la Generalitat ha suspès els ingressos, les visites i les sortides de les residències de gent gran de Sitges

Creus que la població s'ha relaxat i no compleix amb les mesures de prevenció de contagis?


No