Confinament

Nostàlgia

Albert Trejo 17-05-2020 19:22 Lectures 528

Avui és un dia estrany. Després de mesos a casa nostra, somiant com mai i dormint molt poc, veig un horitzó que no sé si m’entusiasma. Sóc el primer que vull veure a la meva família, estar amb els meus amics, tornar a la normalitat de la vida i a la nostra llibertat. Però també reflexiono. Quan va començar el confinament, vaig arribar a una conclusió: no aprendríem de res del que ens estava passant. Estava segur, pel currículum que tenim com a societat. Però com de la resta no vull parlar perquè no ho conec tot, parlaré per mi.

El dia que van anunciar que el Garraf passava a la fase 1, aquest passat divendres, la sensació va ser d’èxit i frustració a la vegada. Allò que tant desitjava quedava en un segon lloc. Mai falla el voler el que no es té. I des d’aquell precís moment començava a trobar a faltar petits detalls com valorar les hores, sentir la brisa o escoltar el mar i els ocells, saludar, respirar d’una altra forma, fer esport amb una motivació espectacular, veure a algú important com si haguessin passat anys i aquella picada de colze que et dóna la vida… I escoltar-me com mai. Estimar-me i cuidar-me, que com la desescalada, es un procés lent i difícil.

Sento que aquesta fase 1 a la qual entrarem és el més semblant a la llibertat que buscàvem, i no m’enganyaré: tinc vertigen. Perquè he de reconèixer que la vida d’abans, la del febrer, tampoc m’entusiasmava. Perquè no hi havia mirades i tampoc silenci. Només pressa i egoisme. Queden hores per tornar a tot això, però vinc d’un aprenentatge que, a mi, m’ha servit, i que sí, arribaré a trobar a faltar. Poc a poc la vida torna i hem obviat que aquesta vida de la que tant parlem també estava en la senzillesa i en la nostra pròpia soledat. Avanço per a no olvidar. Feliç fase 1 i tornada a la normalitat!

Cartes a la direcció

Publica aquí el teu article d'opinió, comentari, denúncia, agraïment, etc, envia'ns un e-mail a opinio@eixdiari.cat

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La pandèmia ens obliga a estar tancats a casa, que és la millor manera de frenar els contagis. Després de dues setmanes de confinament, ens agrada pensar en allò que farem quan això s'acabi.

Què és el primer que faràs quan s'aixequi el confinament?

Anar a veure la família
Quedar amb els amics
Sortir a fer esport
Anar a la perruqueria
Organitzar una festa
Passejar per la natura
Crec que em costarà tornar a la rutina
Altres