Relats confinats

Una de cels

M’agraden els núvols; són cotó fluix, tempestes i cabretes; són tots els perquès que he callat, i molts dels potsers que he xiuxiuejat.

M’agraden els núvols; són formes mai vistes i milers de somnis no imaginats encara; són la pinzellada enmig de la immensitat blava.

Alço la mirada cap al cel. M’agraden els núvols i m’hi encanto estona, molta estona. I, irremeiablement, topo amb l’horitzó, imaginari?

Alço la mirada cap al cel. M’agraden els núvols i m’hi entretinc tant com puc; flonjos, són el refugi de temps passats; negres, són la por del que vindrà; esquinçats, són la vida mateixa.

M’agraden els núvols; anhels de llibertat, i que voli la imaginació...

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!