Relats confinats

Una de cels

M’agraden els núvols; són cotó fluix, tempestes i cabretes; són tots els perquès que he callat, i molts dels potsers que he xiuxiuejat.

M’agraden els núvols; són formes mai vistes i milers de somnis no imaginats encara; són la pinzellada enmig de la immensitat blava.

Alço la mirada cap al cel. M’agraden els núvols i m’hi encanto estona, molta estona. I, irremeiablement, topo amb l’horitzó, imaginari?

Alço la mirada cap al cel. M’agraden els núvols i m’hi entretinc tant com puc; flonjos, són el refugi de temps passats; negres, són la por del que vindrà; esquinçats, són la vida mateixa.

M’agraden els núvols; anhels de llibertat, i que voli la imaginació...

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.

Subscriu-te ara!

Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:

Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local