DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dimecres, 29 de gener de 2020
L’objectiu d’aquest certamen és de donar a conèixer l’Oficina del Voluntariat, fomentant la participació i promovent accions que ressaltin valors lligats al voluntariat
L’amistat veritable, els bons amics existeixen, persones veritablement altruistes només cal anar a Càrites per veure la bona gent que treballa d’una manera altruista i sincera, aquesta ex-amiga és simplement una pobre noia, tan pobre, tan pobre, que només té diners
Gina Velasco, en categoria infantil; Clara Bosch, en categoria i juvenil, i Sebastià Pelegrí, en la categoria sènior, són els guanyadors de la convocatòria
La dona dels seus somnis que va deixar escapar, la mare s’espantava en quan la veia actuar per televisió, provocadora, sensual, atraient, de picar somriure, tothom queia als seus peus, i ell, ell era l’escollit per aquella deessa, la mare no ho entenia
Família benestant de principis del segle XX, acostumada a l’ajut desinteressada de tothom que veuen amb alguna necessitat peremptori, com manen els cànons humanistes, doncs més aviat són lliure pensadors
On és la gràcia de fer-se vell? Que tothom vulgui trepitjar-te?
La joventut es porta dins l’ànima, ben mirat aquesta frase també té el seu punt amable, en aquests moments nota que els anys han estat arrabassadors, allò del que el temps es van endur, és més que títol d’una novel·la, resultat una veritat com un temple
El jurat del nou concurs estarà format per David Monteagudo, José Matas Crespo, Isabel del Pilar Valero i Conchi Hito
En Roger camina per el seu poble, desvariejant, recorda alguna cosa, crida a la seva pròpia ombra, mentre la Palmira plora sens descans, per aquell fill estimat que ni la coneix
El meu estimat Jordi s'ha deixat portar per la força imparable de l'oblit
Va renunciar a fer les maletes plenes de llibertat i passió, tancant una porta que avui s’ha obert, per tornar-la a tancar per sempre més
Ahir va arribar a Barcelona, aquesta ciutat l’ha captivat des de sempre, ja és dins una realitat el passejar pels seus carrers
De lluny s’han reconegut, tot i la distància, en el temps, des de la darrera vegada que havien parlat, quan anys? Potser trenta?
Deixo aquestes confessions, amagades en el meu cos, per quan sigui trobat
Glòria s'ha refugiat en el vell cafè del qual no havia traspassat el llindar de la porta des de feia molts anys, de quan és deia Fernando
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica
