Fràgils, de vegades; amb ganes de menjar-nos el món, tantes vegades més
L’any de la pandèmia que no imaginàvem. I descomptem
Amb el solstici d’hivern comença la darrera estació d’aquest any que hem viscut a mitges
De tant en tant, quan els ulls espurnegen alegres
Caos, potser, però és meu i m’hi entenc. O almenys ho intento
Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.
Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!