Relats confinats

Aferra-t’hi!

Marieta. Eix

Marieta. Eix

Descobrir qui soc.

Pensar qui vull ser.

Imaginar qui seré.

Pessigar-me i saber que no és un somni.

Visc, vivim, potser a correcuita.

Hi soc, hi som, certament de passada.

De pressa i provisionalment, però (sobre)visc.

I me n’omplo els pulmons, de vida!

M’aferro a l’alegria,

M’agafo a l’esperança,

I caço al vol les il·lusions.

La moneda gira i dubto, tinc por, em decebo,

Caic, una i mil vegades.

La tristesa, la ràbia, la impotència, la foscor i la injustícia m’envolten sovint,

I em recorden que la vida també és això: dolor i pèrdua.

La realitat real és dura,

No sempre ens en sortim.

I crido... necessito ajuda!

Sé que visc, vivim, en un món que no hauria de ser així;

Imploro respostes enmig de la indiferència...

Mentre hi sigui vull prendre partit.

Sacsegem-la, la vida, que val la pena!

Per si de cas demà...

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!