Felicitat, salut i República

Fou tan sols un instant efímer, sí, però tan de veritat que hi voldré tornar sempre. I m’hi quedaria. I tornaria a reviure aquella sensació, tan de felicitat feliç que és impossible voler-ne fugir...

Vam mirar-nos als ulls. I va ser preciós.

Fou tan sols un instant fugaç, sí, però tan ple de vida que tindrà sentit cada dia, només de mirar-nos, en silenci i amb els ulls a vessar de l’emoció d’aleshores...

Vam fondre’ns en una abraçada. I va ser màgic.

Fou tan sols un instant que va fugir de pressa, sí, però tan ple d’amor que passat, present i futur es van aturar un segon i vam viure tota la nostra vida plegats... I la que queda per venir.

Fou tan sols un instant, només un, però va ser nostre. I el recordarem i hi tornarem i somriurem nostàlgics i còmplices d’aquell dia que serà un i mil dies cada dia, tan nosaltres, tan a la nostra manera.

Vam aturar el temps. I fórem nosaltres, fórem uns altres.