Relats

Inshallah

Gener es consumeix. I jo vaig tard; el temps m’ha atrapat altra vegada... Captiva.

No controlo. Sense rumb i a la deriva. I sense fre. La pressa se’m cruspeix, no té pietat, i jo muda, ni temps d’articular paraula... Ofec.

I a mig fer. Somnis estroncats. I tots els i si... pengen d’un fil que s’esquinçarà, potser algun dia. Dubtes enmig de la voràgine que no cessa... Arran del precipici.

Oasi. D’entre totes les paraules, crec que ella m’ha triat a mi. Oasi, oasi, oasi... me la repeteixo en silenci, molt a consciència. Els batecs del cor s’alenteixen. Una mica de calma. Ho agraeixo i mig somric... Alleujada.

De sobte és fosc i hi ha lluna plena. Fa molts anys d’aquest instant, però em ve sovint a la memòria. La Lluna entre dos continents. I érem dos fitant-la, i érem dos pensant-nos; l’una i l’altre, entre l’instant i la Lluna. I fou tan nostra aquella nit de gener, i tan plena... i més preciosa encara. I única, com el nosaltres.

 I gener torna a ser ara, per poc temps ja. I ens fuig, com aleshores...

Però sempre el desig. Inshallah.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!