Ple municipal

Sant Pere de Ribes defensa la unitat de la llengua catalana

Al Ple del passat 26 de gener de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, va ser aprovada la moció en defensa de la unitat de la llengua catalana presentada pels regidors no adscrits, Xavi Pascual i Jaume Torras, abans Grup Municipal d’ERC.

La llengua catalana, parlada de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, deriva d’una continuïtat lingüística mil·lenària que ha donat lloc a una realitat unitària dins la seva diversitat, tal com ho reconeix la lingüística romànica partint dels criteris científics habituals. Aquesta unitat lingüística no es veu en cap cas qüestionada per l’existència d’altres denominacions territorials, tradicionals o populars, com ara alguerès, valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc, andorrà, formenter i fragatí. En tots els casos, aquestes denominacions alternatives es refereixen a la mateixa llengua, avui parlada per més de deu milions de ciutadans europeus.

En efecte, l’existència d’aquestes denominacions alternatives no fa sinó palesar que el català és la llengua pròpia de tots aquests territoris: de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears, de la Catalunya Nord, de la Franja de Ponent, de l’Alguer i d’Andorra.

Aquesta unitat lingüística ha patit, en les darreres dècades, diversos intents de fragmentació per part d’algunes instàncies i institucions públiques fet especialment greu, atès que no només constitueix un atac frontal envers un patrimoni lingüístic que hauria de ser orgullosament compartit pels estats i regions d’Andorra, Espanya, França i Itàlia, sinó, també, un menys teniment absolut del rigor científic i acadèmic dels experts en la matèria filològica.

En el cas de les institucions públiques espanyoles, ha quedat constatat que la denominació de valencià, emprada oficialment a la Comunitat Valenciana, ha servit de pretext perquè l’advocada de l’Estat considerés que la llengua pròpia d’aquest territori no és la mateixa que la de Catalunya o la de les Illes Balears. En el mateix sentit, diverses pàgines web d’organismes oficials com ministeris i altres ens estatals, ofereixen les opcions lingüístiques de català i valencià separadament –com si fossin llengües diferents-. Això suposa no només una despesa addicional i supèrflua sinó també un dany cultural injustificat. I no cal parlar, de sectors públics, com és el de la Justícia, on l’ús del català és testimonial.

La manca de coordinació en les polítiques culturals dels diversos governs dels territoris de llengua catalana, és un fet evident. Els centres culturals i acadèmics de referència, com l’Institut Ramon Llull, haurien de poder comptar amb la participació de tots els governs dels territoris on el català es llengua oficial, quelcom que avui no és possible pel temor que això pugui generar falses polèmiques a propòsit de la unitat de la llengua.

Una altra conseqüència d’aquesta manca de coordinació política és que la reciprocitat total dels mitjans audiovisuals en llengua catalana arreu dels territoris on és oficial, no és encara possible, més enllà de qüestions tècniques de segon grau, per un motiu molt similar. I, finalment, el fet de no assumir la unitat lingüística en les polítiques públiques genera disfuncions com ara que els continguts audiovisuals doblats en català pels governs i televisions públiques dels diversos territoris no puguin compartir-se recíprocament, sinó que calgui, fins i tot, en alguns casos, doblar dues o tres vegades en diferents varietats dialectals els mateixos continguts, la qual cosa és especialment perjudicial en un sector clau per el foment de l’ús social del català entre les generacions més joves com és l’audiovisual.

El febrer del 2017, els governs de Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, van signar l’anomenada Declaració de Palma, un text que pretenia posar les bases d’una veritable cooperació cultural i lingüística entre els governs d’aquests territoris però que, finalment, no s’ha materialitzat en polítiques públiques concrets.

Aprovant aquesta moció, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, adopta el compromís de reconèixer i declarar la unitat de la llengua catalana. Rebutjar qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans dels territoris on aquesta llengua és oficial de poder viure amb normalitat i amb garanties aquesta unitat lingüística. I instar al Govern de l’Estat a reconèixer públicament i oficialment la unitat de la llengua catalana, a corregir els serveis, ens i polítiques públiques que la qüestionen i a vetllar perquè cap institució pública o empresa privada de l’Estat Espanyol fomenti el secessionisme lingüístic català en la seva activitat.

El debat al Ple, va ser intens, amb una lluïda intervenció del representant de Fem Poble, Alejandro Conde i la moció només va rebre el vot contrari de C’s, desprès d’utilitzar el ja clàssic argumentari ple de falsedats que defensa al País Valencià. El grup majoritari del PSC es va abstenir, rebent la moció, els vots favorables de Construim, Fem Poble i els ponents

Xavier Pascual i Soriano  / Jaume Torras i Roca

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!