Ple municipal

SOM VNG alerta que la nova regulació dels pisos turístics agreujarà el problema de l’habitatge a la ciutat

Ple municipal de febrer de l'Ajuntament de Vilanova. Eix

Ple municipal de febrer de l'Ajuntament de Vilanova. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El ple de març ha tingut entre els punts més destacats de l'apartat de dictàmens les noves subvencions per a empreses de l'hoteleria, bars i restaurants, i la regulació dels habitatges d'ús turístic. Pel que fa a la primera qüestió, el regidor de SOM VNG ha criticat que aquestes ajudes arriben tard, i que per aquest any caldria avançar-se i tenir previstes ajudes, ja que l'evolució de la pandèmia encara és incerta. Tot i les crítiques, el grup municipal ha votat a favor, expressant que aquestes subvencions són molt necessàries per a un sector que ha estat molt castigat per la pandèmia.

En el punt de la regulació dels habitatges d'ús turístic, el portaveu de SOM VNG Enver Aznar ha expressat la preocupació del grup per l'increment exagerat que estableix aquesta regulació. Amb aquest Pla Especial es permetrà un creixement dels habitatges turístics de gairebé el 300%. Aquest creixement comportarà, per tant, que més de 600 habitatges d'ús residencial puguin deixar de ser-ho, tensant encara més el mercat de lloguer a la nostra ciutat. A això, cal sumar que Vilanova i la Geltrú està lluny d'arribar al mínim de pisos socials que estableix la legislació catalana, i que l'increment del parc públic d'habitatge per a polítiques socials ha crescut d'una forma totalment insuficient, amb menys de trenta habitatges en cinc anys. Finalment, SOM VNG ha estat l'únic grup que ha plantejat que aquesta regulació agreujarà el problema de l'accés a l'habitatge a la nostra ciutat i, per tant, ha votat en contra.

En l'apartat de mocions, SOM VNG ha presentat una proposta per millorar les condicions de treball de les treballadores de cures que depenen de l'Ajuntament, concretament de l'Organisme Autònom d'Assistència Integral Social i Sanitària. En la moció es proposava l'adhesió de la plantilla al conveni col·lectiu, ja que és l'únic organisme autònom que encara no es troba adherit. A més, es plantejava la necessitat de millorar la prevenció de riscos laborals, sobretot pel que fa a disposar de roba de treball adequada, mascaretes quirúrgiques suficients i de qualitat, i els EPI necessaris. Així mateix, es proposava abaixar les ràtios per evitar el sobreesforç de les treballadores, que perjudica negativament en la seva salut. Finalment, també es proposava garantir que es compleixin les normes sanitàries per evitar el risc de contagi a les visites al domicili del SAD, ja que havien arribat queixes reiterades que en molts casos no es complien. La resposta del govern va ser escudar-se en els terminis que establia la moció per votar en contra, tot i que aquests eren prou flexibles, ja que pels aspectes més complexos, és a dir, l'equiparació salarial, establia que el govern negociï amb la representació sindical per tal de començar a implementar-la a partir de 2022. De la mateixa manera, el govern en cap cas va tenir cap mena de voluntat per dialogar sobre aquest aspecte i transaccionar els acords per tal d'aprovar-la. Una vegada més, el govern demostra que la seva voluntat de millorar les condicions laborals de les treballadores d'AISSA es queda en les declaracions, i mai es tradueix en fets.

Una altra moció que va presentar SOM VNG fou la moció en defensa de la llibertat d'expressió i en rebuig a l'empresonament de Pablo Hasel. En la defensa de la moció, Enver Aznar va explicar que existeix una amenaça real sobre la llibertat d'expressió, molt lligada a les reformes dels darrers anys del Codi Penal, com per exemple les que s'han implementat sobre el delicte d'enaltiment del terrorisme. Tal com denuncia Amnistia Internacional, el delicte d'enaltiment del terrorisme es fa servir fonamentalment per reprimir la llibertat d'expressió, definint l'article 578 del Codi Penal com una eina per limitar missatges polítics a les xarxes. Aquesta afirmació es fonamenta amb dades: en els següents set anys des de la fi d'ETA les sentències sobre aquest delicte van arribar a cent vint-i-una, enfront de les trenta-tres del període 2003-2011 quan la banda terrorista encara era activa. Això per a SOM VNG diu molt de la qualitat de la democràcia espanyola i dels partits clau del règim que segueixen sent especialistes en buscar excuses per seguir d’esquenes en la defensa de les llibertats.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local