Patriarcat i gènere

El patriarcat va ser definit per Gerda Lerner com ‘la manifestació i la institucionalització del domini masculí sobre les dones i els nens i nenes de la família, i la ampliació d'aquest domini masculí sobre les dones a la societat en general. Això implica que els homes detecten el poder en totes les institucions importants de la societat en general i que priva les dones d'accedir-hi. No implica que les dones no tinguin cap tipus de poder o que se'ls hagi privat per complet de drets, influència i recursos’. Es tracta d’un sistema d’opressió cap a les dones que s’exerceix a través de la imposició de rols sexuals que és el que anomenem gènere.

Podem donar una definició de gènere com a consistent en les relacions entre homes i dones que impliquen desigualtats polítiques, socials i econòmiques a la societat en detriment d'aquestes. El sistema sexe/gènere oprimeix les dones com a classe sexual, imposant dos rols diferenciats segons el sexe, rols que constitueixen el gènere, un constructe social que atribueix a les dones un paper subordinat respecte del homes. El conveni d’Istanbul convé que ‘per “gènere” s'entenen els papers, comportaments, activitats i atribucions socialment construïts que una societat concreta considera propis de dones o d'homes’. El gènere no implica l'acceptació del model, doncs una dona pateix desigualtat de gènere tant si es qüestiona aquest model com si no. És a dir, ella pot qüestionar o integrar-se en el rol que li ha estat assignat.

Per tant, gènere també vol dir política. Podem comprovar l'existència d'una política diferenciada segons el gènere, diferents lleis, lleis fetes per homes i favorables als homes (com la legislació històrica sobre l'adulteri), normes sobre el control de la població, que es tradueixen en un control sobre el cos femení. Implícita o explícitament es tractaria d'impedir l'autocontrol de les dones sobre el seu propi cos per a impedir el seu desenvolupament potencial com a persona.

El concepte gènere fora del seu significat gramatical va ser utilitzat per primer cop en els anys 50 del s. XX per sexòlegs més aviat de caire conservador, entre els que es troba John Money. Més tard, als anys 70, va entrar en el feminisme acadèmic als països anglosaxons de la mà de professores com la historiadora Joan W. Scott, per fer patent la distinció entre el sexe biològic i opressió social. El concepte va ajudar a nomenar la realitat del patriarcat, però no tothom hi va estar d’acord, ni tothom ho va veure com un alliberament. Abans de la generalització d’aquest terme es parlava de “rols sexuals”, concepte que va ser emprat per feministes com Shulamith Firestone, o també “classe sexual” o “casta sexual”, de la que parla Kate Millet en el seu llibre Política Sexual. Per això algunes feministes van veure el gènere com una trampa. Fins i tot Joan W. Scott, iniciadora i defensora de la teoria dels gèneres, afirma que el gènere va anar substituint a “dona” (els estudis de dones van passar a dir-se estudis de gènere) per fer-se més digerible en el món acadèmic conservador. Ja ni pensar en la introducció del concepte “feminisme”. Gènere era molt més assumible pels ambients acadèmics i intel·lectuals liberals. Entre les crítiques, es diu que es pren la part pel tot, doncs sovint gènere és igual a dones com si els homes no fossin, en tot cas, l’altre gènere. Així mateix, es diu que el concepte “gènere” ha portat a confusions que no s’haguessin donat utilitzant els termes “dones”, “feminisme”, “rols sexuals”.

Tanmateix, per Joan W. Scott, el gènere és un principi bàsic de la vertebració social. En el sistema de gèneres, que existeix en totes les societats i és previ a altres diferenciacions com la classe o la raça, les relacions entre homes i dones impliquen desigualtats polítiques, econòmiques i socials en detriment d’ aquestes. El gènere és una construcció social íntimament lligada al principi de jerarquia.  La teoria dels gèneres emfasitza sobretot l’aspecte relacional i reivindica la utilització del gènere com a categoria històrica i sociològica imprescindible per a realitzar qualsevol tipus d’investigació. És essencial en aquesta teoria la distinció entre gènere i sexe, de la que ja he parlat més amunt. El que es construeix com a femení i masculí es transmet en el procés cultural.

Les relacions de gènere són dinàmiques, i, per tant, històricament variables. No hi ha un únic model genèric masculí i femení, encara que  tots  ells tenen punts en comú. Hem de tenir en compte el sistema de valors masculí/femení a l'hora de realitzar qualsevol estudi sociològic, recerca històrica o anàlisi de la realitat social, la qual cosa és especialment interessant quan estudiem els moviments reivindicatius, doncs en funció d'això podem fer palès el major o menor protagonisme de les dones. Un exemple seria la rellevant participació i acció de les dones en les protestes populars, com els motins de subsistències a l'Edat Moderna, i el fet de què alguns homes es disfressaven de dones per actuar en aquests motins.

Per altra banda hi ha hagut societats amb més de dos gèneres com entre el poble pokot de Kenya, on existeix una posició intermèdia anomenada serer, o entre el poble navajo on hi ha els/les nadles. En el primer cas les persones serer no són acceptades per la comunitat i en el segon cas les persones nadles gaudeixen de privilegis especials. Segons John Boswell i Milagros Rivera, també ha hagut casos de tercer gènere o similar a Europa, per exemple entre els pobles germànics a l’Europa de l’Alta Edat Mitjana. Trobem referències aïllades a l’Europa medieval, de la mateixa manera que podem parlar dels femminielli napolitans més recents, que es creia donaven sort. En qualsevol cas, no qüestionaven el sistema i jerarquia de gèneres, i molts cops han estat compatibles amb una extrema misogínia.

En els anys 90 Judith Butler posarà en qüestió la distinció entre sexe i gènere amb obres com El gènere en disputa, on desenvolupa la seva teoria de la performativitat. Segons ella, tant el sexe com el gènere són constructes socials. No hi ha atributs essencials determinant la distinció de sexe entre home i dona sinó que és causa de la il·lusió de gènere mantinguda per la repetició d’ actes de gènere. Com a conseqüència, les dones no existim, som una ficció. Defensa una mena de idealisme al dir que el sexe es representa de forma performativa. No existeixen els cossos sexuats fora del constructe social. La seva teoria ha estat criticada des de diversos àmbits, per exemple per la marxista Nancy Fraser, entre d’altres. Se li critica l’allunyament de la realitat material, de ser una teoria en el fons reaccionària, que es queda dins de l’estructura capitalista, que dona per suposada.

Isabel Pérez Molina
Associació de Dones Feministes La Frontissa