Acollida

Hem de promoure l’acolliment?

“Se’ns repeteix una i mil vegades que no hi ha dues persones iguals, que cadascú és únic i diferent. La paradoxa, però, arriba quan la societat castiga aquesta diferència. Amb la diversitat familiar passa el mateix. D’entrada tothom és sabedor que el model de família nuclear, és a dir, el format per pare, mare i fills no és l’únic que existeix. Ara bé, saber-ho no vol dir acceptar-ho, ni molt menys, normalitzar-ho.

Si parlem de models familiars, quants n’hi ha? Algunes veus expertes en distingeixen 13. “Però les possibilitats fan que hi hagi més de 600 combinacions familiars”, assenyala la fundadora del projecte Famílium, Glòria Canyet. Família nuclear, monoparental, enllaçada o reconstituïda, extensa, adoptiva, d’acollida, LGTBI, refugiada i transcultural o mixta”. (Mar Barberà Heras)

A Catalunya existeixen infants i adolescents que, per diverses causes, durant un període de temps no poden viure amb la seva família. L’acolliment familiar és una mesura de protecció que ofereix als infants l’entorn familiar afectiu i educatiu necessari per al seu desenvolupament social i personal, mentre no és possible el retorn amb la seva família.

Els infants i adolescents acollits mantenen, sempre que es consideri convenient per al seu desenvolupament, la relació amb la seva família. Les famílies acollidores assumeixen el compromís de respectar i facilitar aquesta relació.

La temporalitat de l’acolliment pot variar en funció de la modalitat d'acolliment, de les necessitats de l’infant i de l’evolució de la situació familiar .

A Catalunya més de 700 famílies tenen acollits més de 900 infants, molts grups de germans o infants amb malalties greus i diversitat funcional necessiten famílies acollidores.

Observem que les necessitats dels infants i la situació de la seva família biològica tenen nolt a veure amb la temporalitat de l’acolliment. Així podem definir diverses modalitats, un acolliment d’urgència i diagnòstic, un acolliment simple, un acolliment permanent i també existeix l’acolliment de caps de setmana i vacances, per a infants més grans i adolescents.

Podem definir un acolliment com una de les formes d'ajut i protecció dels infants i adolescents que es troben en una situació familiar que fa que hagin de viure fora de la seva família d'origen. Esdevé doncs l'acolliment com una alternativa a aquests infants.

L’acolliment es presenta com una mesura temporal per oferir als infants el millor entorn possible amb l’objectiu de créixer esperant que la seva família resolgui els problemes que l'impedeixen d'ocupar-se'n.

Segons la seca durada i en funció de les necessitats dels infants i la situació de la família biològica, hi ha sis tipus d'acolliment:

Acolliment d'urgència i diagnòstic: Aquest acolliment permet que l'infant visqui amb una família mentre es realitza l'estudi sobre les circumstàncies que han aconsellat separar-lo de la família d'origen. És un tipus d'acolliment adreçat a infants de fins a sis anys. La durada de l'acolliment serà el temps necessari per dur a terme l'estudi de la situació de l'infant i de la família d'origen.

Acolliment de curta durada: L'infant és acollit per una família amb la finalitat de retornar al seu entorn familiar abans de dos anys.

Acolliment de llarga durada: L'infant és acollit per una família mentre el seu entorn familiar d'origen supera els problemes que poden requerir un temps més llarg de recuperació. L'acolliment es preveu superior a dos anys.

Acolliment de caps de setmana i vacances: És un tipus d'acolliment adreçat a infants majors de nou anys, els quals estan ingressats en centres residencials i necessiten gaudir d'un ambient familiar. L'infant conviu amb la família col·laboradora durant els caps de setmana i les vacances escolars. Aquest acolliment s'allarga el període de temps que es consideri beneficiós per a l'infant.

Acolliment en unitats de convivència d'acció educativa: Està adreçat a infants i adolescents tutelats, amb necessitats educatives especials, malalties cròniques i/o trastorns de conducta, i grups de germans que requereixen una atenció més especialitzada. Aquests acolliments han de poder oferir un entorn familiar en el qual un dels membres de la família tingui una titulació específica, formació i experiència per atendre les necessitats especials d'aquests infants i adolescents.

Acolliment permanent: S'ha d'acordar si es preveu que el desemparament serà definitiu i no es considera més favorable per a l'interès de l'infant o l'adolescent l'aplicació de l'acolliment preadoptiu o quan aquest no sigui possible.

https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/acolliments_i_adopcions/acolliments/

M’agradaria parlar-vos de l’Associació de Famílies Acollidores de Barcelona (AFABAR) una associació sense ànim de lucre, constituïda l’any 2004, composada per persones i famílies amb infants en acolliment familiar, tant en família aliena com en família extensa, que per tant tenen la guarda d’infants tutelats per la GENCAT.

AFABAR, és una associació sense ànim de lucre, per a qui es planteja la possibilitat d’acollir un menor o ja està vivint aquesta experiència, i a tots/es els qui estan sensibilitzats/des en aquest tema.

Es prenen molt en consideració la difusió de l’acolliment, el seu objectiu és la reduir el nombre d’ infants  en centres residencials (CRAE)  cercant famílies disposades a tractar-los com a un fill més, i proporcionar-los models positius en la que amb tota seguretat és l’etapa més important de la seva vida.

Desenvolupant la seva tasca sabent que els infants tutelats es troben en situació de desemparament per una història prèvia d’abandonament, maltractaments o altres situacions traumàtiques que els ha portat a la intervenció de l’administració DGAIA. En aquests caos cal una cura especial per a acollir aquests infants amb la seva història i una dedicació més a la que requereix qualsevol altre infant. Es molt necessari que aquests infants visquin en entorns estables per garantir la seva evolució emocional, aquesta influeix positivament en el seu desenvolupament físic i psíquic, garantint la seva normalització dins de la societat.

Per AFABAR s’ha de vetllar per la situació dels nens acollits, incidint en la gestió dels acolliments, esdevenint interlocutor i agent social entre les entitats responsables de l’acolliment i de les famílies acollidores, ajudant al seu foment i difusió, donant suport mutu, assistència i acompanyament a les famílies acollidores.

AFABAR forma part de la Coordinadora d’Associacions de Famílies Acollidores de Catalunya (CAFAC), que agrupa les associacions existents a Catalunya (Associació de Famílies d’Acolliment de Tarragona (AFATAR); Associació de Famílies Acollidores de Girona (AFAG); Associació de Famílies Acollidores de les Terres de Ponent, comarques de Lleida (AFATP per coordinar les seves activitats i objectius.

Els objectius principals d’AFABAR són defensar els interessos dels infants acollits i les famílies acollidores, oferir suport. L’assessorament i/o informació a les famílies, així com acompanyar-les en el seu procés d’acolliment, esdevenir interlocutor, agent social i sensibilitzar fent difusió de l’acolliment familiar mitjançant xerrades, seminaris, obres de teatre, aparició en mitjans etc.

Proporcionen recursos i suport a les famílies acollidores realitzant activitats per fer xarxa (llista de distribució, grup de suport, activitats lúdiques, …), formació, assessorament en situacions difícils, entre d’altres.

També fan d’interlocutors amb tots els agents socials implicats, d’alguna manera,  en els processos d’acolliment (famílies acollidores, ICAA, ICIFs…) . propiciem sinergies i generem xarxa amb altres entitats de naturalesa anàloga.

Vull parlar-vos de l'acolliment familiar especialitzat una proposta que sorgeix a partir de les reformes legals en matèria i de protecció de la infància. Lo curiós és que la demanda  d’alguns dels nois i noies atesos per les administracions van fer arribar aquesta petició.

Amb una preocupació especial per la recerca de propostes dirigides a certs grups d'infants i joves que amb algunes particularitats: preadolescents, grups de germans, discapacitats físics, sensorials o psíquics, trastorns del comportament, malalties cròniques, etc.

S’havien de trobar recursos d’atenció per molts infants i joves que havien estat internats en centres durant anys i no tenien possibilitats de viure amb la seva família d'origen.

Cal tenir en consideració que l’acolliment ens porta a formar sistema familiar especial en el qual on la convivència provoca que s’estableixin vincles que van més enllà de la consanguinitat i la filiació.

Quan un membre nou s’incorpora al nucli familiar cal reajustar-se de manera continuada i el procés d’adaptació per ambdues parts (família d’acollida i menors acollits) no està exempt de dificultats. A banda dels conflictes associats al desenvolupament evolutiu dels seus membres i al de la família com a grup, s’hi afegeixen els elements derivats de la incorporació d’un menor que precisa una atenció especialitzada.

Per la major part de les famílies, les relacions amb els menors acollits no esdevenen difícils, massa sovint costa encaixar les visites dels menors a les seves famílies biològiques. Els nens i les nenes acollits son tractats com a fills propis i els sentiments que generen en la família són els que caldria esperar cap a un membre natural del grup familiar.

El sistema assoleix la seva principal funció com a família, que és la de facilitar el desenvolupament personal i social de totes les persones que la composen.

L’acolliment familiar preadoptiu ha de proporcionar als menors un entorn que influeixi en el seu correcte desenvolupament personal i en la seva adaptació social present i futura. Un entorn on la cura i afecte que proporciona una família d’acollida, ha de permetre als infants prendre models de convivència familiar positiva, establir vincles importants i rebre atenció personalitzada, immediata i adaptada a les seves necessitats i característiques específiques.

A cada família acollidora els nens, nenes i adolescents aprenen, creixen i evolucionen amb el recolzament continuat que se’ls ofereix.

L’acolliment familiar es en efecte una aposta de futur per a la protecció de menors, prenent com a model les famílies compromeses que assumeixen una gran responsabilitat voluntàriament, que es troben davant situacions familiars complexes i les resolen amb èxit, aportant un important benefici al menor acollit i que estan disposades a seguir col·laborant.

Donem-nos tots doncs una nova oportunitat, que de ben segur serà ben aprofitada.

Joan Rodríguez i Serra, és educador social.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!