La tempesta que s’apropa

El dimarts passat es va publicar “Llums entre la boira” on parlàvem d’un parell d’elements que caracteritzen la reforma de les pensions que el gobierno vol emprendre sota els auspicis de la Unió Europea.

Espanya s’ha compromès, amb el pla de reformés que ha enviat a Brussel·les, a cercar sistemes complementaris més enllà de les pensions públiques, i accedir així als fons de recuperació. Això comporta el compromís de fer arribar a més del 80% de treballadors els plans de pensions d’ocupació o d’empresa. Del tema d’aquestes pensions privades que busquen fagocitar les públiques, en vam parlar a l’escrit “Un regal del govern més progressista” (enllaç).

Però el poder, aquells que manen utilitzant els que ostenten el govern, s’expressen utilitzant també altres veus. Com la del Banco de España, per exemple.

El Banc d’Espanya demana que s’abarateixin a la meitat els acomiadaments i que s’implanti la motxilla austríaca. Fer-ho podria comportar un augment notable dels acomiadaments, perquè se n’abaratiria el cost. I aquest és un dels objectius que les patronals fa anys que persegueixen: reduir al mínim la partida de costos laborals.

Es diu que l’aplicació de la motxilla austríaca serviria per corregir la desigualtat entre treballadors temporals i fixos. I és cert, els fixos deixarien d’existir per l’abaratiment de l’acomiadament: en realitat tots passarien a ser temporals. Significa eliminar les indemnitzacions per acomiadament i les prestacions per atur. Serien els mateixos treballadors qui es pagarien l’acomiadament, que és el que els empresaris busquen des de fa anys, i l’atur, que reduiria la despesa de l’Estat. I tot això la implantació futura de la Motxilla.

Les reformes laborals de 2010 i 2012 suposen la proliferació del treball precari, mal pagat, la pèrdua del dret a la negociació col·lectiva i, per tant suposa també una major pèrdua salarial.  S’han de derogar!!!

Les reformes de les pensions de 2011 i 2013 tenen com a finalitat retallar les pensions públiques i endurir els requisits per a poder accedir-hi. S’han de derogar també. Cal un salari mínim de 1.200 euros, com indica la Comissió Europea, si volem que  un 20% de la població surti de la situació de pobresa crònica i estructural.

Perseguint aquests objectius joves, estudiants, treballadors i jubilats hem d’estar junts, units en una mateixa lluita, i el dia 29 participar reclamant conjuntament que governi qui governi les pensions públiques, els serveis públics i els drets socials es defensen.

És per això que impulsem una plataforma reivindicativa oberta i inclusiva consensuada amb col·lectius de l’estat:

1. Pensions mínimes de 1.084 euros, segons el que estipula la Carta Social Europea (60% del salari mitjà de cada estat).

2. Eliminació de les causes discriminatòries que provoquen la bretxa de gènere, tant en pensions com en salaris.

3. Derogació de les reformes de les pensions de 2011 i 2013, i de les reformes laborals de 2010 i 2012. Treball digne i pensions dignes.

4. No al Pacte de Toledo. Ni retallades ni privatització. Supressió dels beneficis fiscals als plans privats de pensions, d'empresa i EPSVs (els d'Euskadi).

5. Manteniment i millora de la capacitat adquisitiva de les pensions: augment de les mateixes segons l'IPC real i anual, sense altres condicionants.

6. Compensació a la Tresoreria General de la Seguretat Social de les quantitats sostretes mitjançant despeses impròpies i càrrecs indeguts.

7. Eliminació de coeficients reductors en jubilacions anticipades. 100% de la pensió amb un mínim de 40 anys cotitzats i 60 anys d'edat.

8. Aturar el robatori i el maltractament, per part del sistema bancari, sobre la gent treballadora en general, i la gent gran en particular.

9. En definitiva, exigim el dret a una vida digna i saludable, a la sanitat, a la protecció social, al repartiment de la feina i de la riquesa. No volem que hi hagi exclusions, ni tampoc privilegis.

La jubilació amb una pensió pública digna és un d'aquests drets fonamentals. Perquè ningú ens ha regalat res; perquè els drets van ser conquerits durant molts anys de lluites i sacrificis;  animem a tota la ciutadania, joves i grans, a defensar el que és nostre, el Sistema Públic de Pensions. Un sistema d’ahir, que cal defensar avui perquè segueixi vigent demà.