Establir relacions

Les notícies, cada notícia, té una significació, una dimensió més o menys rellevant. Però quan podem relacionar-les, quan podem relligar significacions i dimensions, és quan és possible tenir una imatge més global i complexa del veritable valor que poden tenir les notícies.

Fa pocs dies Hernández de Cos, Governador del Banco de España, va fer sentir la seva opinió sobre l’augment del Sou Mínim Interprofessional (SMI) fet l’any 2019. Segons ell els 950 euros que es van establir com a SMI han estat el motiu de l’augment de l’atur en un percentatge que queda entre el 6% i l’11%. Aquest augment, però, es deu més a la manca de creació de nous llocs de treball que no pas per un increment dels acomiadaments.

El senyor Hernández de Cos sap el preu dels lloguers? Ha fet la compra gaire sovint? El seu sou de Governador, quantes vegades és superior al SMI? Li ho dic. L’any 2019 ell cobrava 182.198 euros, 13.014 cada mes. És a dir que multiplicava per més de 13 el SMI, és a dir que el que vostè guanya en un mes, una persona que cobri els “abusius” 950 euros, trigarà més d’un any a guanyar-ho. Però això no és tot: cada conseller del Banc d’Espanya cobra únicament de dietes 1.219,10 euros més que el SMI.

Hi ha una dada, oferta per Oxfam, que indica que l’any 2007 (just abans del que en diuen crisi) les famílies pagaven el 75% dels impostos i les empreses el 22%. L’any 2016 (acabada la pretesa crisi) les famílies pagaven el 84% i les empreses el 13%.

Ara, 2021, tenim una nova notícia relacionada amb el tema. Amancio Ortega, Inditex, cobrarà aquest any 1.293,6 milions d’euros en concepte de dividends de la companyia, i ara ja n’ha cobrat 646,8. Inditex va tancar entre el juliol i l’agost passat 56 botigues, i el tancament afectava 475 treballadors.

El dissabte 5 de juny els mitjans ens explicaven que el G7, un grup format pels set estats més rics, havia aprovat establir un impost mínim universal del 15% per gravar les multinacionals. Malgrat la propaganda dels mitjans, aquest acord és del tot insuficient, segons Oxfam, perquè difícilment modificarà la conducta de les grans corporacions. En realitat és un impost semblant al que apliquen paradisos fiscals com Irlanda, Singapur o Suïssa. No han volgut mirar realment els guanys exagerats que denoten els balanços d’aquestes empreses.

Aquest acord podria actuar d’obstacle perquè s’aprovi, en un futur, un tant per cent superior de pressió fiscal, com el 21% que proposava Joe Biden. Per tant no és gens estrany que un portaveu de Google hagi expressat l’agraïment vers el treball que estan fent per arribar a unes normes internacionals “ Esperem que els països continuïn col·laborant junts per garantir un acord equilibrat i durador que es tanqui aviat”, ha dit.

Tributar a paradisos fiscals és una pràctica molt estesa entre les multinacionals, i també les empreses de l’IBEX la practiquen. Cada any Espanya deixa de recaptar uns 12.400 milions d’euros per culpa d’aquest fet. Tributar el 15% és un mínim, però l’objectiu seria poder arribar al 21%. Si es complís el primer cas, es recaptarien 700 milions més que ara, i en el segon 12.400.

Segons un informe de la UE Iberdrola, Telefónica, ACS, Repsol, BBVA, Banco de Santander fan elusió fiscal. L'elusió fiscal és qualsevol acció, en principi per vies legals, que persegueix evitar o minimitzar el pagament d'impostos, aprofitant un marc legal fet segons les seves conveniències. Com que l'elusió fiscal no és estrictament il·legal, resulta complicat per a les autoritats fiscals establir càrrecs per aquest acte. Això els permet deixar de tributar, en conjunt, 2.140 milions d’euros més dels que tributen actualment.

Segons l’economista Javier Ruiz, aquest és l’increment d’impostos que haurien de pagar aquestes empreses de l’IBEX:

- Iberdrola + 488,3M

- Telefónica + 409,7M

- Grupo ACS + 217,8M

- Repsol + 133,3M

- BBVA 205,72

- Santander + 687,93M                                       

Tornem a la notícia inicial? Segons Hernández de Cos, Governador del Banco de España, els 950 euros que es paguen com a sou mínim interprofessional (SMI) han estat motiu de l’augment de l’atur en un percentatge que queda entre el 6% i l’11%. Segur que aquesta és la causa, senyor Hernández de Cos?