La nena

Aquest cop s’han d’enfrontar a un cas que els ateny directament. Ha desaparegut una companya seva, la Chesca, i això dóna un plus de motivació al grup per trobar a la seva companya sense saber que ha pogut passar-li.

La novel·la negra té des de la publicació de La Novia gitana una nova heroïna, la inspectora Elena Blanco que al capdavant de la Brigada d'Anàlisi de Casos (BAC). Amb mètodes a vegades poc ortodoxes resol els casos que generalment són molt impactants, fins l’extrem que en la publicitat de La Nena hi ha una frase paradigmàtica “una historia no apta para lectores sensibles”. Realment la novel·la està carregada d’imatges i situacions que trenquen les normes d’actuació normalitzades dels humans. En aquest cas l’absència de sentiment de culpabilitat, de tracte degradant i vexatori amb altres persones que formen part de la narració, dura, brutal, desagradable en algun moment però imantant.

Carmen Mola (Madrid, 1973) és professora d'universitat. Viu a Madrid amb el seu marit i els seus tres fills. La núvia gitana és la seva primera novel·la. Carmen Mola és un pseudònim però la qualitat de l’obra fa pensar que no és una persona aliena a la literatura. A la web Zenda sobre llibres hi ha una entrevista amb l’autora o autor on explica el perquè del pseudònim: En realidad, hay tantos motivos que no entiendo por qué otros autores no lo hacen. Para empezar, creo que lo importante es la novela, no quién la haya escrito. ¿Qué más da que sea una mujer guapa y alta o un señor feo y bajito? Mi interés era que la gente leyera la historia de las dos novias gitanas y la inspectora de policía aficionada a las canciones de Mina Mazzini que investigaba sus muertes. Pero he dicho que había más motivos. Es mi primera novela y eso quiere decir que me dedico profesionalmente a otra cosa. No quería que mis compañeros y compañeras de trabajo, mis amigas, mis cuñadas o mi madre supieran que se me ocurría escribir sobre alguien que mata a una joven haciéndole perforaciones en el cráneo para meter larvas de gusano y sentarse a ver cómo le van comiendo el cerebro… No lo entenderían, para todas ellas soy tan convencional… Hay más. ¿Y si la novela hubiera sido un absoluto fracaso? Tendría que dar explicaciones y pasaría mucha vergüenza. Y, por el contrario, ¿si fuera un clamoroso éxito? A lo mejor me veía obligada a cambiar de vida, que es algo que no me apetece, estoy muy satisfecha con la mía… Se me ocurrirían más razones, estoy segura.

L’escenari ha canviat respecte a les anteriors novel·les aquí ens trobem amb l’inspectora Elena Blanco que ha deixat la seva  professió de policia i després del darrer cas, La red púrpura, que li van suposar uns costos personals molts elevats  Blanco s’allunya de la brigada i ara té una vida més reposada i tranquil·la. Tampoc manté cap relació amb els seus antics companys. Vol refer la seva vida al marge del treballs d’investigació amb el que comporten de perill, i de relacionar-se amb els aspectes més durs i foscos de la vida i l’existència humana.

Però mai res acostuma a sortir com una vol. La coincidència en un acte de l’antic superior i l’Elena fa que aquesta s’assabenti de la desaparició de la Chesca. Es troba amb el seu antic col·lega i amant, Angel Zarate. Aquest se sent culpable de la possible desaparició perquè havia quedat amb la Chesca per sopar junts però al final decideix no assistir-hi i a partir d’aquí no se sap res més de la policia, només que va ser vista en un bar en companyia d’un home durant la celebració de l‘any nou xinès.

Francisca Olmo, Chesca, havia de presentar-se al jutjat per una declaració en un judici en que ella va participar en la investigació i resolució. És impropi d’ella. Ha desaparegut sense deixar cap rastre. Ningú sap res d'ella i, fet que sorprèn els seus companys que comencen la recerca anant a casa seva i tot sembla en ordre, no se li coneixen parents propers per tant es comença a pensar que la seva desaparició no és voluntària sinó que hi ha algun element que fa sospitar que ha estat retinguda contra la seva voluntat. Davant la sospita de que hi hagi motius per pensar en un segrest la inspectora Blanco torna a posar-se al capdavant de la brigada, ho fa per amistat i lleialtat encara que vol que sigui només fins que trobin a la policia. La seva arribada genera expectació ja que es retroba amb els antics companys i això és motiu de satisfacció tot i que estan en una investigació difícil.

La trama es va accelerant, guanyant més i més interès es troben elements nous de la vida de la Chesca, desconeguts fins ara pels seus companys i per tan cal elaborar un pla d’investigació molt treballat i seguint el passat de la detectiu fins a trobar el desencadenant de l’actual situació. Ho aconsegueixen i poden resoldre el cas però també amb un cost humà i personal molt alt.  Un final però digne de la trama.

La narració es desenvolupa amb interès creixent, amb una idea molt ben estudiada que ajuda a travar les seqüenciació del fets. No queda res a la improvisació sinó que està perfectament lligat i entrelligat.

Personatges que ja coneixem dels altres llibres molt ben perfilats, cosa que ajuda a que dins del guió cadascú tingui el seu paper i s’acoblin a la necessitat general del relat.

L’autora no estalvia cruesa i fins i tot una certa deshumanització d’alguns personatges i això també dona molta força narrativa.

A l’alçada de les anteriors, compleix amb escreix les expectatives i qualifica el gènere negre.   

La nena
Carmen Mola
Narrativa Internacional
Editoriala Alfaguara
Barcelona, maig 2020