El Govern planteja apujar un 4,2% anual el cànon de l’aigua entre 2027 i 2030 per garantir les inversions de l'ACA

El Govern planteja incrementar el cànon de l’aigua un 4,2% anual entre 2027 i 2030 si s’aproven els pressupostos, el primer increment en l'impost congelat des del 2017. L’avantprojecte de llei de mesures fiscals, financeres i administratives que l’Executiu ha remès al Consell de Treball, Econòmic i Social (CTESC) justifica l'augment per donar un marc econòmic estable a l’Agència Catalana de l’Aigua i reforçar la seva capacitat inversora. D’altra banda, la Generalitat estudia que l’increment de l’impost sigui del 6% durant aquest any 2026, segons han confirmat fonts del Govern. El document, consultat per l’ACN, inclou tres taxes noves a banda d’eliminar-ne 19 per reduir la burocràcia i endureix el control dels lloguers.

Pocs dies després de la presentació de la nova proposta de model de finançament autonòmic, el Govern ha accelerat els tràmits per a negociar els comptes d’enguany i ha enviat la llei d’acompanyament a l’organisme que per tal de tenir un dictamen preceptiu previ a la seva tramitació al Parlament. Mentrestant, la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, busca intensificar les negociacions amb ERC i Comuns.

L’avantprojecte de llei d’acompanyament és una normativa que s’aprova conjuntament amb els comptes anuals i serveix per modificar o adaptar lleis que permeten que s’apliquin correctament.

Cànon de l’aigua

Si finalment els pressupostos de la Generalitat prosperen, els valors base del cànon de l’aigua (usos domèstics, industrials, ramaders i paràmetres de contaminació) s’enfilaran un 4,2% entre 2027 i 2030. Una pujada que tindrà com a referència el preu que figuri el 31 de desembre de l’any anterior. Aquest cànon porta des de 2017 congelat i fa pràcticament dos anys, en la legislatura de Pere Aragonès, ja es va contemplar un augment.

L’objectiu de l’increment és reforçar la capacitat inversora de l’ACA i complir amb les exigències europees i el Pla de Gestió 2022-2027. El cànon de l'aigua suposa entre un 10% i un 40% del total de la factura.

Més control en els lloguers

L’avantprojecte de llei també inclou mesures en l’àmbit de l’habitatge, un element clau en la negociació dels comptes amb els partits, especialment els Comuns. La normativa busca ampliar la informació obligatòria als anuncis dels pisos de lloguer, que hauran d'incloure el preu màxim aplicable, la cèdula d'habitabilitat, el certificat energètic i, també, si la propietat és un gran tenidor -és a dir, propietari de cinc o més finques-.

De la mateixa manera, també s'inclou l'obligatorietat d'inscriure al registre de fiances tant el contracte com els documents que acrediten del preu de referència. Igualment, s'estableix que sigui obligatori adjuntar als contractes el document que acredita el preu segons l'índex de lloguer. 

En aquest sentit, s'endureix el règim sancionador en matèria de contenció de rendes de lloguer incorporant sancions específiques per "falsejament d'informació, exigint la correspondència estricta entre la renda contractual i la normativa vigent".

Així, estableix mesures com ara facilitar la inspecció i el control de l’impost sobre els habitatges buits i reforçar la capacitat municipal d’aplicar els recàrrecs de l’IBI previstos a la normativa d’hisendes locals.

També s’incorpora la definició dels autopromotors d’habitatge amb protecció oficial mitjançant rehabilitació i es facilita que sòls urbans d’ús terciari en zones tensionades puguin destinar-se a habitatge de protecció pública de forma temporal, per tal d'ampliar el parc assequible.

En l’àmbit turístic, inclou una modificació normativa perquè els pisos turístics no els puguin ocupar més places del que diu la cèdula d’habitabilitat afegint que “en qualsevol cas, la capacitat màxima de places per persones usuàries turístiques és de 4 en total”.

Increment de l’impost sobre dipòsits de residus i incineració

Entre moltes mesures, el document estableix una pujada progressiva dels tipus impositius de l'impost sobre el dipòsit de residus en dipòsits controlats i la incineració. La proposta preveu un increment anual de taxes fins al 2031 per finançar inversions en gestió de residus i economia circular. Per exemple, si s’aprovés la mesura tal com està plantejada, la deposició en dipòsits dels residus municipals no perillosos serà de 75 euros per tona el 2026 i pujarà fins als 100 a partir del 2030.

Deducció a l’IRPF per conservació de patrimoni natural i biodiversitat

La normativa també planteja una deducció a l'IRPF de 200 o 300 euros per als propietaris de finques inscrites al registre de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat amb una iniciativa de conservació mínima durant 10 anys. Aquests propietaris es podran reduir la quota íntegra autonòmica de 300 euros si la finca està situada en espai natural protegit i 200 euros si no ho està. Aquesta mesura buscar estimular i fomentar la participació comunitària i privada en la conservació de la natura.

Eliminació de taxes

Entre la vintena de taxes que s’eliminen hi ha les que graven la venda d'impresos, l’autorització dels laboratoris d’autovacunes veterinàries i dels centres de distribució de medicaments també d’ús veterinari. El Govern ha apostat per eliminar, també la taxa d'autorització dels centres de neteja i desinfecció dels vehicles dedicats al transport per carretera d'animals vius. La taxa per a la verificació prèvia a l'admissió de valors a negociació exclusivament als mercats de valors situats a Catalunya i per a la tramitació de sol·licituds de declaració d'associacions i fundacions d'interès cultural també es deroguen.

A més, l’Executiu proposa eliminar la taxa servei de comprovació del compliment de les bones pràctiques de fabricació de productes cosmètics i d’obtenció del llibre oficial de control de residus sanitaris. La consellera d’Economia ha detallat, d’altra banda, que un dels conceptes que se suprimeix és el que es paga per utilitzar les cabines de la Biblioteca de Catalunya, que tenia un cost de 26 euros per setmana.

A més, es planteja una nova excepció de la taxa d’ocupació per ocupació privativa del domini públic portuari que beneficia les confraries de pescadors per l’ocupació de l’espai destinat a les oficines, les llotges pesqueres, i altres instal·lacions.

Tres noves taxes

Segons indica el document, els nous gravàmens que es podrien aplicar de nou són la taxa de registre d’equips connectats a la Xarxa d’Emissions Atmosfèriques, la d’autorització de les actuacions dels centres tècnics de tacògrafs i les entitats d’instal·lació i manteniment de dispositius limitatius de velocitat, i la d’emissió d’informes preceptius en el procediment d’homologació dels plans d’autoprotecció.

Reforç del control intern

D’altra banda, el text proposa reforçar i actualitzar les funcions de la Intervenció General, reforçant-ne la independència i la capacitat de fiscalització. Entre altres, s’aposta per agilitzar els tràmits mitjançant l'automatització del control i per regular la possibilitat de fiscalitzar expedients en fase de resolució abans que produeixin efectes.

Pel que fa al sector públic, inclou mesures com ara que els alts càrrecs al servei de la Generalitat, puguin pertànyer a més de dos consells d’administració o òrgans de govern sense necessitat d’autorització excepcional del Govern, "sempre que no percebin cap tipus de dret d’assistència per a la concurrència a aquestes reunions".

També en matèria de funció pública, es menciona un nou concepte retributiu, un complement variable per encaixar en el sistema retributiu la prestació de serveis efectius en horari nocturn o en dia festiu.

Entre altres, la llei de mesures preveu propostes com ara que les administracions locals complementin les retribucions dels funcionaris en pràctiques fins a assolir l’import del salari mínim interprofessional (SMI). En el sector del taxi, inclou la reforma del règim sancionador i la possibilitat d’immobilitzar provisionalment vehicles.