Com repartim els caramels?

Per Sant Medir hi ha el costum a Barcelona de fer una desfilada de carruatges que passen pels carrers de Sarrià, Sant Gervasi i Gràcia. Durant la cavalcada van tirant caramels que els nens recullen.

L’any passat hi vam anar amb els nens i nenes de la classe amb la intenció d’agafar molts caramels. Alguns van venir amb paraigües encara que no plovia: els pares els havien dit que si els capgiraven, dins del paraigua obert hi podrien recollir molts caramels. I així ho van fer. Els altres nens els havien d’anar collint de terra o agafant-los al vol.

La organització em va donar un saquet de caramels per a repartir-los entre els nens i nenes, però va sorgir una qüestió: com s’havia de fer els repartiment? Una proposta era donar un mateix tant per cent a tothom, i l’altra donar un mateix nombre de caramels a cada un. Els de la primera proposta defensaven que si ells s’havien esforçat (paraigua en mà) per a recollir més caramels, era just que ara també en rebessin més. Els altres creien que com que la recollida havia estat desigual, ara el que no podia ser era accentuar més encara la diferència. Al final els nens i nenes van entendre que era millor donar un mateix nombre de caramels a tothom.

És evident que ara, com que s’apropen eleccions, el tema de les pensions es converteix en un terreny de discrepància i de confrontació: darrerament ja han sortit dos comentaria meus sobre el tema a Eix Diari. Ningú s’atreveix a dir que les pensions es congelaran (hi ha uns deu milions de pensionistes), ni a explicar com entenen els augments que s’han de fer tenint present que el cost de la vida puja clarament.

Si parlem de tants per cent, cal veure què vol dir això. Sota la presidència de Mariano Rajoy les pensions pujaven cada any, sí, però un misèrrim 0,25%. En set anys (2011 – 2018) les pensions van pujar un 3% i el cost de vida va augmentar un 7%, per tant els pensionistes van perdre un 4% de poder adquisitiu. Però a més a més aquest augment percentual va fer que les pensions més altes tinguessin un increment més gran que les que eren més minses.

Actualment, 2026, la pensió mínima és de 12.441,80 euros, i la màxima arriba als 47.034,40 euros. Suposem que s’aplica un augment del 2%: els que ara cobren pensió mínima guanyarien 248 euros; els que cobren la màxima guanyarien 940 euros. La diferència s’hauria incrementat en 692 euros. Ara no es tracta de qüestionar les pensions actuals, però aquesta és la tendència que hem de seguir a l’hora d’actualitzar-les o per aquest camí agreujarem encara més les tensions socials que ja existeixen?

És cert que hi ha persones treballant que cobren menys que un pensionista, però voler culpar les pensions dels sous baixos és fer trampa al solitari. No cal punxar les pensions, el que s’ha de fer és dignificar els sous tenint sempre present el nivell del cost de vida: habitatge, menjar, serveis... Viure a Espanya és actualment un 24% més car que fa cinc anys. Tenint això present, cal deixar d’actualitzar les pensions i els sous?

L’any 2015 hi havia a Espanya 202.200 milionaris; ara són 259.700 (s’exclou l’habitatge o els habitatges). Entre 2015 i 2016 hi ha hagut 13.100  nous milionaris. Segur que són les pensions les culpables de l’existència de sous baixos? Sembla evident que la distribució de la riquesa és injusta, i un augment percentuals faria més gran la injustícia.

Al final els nens i nenes van entendre que era millor donar un mateix nombre de caramels a tothom.