Dia passa, any empeny

Aquesta dita tant coneguda, dia passa any empeny, sembla feta a mida de l’actual govern municipal de Sitges. Un govern que porta més de set anys mirant per la finestra, alguns dels seus membres, l’alcaldessa, ho fan des del 2015. Un govern, que sempre troba a qui o a que responsabilitzar per justificar la seva manca d’acció. Una manca d’acció que és fruit de la seva mediocritat i l’absència de projecte.

No cal recordar el desgavell actual, amb els principals contractes de serveis essencials caducats i amb les ordenances fiscals i els pressupostos prorrogats. És el que passa quan, aquesta és la sensació, és més important mantenir una bona cadira que intentar, dia rere dia, que els serveis que reben els sitgetans i sitgetanes siguin els millors possibles. Hi han recursos, l’Ajuntament té el personal adient, però no hi ha ni lideratge, ni projecte, ni direcció. Només hi ha molt de vídeos, molt de fotos, explicant res, fent veure que es fa molt i l’alcaldessa n’és la reina.

Quan es governa en minoria, és el cas del govern municipal de Sitges de la sra.Carbonell, s’ha de tenir la capacitat d’aconseguir pactes si es volen tirar endavant qualsevol proposta. I pactar, que és la base de l’activitat política, representa estar disposat a renunciar. Negociar, renunciar, pactar, no son conceptes assimilables per la mediocritat. Però quan el que es fa, és tractar amb prepotència i supèrbia i, sistemàticament, incomplir els pocs acords aconseguits, que tenim? Tenim el no res, tenim una minsa gestió del dia a dia i, massa sovint, tard i malament. Tenim un ús excessiu dels contractes menors, manca de planificació, i, fins hi tot, sembla que tenim fraccionaments, atenció, que la Presidenta Borràs va ser inhabilitada per uns fraccionaments inventats. I això ho sabem de ben cert, atès que en el darrer Ple ordinari, el del mes de juliol, es va donar compte del “Pla d’acció de control intern corresponent a l’exercici 2025” i en parla d’aquests temes. El regidor Oliver ho va presentar com un document més i es va indignar quan membres de l’oposició, El Margalló i Junts, li van reclamar explicacions pel caos. On no hi ha no en raja.

I així camina el Mandat, sense contracte de neteja i residus, fa més dos anys que està caducat i ara el servei es paga per factures i té el nivell que té; sense contracte del servei del bus urbà, no van tenir prou de temps amb els dos anys de prorroga per fer un nou contracte i ja portem més de mig any; sense contracte del SAD, servei d’assistència domiciliària, atès que per dos cops, el Tribunal de contractació de la Generalitat ha tirat enrere el concurs, sembla ser que no està gaire ben fet; amb les ordenances fiscals i els pressupostos prorrogats, per la seva incapacitat de pactar i donar compliment a lo poc que han aconseguit pactar. I tot això succeeix per que el govern no és un equip, cada grup, fins hi tot cada regidor i regidora, funciona per lliure sense saber que fa el del costat. Un exemple el tenim ara a Can Robert. La fira d’atraccions de Festa Major, ha tingut que envair l’aparcament, dificultant encara més l’aparcament al centre. Aquesta invasió, està motivada pel “parc climàtic” que es va inventar la sra.Gasulla abans de marxar del govern, al no tenir els vots per donar compliment al pacte pel que va fer alcaldessa a la sra.Carbonell; el darrer any de Mandat l’alcaldia havia de ser per la sra. Gasulla, el joc de les cadires no li ha sortit be.

L’invent del parc climàtic, sembla ser que és la moda entre els ecologistes de sofà. En comptes d’omplir els centenars d’escocells buits que tenim per tot el municipi, fins hi tot al mateix Parc de Can Robert, que millor que gastar un parell de cents de mils d’euros en un bancs on ara no hi pots seure, són de pedra i estan molt calents i uns parterres que ocupen una esplanada on, fins ara, cada estiu hi trobàvem la fira d’atraccions. Ens calen arbres que ens donin ombra i el poble és ple d’escocells buits, però és millor gastar els diners de tots en el lluïment d’una regidora.

És com funciona aquest govern, molta foto, molt de vídeo, cal justificar tenir dos càrrecs de confiança per cuidar la imatge que li costen a l’Ajuntament, entre els dos, 100.000€ anuals. I poca realitat. Un desastre, el recursos hi són, el personal hi és, el que no hi ha és projecte ni direcció.