Subirats presenta al·legacions al PLATER per blindar la vinya i concentrar les renovables en espais degradats

L'Ajuntament de Subirats ha presentat les seves al·legacions al Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), amb una proposta alternativa que defensa assolir els objectius de descarbonització sense ocupar sòl agrícola i prioritzant espais ja degradats o transformats.

El consistori considera que la proposta inicial de la Generalitat està "profundament sobredimensionada", s'ha elaborat sense tenir prou en compte el món local i afavoreix un model energètic en mans de grans fons d'inversió privats.

Una reducció de la superfície prevista

Segons el document de la Generalitat, el PLATER identifica 2.335 hectàrees del terme municipal de Subirats com a zones aptes per a instal·lacions solars. En canvi, l'Ajuntament assegura que els objectius energètics assignats al municipi només requeririen 17 hectàrees d'ocupació efectiva per assolir els 10,5 MW de potència fotovoltaica previstos per a l'horitzó 2050.

Per aquest motiu, el consistori defensa la proposta recollida en la Modificació Puntual del POUM sobre energies renovables, actualment en tramitació, que delimita 530 hectàrees aptes després d'una anàlisi detallada del territori.

L'alcalde de Subirats, Jaume Domènech Via, ha assegurat que el municipi comparteix la necessitat d'accelerar la producció d'energia neta, però considera que "no es pot fer a costa de devaluar la protecció del medi natural ni de trinxar el teixit agrícola del Penedès".

Segons Domènech, l'estudi municipal demostra que és possible assolir els objectius energètics "en espais degradats com la Pedrera del Telègraf o l'entorn de l'AP-7", sense necessitat de requalificar més de dues mil hectàrees del municipi.

Renovables en espais degradats

Les al·legacions prioritzen la instal·lació de plaques fotovoltaiques en terrenys ja alterats per l'activitat humana.

Entre les propostes destaca la incorporació de la Pedrera del Telègraf, amb una superfície de 28 hectàrees, on l'Ajuntament considera que es podria concentrar més del 60% de la potència solar requerida al municipi.

També planteja aprofitar 41,8 hectàrees situades al voltant de l'AP-7 i de la línia ferroviària, al sud del polígon de Lavernó, per considerar-les espais amb un impacte paisatgístic reduït.

Protegir la vinya i els nuclis habitats

El consistori també reclama mesures de protecció específiques per preservar el paisatge vitivinícola i la qualitat de vida dels veïns.

Entre les propostes hi ha l'establiment d'una franja de protecció de 700 metres al voltant dels quinze nuclis urbans i veïnats rurals del municipi, així com el blindatge de la DO Penedès, de les rutes enoturístiques de Miravinya i del projecte de les Vies Blaves del riu Anoia.

Un model energètic públic i distribuït

La tinenta d'alcaldia i regidora de Medi Ambient, Maria Carbó, ha emmarcat les al·legacions en un debat més ampli sobre el model energètic català.

Carbó defensa que la transició energètica és imprescindible davant l'emergència climàtica, però considera que "no pot ser un xec en blanc per als fons d'inversió ni per a l'oligopoli privat". En aquest sentit, reclama reforçar el paper de l'empresa pública L'Energètica, establir una moratòria als grans parcs privats de caràcter especulatiu i incrementar el suport a les comunitats energètiques locals.

Segons la regidora, l'energia ha de ser "un bé bàsic" i el seu control hauria de revertir en beneficis directes per al territori, tant en la reducció de la factura energètica de les famílies com en la lluita contra la pobresa energètica.

Amb aquestes al·legacions, l'Ajuntament de Subirats demana a la Generalitat que revisi el plantejament inicial del PLATER i redefineixi les àrees prioritàries per a la implantació de renovables amb un major consens territorial i una protecció efectiva del paisatge vitivinícola del Penedès.