Catalunya recupera el volum de captures de pesca, però Vilanova es queda al marge de l'augment dels beneficis econòmics

Així, l’any 2006 es va capturar gairebé 36.000 tones de peix, el que suposa un increment del 8,38% respecte a l’any anterior. Quant a les recaptacions econòmiques de les llotges catalanes, s’observa un manteniment de preus, amb lleugera tendència a l’alça. Els gairebé 117’5 milions d’euros facturats enguany han permès que la recaptació del 2006 sigui prop d’un 1% superior a l’any anterior. Aquest menor increment de les recaptacions enfront de les captures s’explica per la pesca, durant l’actual campanya, d’espècies de menor valor comercial, si bé la recaptació neta ha estat superior a l’any anterior.

El DAR valora aquesta lleugera tendència a la recuperació tant del volum de captures a Catalunya, fins a registrar el 2006 la xifra més alta des de 2002 després d’un 2005 que va representar el punt més baix dels darrers deu anys, com del valor del preu a la llotja, si bé considera aconsellable el manteniment de totes les mesures tècniques de gestió relatives a la limitació de l’esforç pesquer. Cal recordar que l’any 2002 les captures pesqueres es van xifrar en 36.802,80 tones i en 32.879,29 el 2005, davant les 47.775,94 de 1997, el volum més alt assolit d’aleshores ençà.

L’anàlisi territorial de les dades permet observar que les tendències d’increment de captures es mantenen en totes les demarcacions territorials. Els ports de la demarcació de Barcelona són els que presenten un major increment de captures, com és el cas, per exemple, del port d’Arenys de Mar, amb captures un 16% superiors a l’any 2005. Aquest increment es manifesta en les dades de les quatre llotges de la demarcació barcelonina. Respecte a les recaptacions econòmiques, però, les tendències a l’alça dels ports d’Arenys de Mar i Mataró no es donen ni a Barcelona ni a Vilanova i la Geltrú. Aquests darrers han vist reduïts els ingressos bruts de l’any motivats per la necessitat de canviar les espècies objectiu a altres amb menor valor comercial. Pel que fa als ports gironins, aquests representen les captures més elevades en valor absolut, gairebé 13.000 tones, i la recaptació més important, prop de 44 milions d’euros. Donat que moltes de les espècies objectiu de Girona són recursos marins d’elevat valor comercial, com la gamba de Palamós, el preu mig de les captures a la demarcació de Girona s’ha situat en 3,44 €/quilo. Un cas excepcional són els ports de Sant Feliu de Guíxols i Port de la Selva. El primer presenta una notable davallada dels ingressos econòmics, la qual cosa s’explica perquè la flota pesquera de Sant Feliu, centrada principalment en el seitó, ha tingut dificultats per accedir als estocs d’aquesta espècie, i s’ha centrat en la pesca de la sardina, que presenta un preu mig menor (sardina 0,761 euros, seitó 5,169 euros). El Port de la Selva, per la seva banda, ha reduït el volum net de captures. Els ports de Tarragona presenten una tendència similar al global de Catalunya, encara que d’increments menys pronunciats. Cal destacar el port de Torredembarra, amb els preu mitjans més elevats de Catalunya, més de 9 €/quilo. Aquest preu s’explica perquè, a diferència dels altres ports de Catalunya, a Torredembarra no s’extreu peix blau, normalment més econòmic. Finalment, les Terres de l’Ebre presenten un 9,6% de mitjana d’increment de recaptació econòmica respecte l’any 2005, molt per sobre del global de Catalunya. Hi destaca el port de Deltebre amb valors que superen el 30% d’increment.

L’anàlisi per grups mostra una estabilitat en les captures d’espècies de cartilaginosos, crustacis, invertebrats i mol•luscs, a excepció de mol•luscs bivalves, que s’han incrementat. La principal contribució, però, a l’increment de les captures a Catalunya s’atribueix principalment a la pesca de peix blanc i blau, amb especial atenció al peix blau.