El PSC entra en el govern de CiU a Vilafranca

L’auditori del Vinseum ha quedat petit davant la gran expectació per l’acord sociovergent. L’alcalde Pere Regull i el cap dels socialistes, Francisco Romero, han escenificat el pacte de governabilitat amb voluntat de perdurar fins a final de legislatura.

L’acord respon, segons paraules del mateix alcalde, a la necessitat “d’anar tots a una i de fer avançar la ciutat”, advertint que “si no hi ha un govern que governi, no es pot tirar endavant”.

“La política és complicada”. Així iniciava el parlament Pere Regull, que ha considerat l’aliança un pacte de “responsabilitat política, de gestió, de governabilitat” ja que “això és el que ens demana la gent”. Aquest és un dels arguments principals que han motivat l’acord; “abans ens podíem permetre el luxe de discutir-nos, ara s’ha acabat. El poc diner que hi ha s’ha d’utilitzar molt bé”, argumentava Regull. Seguint en la mateixa línia, l’alcalde justificava la excepcionalitat del pacte precisament per la particularitat del moment, on els pressupostos municipals han patit una forta davallada als últims anys, i paral•lelament, la despesa social ha augmentat de manera considerable. Justament la despesa social serà “la prioritat” d’aquest nou acord ahir signat, al mateix temps que la promoció de la ciutat per tal d’estimular l’economia vilafranquina.

Les raons motrius del naixement del pacte són principalment de caràcter contextual. “La situació del país no és normal, és una situació complicada, particular i difícil”. I davant la l’entesa dels dos protagonistes, Regull declara; “hem demanat oxigen a tots els grups i el PSC ens ha escoltat”, fent extensiva una queixa a la resta de partits reclamant que “avui hauríem de ser-hi tots”. Sense dir noms, Regull ha criticat aquells que “sempre estan instal•lats en el no a tot”, i ha recordat les dificultats econòmiques per les que passa l’actual equip de govern.

Per la seva banda, Francisco Romero ha descrit l’acord com “una bona notícia, dins l’actualitat econòmica i social dels últims dies”. Seguint la mateixa línia explicativa que Regull, Romero es referia a la urgència del pacte afirmant que “no podem esperar sempre l’acord polític, no ens ho podem permetre”. Tanmateix, advertia de “l’esforç addicional” que hauran de fer ambdues parts per tirar endavant el projecte, i es mostrava segur que la suma sociovergent “multiplicarà els resultats”.

En un to més conciliador, Francisco Romero va estendre la mà a les altres forces polítiques perquè s’adhereixin en l’acord ja que el programa recull “propostes de CiU i també d’altres partits”.

Respecte al futur, tan Regull com Romero confien en què l’acord signat tingui una projecció a llarg termini, almenys fins a finals d’aquesta legislatura. Romero es declarava convençut de que “Vilafranca guanya amb aquest acord” i esperava que la Vila torni a ser un motor econòmic i social, aconseguint ser “els primers en sortir de la crisi”