CULTURA I PATRIMONI

Núria Ballester, directora de la Vil·la Museu Pau Casals

Cecilia Lorenzo |El Vendrell | 06-10-2020 | Actualitzat 06-11-2020 09:36

Núria Ballester

Núria Ballester

Núria Ballester és historiadora de l’art i gestora de patrimoni i museus. Té quaranta-vuit anys, va néixer a Reus i fa vint anys que és la directora del Museu Pau Casals del Vendrell. El que més li agrada de la seva feina és el fet de transmetre coneixement. 

Com arribes a ser directora del Museu Pau Casals del Vendrell?

Després d’acabar la carrera d’història de l’art a la Universitat Autònoma de Barcelona, vaig estudiar un màster en gestió de patrimoni i museus a la Universitat de Barcelona. Aleshores vaig començar a treballar de freelance en diferents museus de Catalunya. L’any 1998, la Fundació Pau Casals va tancar el Museu Pau Casals per fer reformes i obres. Jo vaig entrar com a documentalista, per fer l’inventari del fons i documentar tots els objectes. Vaig estar treballant dos anys a l‘Arxiu Nacional de Catalunya, fent l’inventari del fons documental. Posteriorment vaig entrar a treballar en el projecte de rehabilitació museogràfica del Museu Pau Casals i vaig entrar com a conservadora del museu fins al 2010, any en què en vaig esdevenir la directora.

Perquè vas estudiar història de l’art?

Sempre m’ha interessat l’art i des de la meva època d’estudiant havia fet diferents pràctiques en museus, el vessant de la restauració i la documentació sempre m’ha interessat i finalment vaig decantar-me per fer aquests estudis, en finalitzar vaig fer el Màster de Museologia i Gestió del Patrimoni de la UB i he tingut la sort de poder treballar sempre en aquest camp de la museologia que m’apassiona.

Treballes al Vendrell. Què és el que més t’agrada d’aquesta ciutat?

M’agrada la seva combinació de paisatges entre la vinya, el mar i la gran riquesa  cultural i patrimonial, a més  tinc la sort de treballar en un lloc privilegiat i molt especial sobretot ara que s’acostra la tardor, aquesta platja té una llum  d’una intensitat única, Sant Salvador és un lloc molt especial..ara entenc molt bé perquè Casals s’hi va fer la seva casa.

Què destacaries dels anys que portes al capdavant del projecte del Museu Pau Casals?

En els primers anys va ser molt important la reobertura del nou museu perquè vam fer un salt qualitatiu molt important. Vam passar de gestionar una casa museu amb poques visites a l’any (on no hi havia una estructura professional al darrere; una casa museu a l’ús que s’obria i es tancava, on només hi havia una persona que estava atenent les visites) a fer un salt qualitatiu molt important d’escala, amb un petit equip gestionava l’equipament el dia a dia. De vuit mil visites l’any vam passar a unes vint mil. Jo vaig poder viure aquest pas del tancament fins a la nova obertura. Els primers anys van servir per engegar el projecte, especialment el vessant educatiu amb totes les visites escolars i amb totes les iniciatives que hem anat desenvolupant, com per exemple l’exposició “Pau Casals i l’exili” que vam fer el 2009, que va itinerar a Puerto Rico i a diferents llocs d’Europa.

Quins són els trets diferencials del Museu Pau Casals?

Un dels punts forts del museu és el lloc on està situat. És un museu situat a davant del mar, en un lloc privilegiat, amb molta força. És la casa de Pau Casals. I només n’hi ha una al món! Bé, a Puerto Rico també hi tenia una casa i també hi ha la casa nadiua, on ell va néixer, al Vendrell, però l’edifici que avui ocupa el museu Pau Casals és el que fou casa seva durant molt temps, la casa que ell va projectar, que va dissenyar. Per mi això és un punt molt fort. Després, la col·lecció. El museu s’exposa i presenta tota la col·lecció personal de Pau Casals. I tot el que hi ha al museu era de Pau Casals: els seus objectes, els seus documents, la seva increïble col·lecció d’art…

Tot això, més l’edifici que l’alberga, la figura de Pau Casals i el llegat que ens va deixar com a persona, com a músic i com a home de pau. Tenim el valor tangible, que és l’edifici i la col·lecció, i el patrimoni intangible, que és tot el que ell va generar com a home, els seus valors i la música.Tot aquests elements fan  sigui un lloc únic i irrepetible. De museus Pau Casals només n’hi ha un.


Què podem descobrir i aprendre si visitem el museu?

El museu explica la vida i l’obra de Pau Casals. El que volem és que la gent descobreixi qui va ser Pau Casals com a músic i com a home de pau. És un recorregut vital per tota la seva trajectòria. El museu explica la seva infància, la seva formació, el seu triomf internacional, personal, el seu gran triomf com a músic, tot el període a l’exili a Prades i Puerto Rico i l’última sala, dedicada a les Nacions Unides. És una trajectòria biogràfica. El que volem és que, quan la gent surti del museu, ho faci emocionada i que vagi més enllà i descobreixi a fons qui va ser i que va fer Casals. Pau Casals és un personatge molt popular, però es coneix poc tot el que va fer durant la seva vida. Va ser un home extraordinari. La gent queda molt impressionada de tot el que va fer Pau Casals. Sabem que va rebre la medalla de la Pau de les Nacions Unides i el van convidar a la Casa Blanca, als Estats Units, per rebre la medalla de la llibertat l’any 61. Però per què? Hem de tirar enrere. Per què va rebre tots aquests honors? Això és el que volem mostrar.
 

Aquest mes de juny la Generalitat de Catalunya va declarar el Museu Pau Casals, Museu d’Interés Nacional.

Sí, i aquest nomenament ens arriba en un moment clau. Aquest reconeixement ens posiciona com un museu important en el que és la lectura patrimonial del territori de Catalunya i això ens ha de permetre de fer un salt d’escala. Estem intentant que la inversió arribi per poder fer una actualització d’un museu que l’any que ve farà vint anys que es va inaugurar i que necessita una actualització museogràfica. També necessita una reforma estructural, ja que som a davant del mar i hi ha una agressió de tipus climatològic molt forta. En el nostre cas, el bon estat de l’edifici és molt important, ja que a banda de la col·lecció, és el mateix edifici el que té interès patrimonial. És un Bé d’Interès Cultural que es va declarar l’any passat per l’Ajuntament del Vendrell i la preservació del mateix edifici, que era la casa de Pau Casals, és un valor afegit. Volem rehabilitar l’edifici i posar al dia del projecte museogràfic.

Quines han estat les principals línies de treball del museu en els darrers anys?

Tot el que és el projecte educatiu ha estat molt important. És un projecte molt consolidat. També el tema de la digitalització, de posar-nos al dia en l’àmbit de la digitalització de les col·leccions i del posicionament estratègic en aquest sentit: xarxes socials, web… Volem que el museu miri cap endins, però també cap enfora. I després també el fet de treballar especialment les visites del públic familiar i tota l’activitat que generem al voltant de l’equipament, per tal que no sigui un equipament mort sinó un museu viu.

Com es presenta al futur? Quina és ara, la principal missió del museu?

La nostra missió ha de ser conservar i preservar, evidentment, la col·lecció i el museu però amb aquesta mirada àmplia dels museus d’avui en dia. Ens hem de convertir en uns equipaments més connectats amb la societat, que serveixin, que interactuïn, que aportin alguna cosa per millorar la societat. En el nostre cas particular, els valors de Pau Casals: el compromís, la solidaritat, la pau… Tots aquests valors els hem de fer servir com un motor per transmetre’l a la societat a través de les activitats, a través del projecte educatiu, de les visites, a través de moltes coses que podem generar al museu per connectar amb aquesta societat. Hem d’anar més enllà de la conservació i la preservació de les col·leccions i ser més proactius amb la societat que ens envolta. I tenir una utilitat. No només amb el territori i la comunitat local, sinó que vagi més enllà. Això és el que volem fer en aquest museu del futur: a través dels valors de Pau Casals i de la seva música poder transmetre això. El museu ha de ser més transversal, ha de tocar molts temes que estiguin d’actualitat: sostenibilitat, temes socials… Cadascú des de la seva disciplina i des de la seva pròpia raó de ser, pot generar el seu propi discurs i la seva manera d’intervenir. Si tenim els recursos i ho sabem fer podem ser equipaments molt importats.

Quin és el teu objecte preferit del museu?

Hi ha un quadre que em té el cor robat: el quadre del Ramon Casas, que per mi és la joia de la corona del museu. També la carbasseta. És un objecte molt emblemàtic, que té una gran història al darrere. És l’objecte que vincula Pau Casals amb el Vendrell. És aquest objecte que li va fer el seu pare quan era petit i que tota la vida l’havia conservat. Té més de cent anys d’història i ara el tenim aquí conservat en una vitrina. 

Quan viatges, visites museus? Quin museu (a banda del Pau Casals) ens recomanaries?

Si, sempre, és un requisit indispensable pels que viatgen amb mi, encara que a vegades els meus fills es queixen... Aquest any amb el tema de la pandèmia he tingut poc temps per visitar museus però un dels meus preferits és el Museu Nacional de Catalunya, pel que representa i per la riquesa de les seves col·leccions. A nivell més local, el Museu Cau Ferrat de Sitges i a nivell internacional la Frick Collection de Nova York

De quin altre museu t'agradaria ser directora?

És una pregunta difícil de contestar, hi ha molts museus que m’agraden, el que tinc clar és que m’agradaria que fos un museu d’art!        




SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!