Pediatria

Anna Gatell, presidenta de la Societat Catalana de Pediatria

Susana Nogueira |Vilanova i la Geltrú | 30-11-2022 10:38

Anna Gatell, presidenta de la Societat Catalana de Pediatria. EIX

Anna Gatell, presidenta de la Societat Catalana de Pediatria. EIX

La vilanovina Anna Gatell és metgessa especialista en pediatria, fa trenta anys que treballa en aquesta especialitat i actualment exerceix al CAP de les Roquetes, en l’equip d’atenció pediàtrica territorial Garraf. Gatell és presidenta de la Societat Catalana de Pediatria i amb el grup de recerca COPEDI-CAT ha rebut un premi pel treball Transmissió del SARS-CoV-2 en la població pediàtrica a Catalunya. Resultats en la comarca del Garraf - Alt Penedès.

Com i quan comença la seva trajectòria com a metgessa especialista en pediatria?

A diferència del que moltes persones es pensen, no decideixo fer la carrera de medicina per vocació, sinó que vaig triar aquesta professió per la curiositat i les ganes de saber el funcionament del nostre cos. L’últim any de la carrera (Universitat Autònoma de Barcelona), vaig fer les pràctiques a l’Hospital Vall d’Hebron i va ser quan vaig tenir la sort de conèixer a professionals de l’àmbit de pediatria que van fer que m’agrades aquesta especialitat. També vaig treballar aquell estiu fent guàrdies a l’Hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes i, el contacte professional, em va donar molta autonomia i seguretat alhora de poder tractar pacients. Vaig gaudir i aprendre molt i va ser quan especialment em vaig adonar que l’atenció a infants i adolescents m’agradava.

Quan em vaig presentar al MIR, ja tenia clar que volia escollir pediatria i vaig anar a fer l’especialitat a l’Hospital de Terrassa. Durant quatre anys vaig estar en un equip molt competent on hi havia tracte directe amb el pacient i això em va motivar a continuar treballant en aquesta especialitat. Durant l’estiu a Terrassa, estava en els ambulatoris on feia falta pediatres i aquí va ser on em vaig fixar en l’atenció primària i ja fa trenta anys que soc pediatra.

Quins són els inicis com a pediatra al Garraf i el Penedès?

En l’Hospital de Terrassa, quan estava fent l’especialitat, vaig conèixer el que després seria el meu marit; primer, vam anar junts a treballar a Berga, jo a la zona de l’Alt Berguedà; però, com soc de Vilanova i la Geltrú volia tornar i treballar al meu poble. Vaig aprovar les oposicions per tenir una plaça a l’Institut Català de la Salut (ICS) i, a partir d’aquí, vam muntar una consultoria pediatra privada, Consultori Pediàtric, a Vilanova i la Geltrú on he estat treballant 25 anys. Anava combinant la clínica privada amb la sanitat pública, concretament amb el cap de les Roquetes, on actualment estic treballant, però com en el Consultori Pediàtric hi havia moltíssima feina, em vaig dedicar exclusivament a la privada durant 13 anys. A partir d'aleshores em van proposar treballar en l’Equip de pediatria de l’Hospital de Vilafranca i vaig estar 10 anys.

Sempre he estat en constant formació per adquirir més coneixements. El tema dels trastorns de l’aprenentatge i del neurodesenvolupament em motivava molt. Vaig fer un postgrau d’un any a la Universitat Autònoma de Barcelona, a l’Hospital del Mar, sobre aquesta especialització. A partir d’aquí, amb altres companys/es, vam organitzar el grup de treball de trastorns de l’aprenentatge de la Societat Catalana de Pediatria, de la qual fa un any soc presidenta.

Com arriba a ser presidenta de la Societat Catalana de Pediatria?

Em van proposar formar part de la Junta directiva de la Societat Catalana de Pediatria, de la qual he format part durant quatre anys. Cada quatre anys, l’equip directiu canvia. El president sortint va suggerir que havíem de començar a pensar noves propostes de candidatures. Vaig recomanar que el relleu havia de ser una dona, perquè després de 95 anys de la societat, mai havia estat escollida una dona i va ser així com vaig sortir com a presidenta.

L’associació està molt bé considerada a nivell científic. Per això, el càrrec l’afronto amb molta responsabilitat, honor i respecte. Represento a molts i moltes pediatres de Catalunya, s’ha de pensar en plural, el que sigui millor per a tots i totes i he de ser conscient de la meva tasca.

Quins sóns els objectius de la Societat Catalana de Pediatria?

És una societat científica que pertany a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, hi ha 20 grups de treball i a més a més de ser presidenta, soc coordinadora d’aquest grup. És una societat que representa a més de 2.000 pediatres i cirurgians pediàtrics de Catalunya; el que fa és vetllar per la formació continuada de pediatres i cirurgians. Ens dediquem a organitzar jornades, congressos, formació continuada, etc... per professionals en pediatria i els nous.

La societat col·labora amb l’Administració en tot el que ens demanen, com revisió de protocol, participació en projectes, etc... demanant la nostra valoració com a societat científica que som.

Ha rebut el premi ex aequo en la categoria d’atenció primària pel treball Transmissió del SARS-CoV-2 en la població pediàtrica a Catalunya. Resultats en la comarca del Garraf- Alt Penedès. De què tracta aquesta investigació?

Amb el començament de la pandèmia de la COVID-19 deien que era possible que els nens i les nenes fossin transmissors de la mateixa manera que són del virus de la grip. Els pediatres necessitàvem conèixer molt més si era així o no, ja que tot eren hipòtesis i en la medecina tot s’ha de demostrar. Es va crear un grup de recerca anomenat COPEDI-CAT, amb la necessitat de generar coneixement científic en relació amb el virus de la COVID-19 i els nens i les nenes, amb la idea no només d’investigar sinó ajudar a l’administració pública i veure si els infants podien, per exemple, anar a l’escola amb normalitat.

En aquest estudi a nivell de tot Catalunya, els i les pediatres d’atenció primària vam estar molt implicats i vam recollir dades directes de pacients i, a partir d’aquest estudi, vam demostrar que els nens i les nenes no eren els que trametien el virus, sinó que dins de l’àmbit familiar, eren els adults els transmissors del virus. Els que eren positius, un 77% de les ocasions ho eren perquè un adult ho havia sigut primer.

Considera que els infants han patit molt amb les mesures sanitàries de la pandèmia de la Covid-19?

Sí. Quan portàvem un any i mig amb moltes dades després de la investigació del treball Transmissió del SARS-CoV-2 en la població pediàtrica a Catalunya. Resultats en la comarca del Garraf- Alt Penedès, vam comprovar que els nens i les nenes tenien poca càrrega de la malaltia i poca gravetat. Per exemple, es va fer un estudi de mascaretes on es va comprovar que els de 5-6 anys que no portaven mascareta es contagiaven igual que els de 6-7 anys que la portaven.

Va ser un estudi català molt important per poder defensar que els infants es poguessin treure la mascareta abans que els adults, perquè eren menys transmissors de la malaltia; però no va arribar a bon port, es van treure la mascareta en el mateix moment que les persones adultes.
Considero que els infants han patit les mesures sanitàries per diferents circumstàncies que han hagut de viure, per exemple, els pares que han pogut estar amb els seus fills i filles és possible que no hagin patit de la mateixa manera que les famílies amb pocs recursos econòmics, pares que no han pogut estar pels seus fills i filles o dels que depenien de l’alimentació dels menjadors escolars o d’algú que els cuides.

Té el càrrec de directora com a metge en Annefundació, a què es dedica aquesta entitat?

És una fundació que està a Barcelona, un centre mèdic psicològic privat que treballa per a nens i nenes i adolescents amb dificultats d’aprenentatge en general, com hiperactivitat, dislèxia, trastorns de llenguatge, etc. Atén a les famílies que ho necessiten i demanen la valoració dels seus fills i filles. Jo soc la directora mèdica del centre, coordino la part de decisions mèdiques i la supervisió d’informes, valoro com a pediatre als pacients. Hi ha 25 psicòlegs i logopedes.

Actualment, estem fent un treball amb l’Hospital de Bellvitge, una investigació sobre l’ús de les pantalles dels infants, adolescents i el que implica en les seves famílies. Ho fem dirigit a les escoles i normes de bon ús referent a les pantalles.

Quins altres projectes destacaria?

El grup COPEDI-CAT hem vist que la franja de població més afectada per la COVID-19 han estat més els adolescents que els infants, per això hem intentat fer una modalització de la malaltia, veure per exemple quan un i una pediatre podia sospitar que estava davant d’una COVID-19, els símptomes més freqüents; per altra banda, estem fent un recull de dades del virus persistent, per veure si és molt prevalent o no i ara també treballem en un virus que es diu VRS, relacionat amb la bronquiolitis en infants.

Com definiria la seva trajectòria professional?

Estic enamorada de la meva professió, és molt satisfactori poder acompanyar a les famílies en el creixement dels seus fills i filles i tot el desenvolupament integral tant a nivell personal, físic i biològic.




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local