El Mercat Municipal del Vendrell, com la majoria de mercats, es debat entre la competència de les grans superfícies i la tradició marcada pel tracte personal i la frescor dels seus productes. La política marcada pels productes de proximitat, de qualitat i l'atenció a la clientela fan perdurar un mercat, instal·lat en un remodelat edifici noucentista del 1887, que cada cop que s'obre un nou gran supermercat al Vendrell, té un petit esglai. Sergi Pizarro, és el president de l'Associació de Paradistes del Mercat Municipal del Vendrell, amb ell conversem sobre la seva trajectòria personal al mercat i sobre el futur dels mercats tradicionals.

Com va començar la teva activitat al Mercat del Vendrell?

De petit volia ser pilot d'avió, però la meva mare tenia una carnisseria i una parada al mercat. Em va començar a agradar el que feia la mare, el tracte directe amb les persones. De jove l'ajudava, amb 18 anys, em va agradar. Amb 25 anys vaig començar a treballar-hi, ara en tinc 37. El 2008 li vaig comprar la parada.

Què és el que més t'agrada de treballar de paradista al Mercat?

El tracte amb la gent i amb els companys. Oferir el millor tracte als clients i clientes és una prioritat. A la parada hi ha una dependenta que treballa en totes les tasques de gestionar i atendre els productes que arriben dels proveïdors.

Com vas accedir a la presidència de l'Associació de Paradistes del Mercat?

Va plegar l'anterior president i em van animar perquè em presentés. Unes votacions, amb tres candidatures de companys, vaig guanyar amb molt de suport. Ara fa cinc anys que soc president.

Quins són els objectius que t'has marcat com a president de la junta de l'entitat?

Volem baixar la mitjana d'edat de la clientela. A la gent jove li costa anar al mercat, voldríem que vinguessin més. Infraestructuralment el mercat està bastant bé, però si voldríem augmentar la capacitat d'aparcament de vehicles a prop del mercat. A prop hi ha l'aparcament del carrer del carrer Cerdanya, però està sempre ple, el del Puig és gratuït però està lluny, i la zona blava. La solució passa pel famós pàrquing soterrat a la rambla, una obra molt gran i molt llarga. Si era difícil abans, ara encara més.

Heu de complementar o combatre les grans superfícies?

No podem competir amb les grans superfícies, en res, ni per logística. Volem competir en atenció al client i amb producte. Al mercat coneixem els clients, els volem fidelitzar. Aquesta és la gran diferència del comerç de proximitat. Amb la qualitat del producte també som millors que els grans supermercats, allà hi ha més quantitat, però no millor qualitat. El mercat no deixa de ser una gran superfície, sense pàrquing. Tenim el pàrquing del Puig i està molt a prop. Vam intentar subministrar carros per portar fins al pàrquing, però el tipus de vorera dificulta el trajecte. És molt de tros i molt desnivell.

Com us afecta la proliferació d'aquestes grans botigues supermercats?

En l'actualitat hi ha 23 en actiu, cinc parades buides. Cada cop que obre una gran superfície perdem clientela, i a les parades els costa molt tirar endavant. El pastís a repartir entre el mercat, botigues i supermercats cada cop toca bocins més petits. La gent jove va al súper perquè és pràctic comprar allà, on hi ha de tot i poden aparcar bé i carregar fàcilment. Però sobretot per la manera de cuinar, els joves cuinen de manera molt més ràpida. Per sort, quan són pares i mares, tornen a venir al mercat perquè els puguem aconsellar, en producte i receptes tradicionals, aquest assessorament també és un element que hem de fer valer al mercat.

Quines accions comercials feu al mercat?

Fem sortejos per Sant Joan i Sant Jordi, conjuntament amb promocions. Volem que el client quedi satisfet del servei del mercat i estem pensant més accions. També hem posat en marxa un servei a domicili conjunt, abans ho fèiem, però cada parada per separat. Ha anat bé el servei a domicili. No cobrem de més pel servei. Estem plantejant si ho fa una empresa externa. Volem fer una pàgina web per compra en línia, per rebre els encàrrecs en línia i oferir el repartiment. El servei a domicili el fem els paradistes, ens posem d'acord per anar a un domicili amb tots els productes que hagi encarregat de diferents parades.

Com us ha afectat la pandèmia?

No hem tancat per la pandèmia. Els primers caps de setmana de l'alerta, per la por, va venir molta gent. Després va venir més normalitat. Hem tingut un augment de vendes a l'estiu, a veure com continuem al setembre. El 30% de les vendes dels dies forts del confinament es repartia a casa. Després la gent aprofitava per venir a comprar i sortir de casa.

Com veus el futur del mercat?

Cada cop ho tindrem més difícil, espero que la gent continuï pensant en nosaltres. Esperem que les parades es puguin anar traspassant, i que vingui gent jove a fer-se'n càrrec. Jo hi crec en el mercat. Hi ha gent que diu que li agradaria podria vendre al mercat, no té per què ser que únicament que continuï una activitat familiar. Tot i que majoritàriament es continuen dinàmiques familiars.

Com és la relació amb l'Ajuntament del Vendrell?

Som de gestió municipal, tenim una bona comunicació i relació. Tenim un bon nivell d'entesa tot i que tenim punts de vista diferents. Al mercat, cada parada fa la seva inversió. L'ajuntament està canviat tota la il·luminació del mercat i s'ha canviat maquinària a les càmeres. Estem oferint unes bosses tèrmiques, personalitzades del mercat, les paga també l'ajuntament, conjuntament amb les tasques de manteniment de la infraestructura. Esperem que l'Ajuntament acabi d'arreglar la façana perquè el mercat llueixi per fora, la il·luminació és una inversió forta d'aquest any. En total l'Ajuntament ha invertit 90.000 euros.

Com veus la gestió de l'entitat?

L'entitat va bé, tenim bona relació. Sempre hi ha maneres diferents de veure les coses però anem tots a una majoritàriament. Ens preocupa la incertesa de la pandèmia, al principi estàvem una mica desorientats en temes de seguretat, ningú sabia que havia de fer i volíem atendre el màxim de bé, per no perdre cap client. Però vàrem fer reunions, amb tots els paradistes, per acordar una manera conjunta de com havíem d'actuar i quines mesures s'havien de prendre.

Quin tipus de producte vens a la teva parada? Què fas per adaptar-te a les noves tendències?

Són productes de carnisseria. Com a carns especials venem de Nebraska, chulenton del país Basc i del Pirineu. Com que la gent vol poca feina a casa, cada cop demana més productes elaborats: hamburgueses, adobats, pinxos, mandonguilles i precuinats canalons. Tot de molta qualitat i fresc, els precuinats també. Per sobre de tot venem els productes elaborats, és el que venem més. Oferim 16 tipus d'hamburgueses, cada setmana anem variant per no cansar a la gent. Tots productes 100% naturals, de carn de poltre, que també l'oferim en tall, de formatge parmesà, de vaca vella, de carn de morcilla de burgos o de poma caramel·litzada i foie, aquesta és la que té més èxit. Les preparem al moment, ho fem tot a la parada, no tenim obrador.

En el canvi d'hàbits quin és el que t'ha obligat a variar més el teu producte?

Les hamburgueses gurmet, si vols atendre al client jove, has de canviar el producte, les àvies compraven altres coses molt diferents. La gent cada cop pensa menys en fer un fricandó.

Com veus el teu futur com a paradista i com a president de l'entitat?

Em veig jubilant-me com a paradista. Com a president, ho seré fins que algú em faci fora. No veig opositors, i estic molt a gust. Almenys, em veig cinc anys més com a president.