COMERÇ I EMPRESA

Salvador Rodríguez, president del CIT del Vendrell

Belén Álvarez |El Vendrell | 12-04-2021 08:04

Salvador Rodríguez. Eix Diari

Salvador Rodríguez. Eix Diari

El Salvador Rodríguez és el president del Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT) del Vendrell des de fa 3 anys. El CIT és una entitat associativa on es treballa per al comerç, per als empresaris i per a la restauració amb la finalitat de crear un comerç de ciutat implicat i compromès amb la societat. A més, Rodríguez té una empresa instal·ladora de telecomunicacions amb presència física al mateix Vendrell, que s’anomena Telelux. També té una botiga de vídeojocs, sota el mateix nom, i una altra branca de negoci que és el lloguer d’equips de música i sonorització. Estar al capdavant d’una entitat com el CIT és tot un repte, però creu que la força del comerç unit és fonamental per aconseguir els seus objectius. És un apassionat de la seva feina i sent un privilegiat per fer allò que més li agrada. 

Com va crear l’empresa?

Telelux té més de 50 anys d’història. Va començar el meu pare a Barcelona, i l’any 1994 va obrir una botiga o delegació a la Rambla, que era de components electrònics, resistències, condensadors, i telecomunicacions, oferint la instal·lació d’antenes, etc. A l’any 1996, quan a Barcelona va arribar la crisi de la post olimpíades, va afectar el comerç, aleshores la feina d’instal·lador va afluixar i ens vam traslladar definitivament al Vendrell. Vaig signar un contracte de distribució de telefonia mòbil amb Movistar, sempre complementant-nos amb les telecomunicacions. Quan va arribar l’època que Movistar volia tenir les seves pròpies botigues, vam rebutjar-ho, perquè nosaltres volíem mantenir Telelux. Ens guanyem la vida amb les telecomunicacions i preferia deixar enrere la telefonia mòbil que carregar-nos les telecomunicacions.

Després, van arribar els vídeojocs? 

Els vídeojocs va anant guanyant terreny i vaig portar també productes més actualitzats. Però tot va començar quan un botiguer que hi havia al carrer Alt, em va venir a veure perquè plegava i volia saber si m’interessava i, finalment, em vaig quedar amb el seu negoci de vídeojocs. Llavors, vaig separar la branca de la botiga de telecomunicacions i la botiga de vídeojocs. El tema dels equips de música, ja els llogava amb 16 anys, i és un negoci que també va anar in crescendo i aquest tampoc ha parat mai.

Ha estat sempre adaptant-se a l’actualitat de les telecomunicacions?

En aquesta vessant sempre hem estat a la avantguarda de tot. Quan va sortir Canal Plus, el Canal 10, Quiero TV, Digital Plus, també hi érem, hem estat sempre. Amb Canal Plus érem el servei tècnic de la província de Tarragona, i quan Telefònica es va quedar amb Canal Plus, vaig decidir trencar amb Movistar i per a la branca de la instal·ladora va ser un daltabaix, perquè érem servei tècnic oficial en habitatges, comunitats, hotels... Aleshores, vaig prendre la decisió de potenciar la branca d’equips de so. 

Ha seguit allò que diuen de renovar-se o morir?

Sí, les telecomunicacions s’han anat adaptant a tots els temps. Abans, muntant antenes vivies, i ara tot això ha canviat. Hem passat per tots els processos: des de la fibra, les xarxes informàtiques, etc.

Com va arribar al CIT?

Vaig associar-me des del moment que em vaig instal·lar al Vendrell. Com a bon soci del CIT, em vaig queixar molt, perquè les campanyes del CIT se centraven molt en el centre i molt poc en la resta dels carrers del Vendrell. Amb els anys va arribar la notícia de que el Magí Mateu, anterior president, deixava el seu càrrec i semblava que ningú s’anava a presentar, per la qual cosa va perillar l’existència del CIT. Em vam comentar per presentar-me, però havíem de ser tres membres, i vaig parlar-ne amb altres companyes i companys. Finalment, vam ser l’única opció possible. Ara, a l’octubre, farà tres anys.

Quina és la missió del CIT?

Significa tenir un únic interlocutor amb prou pes i força per lluitar contra allò que fa mal al comerç. Són imprescindibles les campanyes, les promocions, però on més fa el CIT, i menys es veu des de fora, és en les batalles constants davant les administracions i estar atents a totes les informacions i polítiques sobre ajuts o  impostos. Tot això amb la força que estàs representant a més de 220 botigues del Vendrell, que et dóna un pes a l’hora d’anar a parlar.  No té la mateixa força un sol establiment comercial que una associació com el CIT, una institució que ha treballat any rere any, i que ja en porta 70 anys al darrera. No tot el comerç nou s’associa, però l’Ajuntament està darrera i informa molt sobre qui som. La nostra tasca comercial: quan veus una nova persiana oberta, se li exposa qui som i què fem.

Com els ha afectat la pandèmia de la Covid19?

Aquesta crisi ha caigut com un gerro d’aigua freda. Ara, el que ha d’obrir, o pot obrir, té por perquè no sap ben bé a què s’està enfrontant. El que ha d’obrir, obre amb por, però amb la responsabilitat de dir sóc botiga essencial i vull donar aquest servei als meus clients, o la meva necessitat econòmica m’impedeix tancar i estar a casa. El que ha de tancar obligat es troba amb una gran incertesa i les factures corren, i les ajudes han estat absolutament inexistents i les poques que han tirat endavant han estat insuficients.

Quines mesures ha pres el CIT?

Des del CIT, hem aturat tots els rebuts i els vam ficar com a data primera el 30 de juny. Vam fer una sèrie de cartes obertes amb les entitats bancàries per no cobrar les quotes de manteniment dels TPV; vam crear un document indicant quina comerços havien obert, i els que no explicàvem com adquirir els seus productes; vam fer un vídeo motivador titulat “Tornarem”; vam adaptar el domini comerçdelvendrell.cat per què poguessin aparèixer tots els comerços del Vendrell, no només els associats; vam demanar ajuts a l’Ajuntament i van fer el seguiment; vam comprar mascaretes i gel hidroalcohòlic a tot el comerç en general; vam ajudar als associats amb les sol·licituds de les subvencions que oferia la Generalitat, que al final van ser paper mullat... De cara a Sant Jordi vam fer un concurs, i quan va arribar el moment de tornar, vam encetar una campanya oberta a tothom. Consistia en adquirir una cartilla i si el client passava per 10 comerços, li ficaven un segell, i li regalaven una bosseta que ficava “Jo sóc la vacuna del comerç”; vam sortejar vals, etc... Tot el que ha estat necessari, ho hem fet, amb la vista posada en la dinamització del sector comercial.

És més necessari que mai ajudar-se els uns al altres?

Sí, intentar ajudar, intentar transmetre la mentalitat de què el veí no és competència deslleial, sinó que s’ha de treballar colze amb colze i si podem seure tots junts i mirar cap on va el mercat i què podem fer per complementar-nos els uns amb els altres. Aquesta és la vessant comercial, i amb la promocional és la mateixa. Amb un sol nom, pots parlar de tots els comerços del Vendrell. D’altra manera, puc fer el meu anunci, però la força de tot el teixit comercial és diferent, i aquesta és la tasca que s’ha de fer des del CIT.

En què treballa actualment el CIT?

Estem treballant molt per al programa de fidelització. És un projecte que fa dos anys que va sortir. Vam crear una aplicació mòbil amb el nom de “Viu el Vendrell”, amb la intenció que aquesta aplicació acabés sent la targeta fidelització dels comerciants i pels nostres clients. Un any més tard de treure aquesta aplicació ja hem pogut implantar el tema de la fidelització. És un procés lent perquè has d’anar comerç per comerç i han de decidir quin marge comercial volen destinar a aquesta fidelització. Posar en marxa això a cadascun dels comerços és complicat, però ara més o menys ho tenim encetat i ens trobem a la fase de donar-ho a conèixer al públic en general.

Per què és important que un nou comerç s’associï al CIT?

Hem d’animar a tothom per què s’associï, perquè l’eina més valuosa que tenim al CIT és el pes i quant més pes tinguem més força farem. I perquè això continuï hem de continuar endavant. Estem ben valorats i com a associació sempre se’ns escolta. Amb això de la Covid19, es va fer un càlcul per recaptar quantes empreses, comerços, hi ha a tot el Vendrell i el nombre oscil·la entre els 900 i els 1000, aproximadament. Si nosaltres tenim uns 220 establiments associats, el pes del CIT a l’hora de demanar és pràcticament del 25%. A nivell associatiu és brutal el pes que tenim, sobretot si mirem a les poblacions que tenim al costat. Som l’enveja de moltes associacions, però sempre es veu millor el balcó del veí que el nostre.

Què és el millor de la seva professió?

Faig allò del que tant es queixen els pares quan ets petit, faig el que vull. He tingut la sort de fer allò que m’agrada. Sempre m’ha encantat el tema de la música, de fer invents amb els altaveus... i el que va començar sent un hobby, doncs és una vessant que ha estat molt important dins la meva empresa; les telecomunicacions, les porto per passió també, i a nivell tecnològic, des de petit, no m’he deixat res i he estat informat sobre tots els avenços al respecte. Faig el que realment m’apassiona i diuen que quan un treballa en allò que li agrada, no treballa mai. Respecte al CIT, m’agrada saber que estàs fent alguna cosa tant per tu com per a tots. És veritat que, a vegades, has d’aguantar la crítica, però m’encanta, sobretot, aquella que és constructiva. És més constructiva una crítica amb proposta que aquella que es fa perquè sí. 




SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!