Les infermeres de família demanen un protocol perquè a l’atenció primària es pregunti sobre la incontinència

L’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (AIFiCC) ha demanat un protocol perquè a les consultes d’atenció primària es pregunti directament sobre la incontinència, de la mateixa manera que es pregunta per altres qüestions com ara si un pacient fuma o no. De fet, la incontinència és la tercera afectació que més minva la vida de la persona que la pateix, produint més deteriorament que la malaltia cardíaca, la diabetis o l’artritis reumatoide. Aproximadament un de cada 15 adults pateix incontinència fecal. Afecta un 6% de la població menor de 40 anys i un 15% dels majors de 40 anys.

L’edat és un factor de risc per patir incontinència fecal, però també s'han identificat altres factors de risc, com la presència d'un estat de salut deteriorat, limitacions físiques generals, diabetis, problemes neurològics, malaltia pulmonar obstructiva crònica, o la malaltia inflamatòria intestinal.

Igualment, un 52% de les dones que pateixen diarrea solen presentar episodis d’incontinència anal però menys de la meitat ho expliquen.

També s'estima que pateixen aquesta patologia entre un 4 i un 6% de les dones que han tingut un part vaginal. Precisament, un estudi fet a Espanya recentment indica que en dones que pateixen incontinència urinària, fins a un 8,7% també pateix incontinència anal.

La incontinència urinària també té una important afectació sobre la població. Aproximadament un de cada 4 adults pateix incontinència urinària. S’estima que a Espanya hi ha un 24% de dones i un 7% d’homes que pateixen aquesta patologia, que s’incrementa amb l’edat i arriba a un 50% de les dones i un 29% dels homes. L’edat és un factor de risc per partir incontinència urinària, però també s'han identificat altres factors de risc, com determinats fàrmacs, aliments diürètics, l’obesitat, el tabaquisme o haver tingut diversos parts vaginals.

La incontinència està infradiagnosticada i és important el paper que la infermera d’atenció primària pot tenir per detectar, valorar i derivar a l’atenció especialitzada.