Salut reconeix una situació “tensa” a les urgències dels hospitals i treballa en un finançament que ajudi a millorar-la

Les visites a urgències dels hospitals incrementen any rere any. Els professionals d’aquests serveis van atendre 3.893.183 visites el 2024, un 21% més que el 2021, segons dades facilitades per Salut a l’ACN. El director operatiu del Pla Nacional d’Urgències (PLANUC), Xavier Jiménez, reconeix una situació “tensa” per l’elevada activitat i diu que treballen en un model per “assolir unes formes de pagament adequades” per als hospitals. La Societat d’Urgències demana canvis organitzatius i cuidar els professionals. Un 10% dels pacients a urgències necessita ingrés, fet que explicita una falta de llits no només als hospitals, sinó també en centres sociosanitaris i recursos en atenció domiciliària: la urgència revela sovint necessitats socials.

“Tenim molta activitat, molta afluència de persones, moltes dificultats per intentar treballar amb certa comoditat, oferint seguretat als pacients, que és el que més ens preocupa. Estem en una situació tensa”. Així és com descriu la situació general als serveis d’urgències dels hospitals catalans, més enllà del pic de la grip, el director del Pla Nacional d’Urgències de Catalunya, Xavier Jiménez, en una entrevista a l’ACN.

Els hospitals catalans atenen cada dia més de 10.000 visites urgents; concretament, 10.637 de mitjana el 2024: 8.598 d’adults, de les quals un 11% necessitarà ingrés, i 2.039 de pediatria, amb un 4,2% que haurà d’ingressar a l’hospital. En total, les urgències als hospitals van apropar-se els 4 milions de visites l’any passat.

Una població més envellida i amb més malalties cròniques, que viu cada vegada més sola, i una atenció primària en què falten mans són dos dels principals motius per entendre per què en els darrers anys han augmentat els pacients que ‘truquen a la porta’ de les urgències.

57 minuts de mitjana fins a ser visitat

Pel que fa a les esperes a les urgències, hi ha un primer temps, el de triatge, per discriminar el nivell de gravetat i que se situa en 11 minuts de mitjana segons les dades del 2024. “És un temps molt estable i pensem que és prou raonable”, indica Jiménez.

Aleshores hi ha el temps d'assistència, l'estona que passa fins que el pacient és visitat. El 2024, de mitjana, va ser de prop d’una hora: 57 minuts. Aquesta espera a les urgències era inferior el 2010 i pot variar molt segons el centre, tal com va mostrar l’ACN en una anàlisi publicada fa un any amb dades corresponents al 2023.

Amb les dades del 2024 sobre la taula, en aquest cas per regions sanitàries, s’observa que els temps d’assistència més alts són a Barcelona ciutat (64,5 minuts) i el més baix, a Girona (22,9). 

Després hi ha el temps d’estada a les urgències, és a dir, fins que es resol el motiu de consulta del pacient, amb l’alta al domicili, l’ingrés a planta o la derivació a un altre centre.

Jiménez assenyala que aquest temps “de vegades es pot perllongar en alguns casos i en alguns períodes com a l’hivern” i que “hi ha centres que ho pateixen més que altres”, però deixa clar que els pacients “se'ls està atenent”. “Se li estan fent exploracions complementàries; pot estar esperant un llit per ingressar i, en períodes de molta activitat, hi pot haver dificultats per tenir-ne de lliures. És veritat que de vegades tenim esperes excessives”, admet. Els hospitals tenen una contraprestació quan els pacients estan més de 24 hores a urgències.

Les esperes a les urgències són motiu de vegades de queixa ciutadana. Les enquestes de satisfacció Plaensa, que fa el Departament de Salut, mostren que la valoració del temps fins a veure el metge ha empitjorat, passant d’un 57,6% de satisfacció el 2023 al 55,9% el 2024. Ara bé, la valoració del tracte personal millora i és molt alta, tant dels metges (87%) com de les infermeres (90,6%) i els zeladors (94,2%). La nota global del servei és de 7,18 el 2024 (7,12 el 2023).   

Una altra remarca que fan els entrevistats és que les urgències amb risc vital reben una atenció molt ràpida, immediata, i que aquests circuits estan molt ben organitzats a Catalunya, gràcies per exemple al Codi ictus o Codi infart.

El repte: escurçar les estades sense augmentar les llistes quirúrgiques

El Departament de Salut treballa en diverses mesures per millorar la situació a les urgències, com el fiançament d’aquests serveis. “Tenim un model de finançament que no ajuda a posar el focus en el servei d’urgències (...). Pensant en el model de gestió hospitalari, al gerent d’un hospital li surt econòmicament més a compte prioritzar les accions programades que les urgents”, afirma Jiménez.

El director operatiu del PLANUC rebutja totalment la idea de ‘competir’ pels llits: “Les persones que tenen intervencions quirúrgiques programades també s’han de cuidar molt i a darrere hi ha llistes d’espera, que hem de mirar que no augmentin. Però també hem d’aconseguir que els malalts a urgències i que necessiten ingressar entrin dins d’aquesta capacitat organitzativa”.

Jiménez assenyala que des del Servei Català de la Salut (CatSalut) estan treballant des de fa uns anys en un model de finançament que acabi “assolint unes formes de pagament adequades al que es mereixen els centres i que la modernització de la gestió també inclogui les urgències”. El que volen, recalca, és que el model de finançament sigui “una palanca de canvi per millorar aquesta tensió global”.

D’altra banda, el CatSalut treballa amb una visió territorial per “endreçar” el model assistencial i la xarxa de dispositius, sobretot pensant en les èpoques de l’any amb més activitat a les urgències, com l’hivern. El director operatiu del pla de Salut per a les urgències posa aquest exemple: “Una persona amb un esquinç al peu segurament li serà més resolutiu acudir a un centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) de la part nord de Barcelona que a l’Hospital Vall d’Hebron, que evidentment li podria solucionar el problema, però no seria el dispositiu més útil per a ell”.  

Des del PLANUC també volen elaborar propostes que millorin les condicions de treball dels professionals, com pel que fa als torns, però són conscients que aquestes mesures seran recomanacions, ja que l’organització laboral depèn de les empreses. D'altra banda, la nova especialitat d’urgències, aprovada l’any passat, ha d’ajudar al reconeixement d’aquests professionals.

Els especialistes recalquen que l'atenció ha de ser "resolutiva"

La presidenta de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències, la doctora Mireia Puig, destaca a l’ACN que calen espais “funcionals” per a les urgències i que hi ha una “greu mancança” de professionals i això fa que de vegades hi hagi dispositius oberts però amb recursos insuficients. 

Puig també subratlla que els professionals d’urgències volen treballar en un “entorn segur”, amb “menys interrupcions” i no haver de patir “perquè hi ha 40 pacients esperant a la sala”. “No volem tenir àrees d’inseguretat. Pacients que s’esperen massa hores és un risc; metges i infermeres que estan fent 25 coses a la vegada és un risc”, adverteix, i afegeix: “Que el metge i la infermera puguin fer tranquils la feina és molt important perquè es tradueix en temps d’espera, però sobretot en una assistència de més qualitat i seguretat per al pacient”.

La presidenta de la societat també reclama canvis organitzatius: “La nostra demanda no és incrementar de manera infinita ni els recursos estructurals ni els professionals, sinó millorar aspectes d’organització i utilitzar palanques de canvi que facin que estiguem ben organitzats”.

Puig recalca que entre els principals objectius del servei hi ha que els pacients “s’esperin en funció del grau d’urgència” i que “la urgència sigui resolutiva”, és a dir, que doni una solució real al pacient. Per exemple, és molt diferent un esquinç en una persona jove que en una de gran, a qui és més difícil donar l’alta a casa perquè que pot tenir unes necessitats socials i de cura més enllà de les sanitàries. Són pacients, diu, que de vegades es queden “més hores del que tocaria en un hospital”.

En aquest sentit, destaca que han treballat amb Salut com adequar l’atenció a les necessitats específiques dels pacients fràgils, a partir d’experiències que ja han tingut alguns hospitals, entre els quals el de Sant Pau de Barcelona -on la doctora Puig és la cap del Servei d’urgències-.

La importància que la sanitat sigui accessible

Preguntada per quins efectes pot tenir en la població uns serveis d’urgències saturats de manera crònica -per exemple una eventual desafecció en el sistema sanitari-, la doctora Puig veu molt important i “útil” que les portes del sistema estiguin obertes i que la població sàpiga que ho estan.

Puig avisa que la literatura científica recull que quan les urgències estan saturades hi ha pacients que “haurien de venir que no ho fan” i recorda la pandèmia de la covid-19. Amb l’experiència a peu d’urgències, assenyala que de vegades atenen pacients que porten setmanes amb dolor però que no han acudit a l’atenció primària perquè creuen que trigarien a obtenir visita i que també s’han esperat a anar a urgències perquè temien que estigués ple.

“La majoria de la població, quan té mal l’esquena, espera que li passi i si no és així acaba a urgències”, posa com a exemple, però adverteix: “Tenim gent que ve per A i a qui acabem diagnosticant B”. En aquest sentit, considera que les urgències també estan “funcionant com un observatori de salut” i conclou: “Hem de procurar que les urgències estiguin funcionant amb normalitat perquè són un recurs essencial per a la ciutadania. Hem d’estar operant en condicions correctes les 24 hores del dia els 365 dies de l’any”.

L’Hospital del Mar: necessitats més enllà de les noves instal·lacions

Un dels centres del qual es poden escoltar queixes per les esperes a urgències és l’Hospital del Mar de Barcelona. El centre atén entre 350 i més de 600 pacients a urgències cada dia i les visites augmenten cada any entre el 5% i el 7%, segons dades facilitades per l’hospital, que també observa un increment al servei de persones que pateixen trastorns mentals i han consumit tòxics.

Xavier Massabé, membre del comitè d’empresa de l’Hospital del Mar, afirma que els temps d’estada de moltes hores a urgències eren abans “més estacionals”, sobretot a l’hivern, però que ara poden registrar-se a “qualsevol època de l’any”.

Per la seva banda, el director de l’Àrea assistencial i mèdica de l’hospital, el doctor Víctor Pérez, reconeix a l’ACN que sobretot a l’hivern, quan les infeccions respiratòries com la grip es compliquen, passen mesos “molt apurats”, però assegura que la situació ara, en aquesta època, és molt millor. “Som molt conscients que les persones no han d’estar a urgències més de 24 hores i fem tot el possible perquè no sigui així. Però tot i això, els mesos d’hivern hi ha molts més malalts dels que voldríem en aquesta situació. Hi ha hagut vegades en què 20 o 25 malalts han estat esperant més de 24 hores”, diu.

Massabé recorda que el centre va remodelar les urgències, que han guanyat molta superfície i punts d’atenció, però adverteix que l’hospital continua sent “petit” amb relació a aquest servei i a l’augment de l’activitat. Aquest representant dels treballadors demana al CatSalut que financi més llits de l’hospital per millorar la situació de les urgències i creu que aquesta petició s’hauria de fer conjuntament amb la direcció del centre perquè quedi clar que no és una demanda només dels sindicats.

El director de l’Àrea assistencial destaca que ara les instal·lacions d’urgències són més còmodes per als professionals i per als pacients -encara que no sigui la situació ideal per a ells-, però afegeix que han augmentat molt poc els llits de planta i que quan s’acabin les obres d’ampliació de l'hospital en guanyaran uns 80 més.

Pel que fa als pacients fràgils i amb diverses patologies, una realitat important de les urgències, Pérez advoca, no tant per augmentar els llits de l’hospital, sinó per poder recórrer a centres sociosanitaris i, sobretot, a l’atenció domiciliària. En aquest sentit, i per trencar mites al voltant del Mar, el director de l’Àrea assistencial explica que les dificultats del servei d’urgències no rauen a atendre ni turistes ni persones amb borratxeres, sinó, sobretot, a donar una bona resposta a persones grans que viuen soles a casa.