El Govern preveu implantar el cribratge d'hàbits digitals en l'atenció pediàtrica per detectar riscos i donar pautes

El Govern preveu implantar el cribratge d'hàbits digitals com l'ús de tecnologies i pantalles en les revisions pediàtriques per detectar riscos i donar pautes a les famílies a partir del 2027. La mesura forma part d'un primer paquet de 67 actuacions per desplegar el model català de benestar digital de la infància i l'adolescència, que també contempla elaborar una llei específica sobre benestar digital i protecció dels menors. Les actuacions s'han aprovat aquest dilluns en la segona reunió de la Comissió Interdepartamental per al Benestar Digital de la Infància i l’Adolescència, presidida pel conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper.

En l'àmbit educatiu, el Govern vol establir un marc comú per a l'ús pedagògic, ètic i responsable de la intel·ligència artificial als centres. Paral·lelament, adopta el llindar dels 14 anys com a criteri per a l'ús d'eines d'IA generativa en els serveis i equipaments públics com ara biblioteques, equipaments juvenils, lleure educatiu i activitats esportives.

En una atenció a mitjans, Sàmper ha destacat que el que pretén l'estratègia o el model de benestar digital és precisament protegir els infants i adolescents i intentar detectar si hi ha algun ús "nociu" en els entorns digitals. "Per una banda, detectar precoçment si hi ha aquest mal ús d'aquestes tecnologies i, també ajudar i acompanyar les famílies". El compromís del Govern és implementar les 67 mesures durant els pròxims dos anys, entre el 2026 i el 2028.

Control dels hàbits digitals en les revisions pediàtriques

Salut preveu que en l'atenció pediàtrica es pregunti i es faci un seguiment dels hàbits digitals dels infants i adolescents per detectar possibles usos problemàtics de les pantalles. Concretament, segons detalla la mesura, els equips pediàtrics exploraran els hàbits digitals i riscos d'addicció de 0 a 15 anys, recomanant un pla digital a les famílies.

"Davant d'un cribratge positiu, s'ampliarà l'anamnesi i es valoraran els senyals d'alarma. Si se'n detecten, es donaran pautes específiques i es farà el seguiment des de l'atenció primària i comunitària; en cas d'afectació funcional, es farà la derivació al Programa de col·laboració entre salut mental i addiccions i l'atenció primària i comunitària (PCP), o a l'atenció especialitzada de Salut i als recursos del territori", recull la mesura.

Sandra Ruiz, directora general d'Economia i Societats Digitals, ha afegit que la idea és que es faci un qüestionari a qualsevol infant entre els 0 i els 15 anys quan es facin revisions pediàtriques. Així, es començarà a incloure preguntes relacionades amb les addiccions a pantalles així com l'ús que en fan i les hores que hi destinen.

A més a més, també es desplegarà un model d’atenció a les addiccions comportamentals vinculades als entorns digitals destinat a adolescents i joves de fins a 25 anys.

Foment de la lectura i pensament crític

La setmana passada, el president Illa ja va plantejar prohibir la IA a les escoles fins als 14 anys i "potenciar la lectura" entre les noves generacions i va apostar per recuperar els llibres de text i reforçar la lectura per combatre l'abús de les pantalles.

Entre les actuacions dirigides a reduir el pes de les pantalles aprovades dilluns hi ha, per exemple, impulsar el programa 'Nascuts per llegir', que fomenta la lectura en veu alta dels pares i mares als fills des de l’embaràs i el naixement. A més a més, el document de mesures aprovades aquest dilluns també preveu consolidar instruccions sobre l'ús de les plataformes digitals educatives per garantir la protecció dels menors i avaluar la protecció de dades d'aquestes eines.

Una altra de les actuacions és promoure que els alumnes puguin acreditar les seves competències digitals en acabar l’educació obligatòria mitjançant l’Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (ACTIC), un certificat oficial de la Generalitat que acredita els coneixements i habilitats digitals d’una persona.

D'altra banda, el Govern també vol reforçar el pensament crític i l'alfabetització mediàtica i incorporar qüestions relacionades amb els riscos digitals al nou model d’Educació Afectivosexual al llarg de les diferents etapes educatives.

Llei específica de benestar digital

Pel que fa a la regulació, el Govern elaborarà el text articulat de l’avantprojecte de llei de benestar digital i protecció de la infància i l’adolescència en entorns digitals. L’objectiu és disposar d’un marc jurídic propi per abordar els riscos i els drets vinculats a l’ús de la tecnologia entre els menors. També es vol incorporar al Codi de Consum de Catalunya el dret dels consumidors i usuaris menors d’edat a una protecció efectiva del benestar digital.

Segons ha explicat Ruiz, al novembre es farà una consulta pública per recollir la veu de professionals i entitats del tercer sector i la tramitació de la llei començarà el 2027.

En paral·lel, l’executiu elaborarà una Estratègia Catalana de Benestar Digital de la Infància i l’Adolescència, que ha de fixar els principis, objectius i línies d’actuació de les polítiques públiques en aquest àmbit. El desplegament es treballarà també amb el Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya (CNIAC).

El Govern preveu, a més, crear l’Observatori Català del Benestar Digital de la Infància i l’Adolescència per monitorar els usos de les tecnologies i el seu impacte sobre la salut i l’aprenentatge. Els Mossos d’Esquadra aportaran el coneixement obtingut de la investigació dels delictes tecnològics que afecten menors per identificar riscos, patrons dels infractors i indicadors d’alerta i elaborar materials preventius adreçats a infants, adolescents i famílies.

Formació de professionals, discursos d’odi i contingut nociu

Les 67 actuacions també inclouen formació específica en benestar digital per als professionals que treballen amb menors, entre els quals monitors i professionals del lleure i de l’esport, personal de joventut i professionals de la justícia juvenil. En aquest últim cas, es busca millorar la detecció precoç i la intervenció davant usos problemàtics de les pantalles i les xarxes.

Els directors dels centres educatius també rebran formació sobre benestar digital, protecció de dades, seguretat de la informació i ús responsable de les tecnologies i les plataformes educatives. A més, es vol impulsar la figura de la mentoria digital com a mecanisme d’acompanyament als centres.

Un altre dels àmbits prioritaris és la lluita contra els discursos d’odi i la convivència als entorns digitals. Entre les mesures hi ha accions encaminades a formar professionals que treballen amb infants o adolescents, el monitoratge dels discursos d’odi en català i castellà a les xarxes socials i el desplegament del Pacte Nacional contra els Discursos d’Odi 2026-2030.

El paquet inclou igualment el pla pilot Xarxaneta, destinat a facilitar la detecció i retirada ràpida de continguts nocius de les xarxes socials, i la campanya ‘Fes un truc’, que pretén crear una xarxa d’establiments i comerços on els infants i adolescents que no portin telèfon mòbil puguin fer una trucada en cas de necessitat.

"El que pretén és poder veure amb anticipació quins són aquests entorns que poden ser negatius i intentar donar als menors la possibilitat de detectar-los i denunciar-los per tal que es puguin protegir", ha conclòs Sàmper.