Reenvien als jutjats de Vilanova la causa contra Adrià Carrasco pel tall del peatge de Sitges

El jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona ha remès als jutjats de Granollers, Gavà (Baix Llobregat) i Vilanova i la Geltrú les causes contra Adrià Carrasco i Tamara Carrasco per desordres públics la primavera passada. Després que l'Audiència Nacional desestimés els càrrecs per terrorisme i s'inhibís en favor dels jutjats degans de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, el jutjat d'instrucció 24 es va fer càrrec del cas. Però la fiscalia ja va informar desfavorablement a dirimir la causa en aquest òrgan, perquè cap dels fets es va produir a la capital catalana, i va instar a remetre cada fet suposadament delictiu al partit judicial corresponent, cosa que la magistrada ha acordat.

Així, per a Adrià Carrasco es remet al jutjat de Granollers el tall del peatge de La Roca del Vallès de l'1 d'abril, i el tall del peatge de Vallcarca de la C-32 s'investigarà al jutjat de Vilanova.

De Tamara Carrasco s'investiga un àudio de 5 minuts i 41 segons que va enviar el 26 i 27 de març per instar a tallar carreteres. No obstant, ella no va participar en cap tall, que se sàpiga, i per això el cas s'ha d'investigar al jutjat corresponent al seu domicili de Viladecans, en aquest cas, Gavà.

Adrià Carrasco és membre dels CDR exiliat a Brussel·les i protagonista de l'incident amb el ministre Josep Borrell per haver cridat "la Constitució és una farsa" durant un acte de Societat Civil Catalana a Brussel·les. Després de la seva detenció per l'incident a Bèlgica, l'activista va acusar les autoritats espanyoles de ser "la mateixa màfia" de la dictadura; "El mínim que podia fer era denunciar-ho i crear una opinió contrària a la seva", ha afirmat. Per Carrasco, la transició "va ser un teatre per fer creure als espanyols que teníem democràcia, quan no era així, simplement s'estaven transferint privilegis i poder", va declarar al mes de desembre.

La policia belga es va endur Carrasco detingut després que els serveis de seguretat de Borrell i Societat Civil Catalana l'expulsessin d'un acte sobre els 40 anys de la Constitució.