Imatge d'arxiu dels treballs de regeneració de la platja de Balmins de Sitges l'any passat. FdG/Carles Castro
VD |
21-05-2006 22:09
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Des del passat mes de febrer, una draga de succió en marxa ha estat fent lextracció de les sorres que sacumulen al voltant daquests set ports, a una profunditat dentre 4 i 7 metres sota el nivell del mar, de manera que lactuació no suposa una reducció visible de la platja situada al costat de la zona dextracció. Els sediments shan abocat després a les platges més erosionades de lentorn de cada port, mitjançant una canonada connectada a la draga.
Lobjectiu principal daquesta actuació és restituir la dinàmica litoral i reduir lacumulació de sediments que provoca la presència dalguns ports.
Les operacions de dragatge shan acompanyat dun acurat seguiment ambiental i de la realització danalítiques dels sediments i de laigua. Atesa la bona qualitat dels sediments extrets, aquestes sorres shan utilitzat per realitzar regeneracions de platges properes als ports que presentaven un estat més erosionat. Al port de Vilanova i la Geltrú s'han tret 39.443 metres cúbics de sorra per a les platges de Cubelles i Ibersol i al port Ginesta, 53.160 metres cúbics per a la platja de la Riera Xica.
Aquestes actuacions de transvasament de sorres es repetiran periòdicament, per tal de restituir la dinàmica litoral. Els dragatges de transvasaments de sorres es realitzaran durant els mesos previs a la temporada destiu, per tal dafavorir que la regeneració de les platges beneficiï als usuaris estiuencs. En aquest sentit, el DPTOP està redactant el projecte corresponent als treballs a executar la primavera vinent. En aquesta segona fase està prevista la incorporació de nous ports.
Per tal de portar a terme aquestes actuacions, que tenen un marcat caràcter ambiental, la Generalitat va signar un conveni amb lAssociació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET) i amb diverses empreses concessionàries de ports esportius comprometent-se a cofinançar lactuació al 50% durant els primers anys, amb lobjecte de consolidar la periodicitat dels dragatges, i per tal de garantir el compliment de lobligació daquests ports de fer el transvasament de sorres quan sigui necessari per restablir la dinàmica litoral i garantir lestabilitat de les platges, atesa la incidència que tenen algunes daquestes infraestructures en els fluxos naturals dels sediments. És el cas dels ports de Torredembarra, Masnou, Premià i el Balís.
En el cas dels ports que no tenen establerta en el seu títol concessional lobligació de transvasar sorres, però que sha constatat que afecten la dinàmica litoral, el dragatge el finança totalment el Govern català. En aquesta situació es troben els ports de Vilanova i la Geltrú, Port Ginesta i Arenys de Mar.
Lactuació, de la qual el DPTOP ha finalitzat ara la primera fase, no es pot considerar estrictament com de regeneració de platges, malgrat que, indirectament, serveixi per millorar-les. Actualment, la Llei de costes determina que les platges formen part del domini públic estatal i estableix que és competència del Ministeri de Medi Ambient realitzar les obres necessàries per la protecció del domini públic marítim terrestre i pel seu ús, així com la creació, regeneració i recuperació de platges.
Malgrat això, la Llei de ports de Catalunya de lany 1998, preveu que la Generalitat pugui establir un servei de dragatge i transvasament de sorres, en el cas que lactuació estigui vinculada a un port i que el dragatge o regeneració sigui necessari per restablir la dinàmica litoral alterada per la infraestructura portuària.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!