VNG

El vilanoví Josep Piqué abandona la política

L'ex president del PP català va presentar la seva dimissió irrevocable després d'haver quedat desacreditat per la cúpula del partit

Josep Piqué, en una imatge d'arxiu de quan era ministre de Ciència i Tecnologia del govern d'Aznar. FdG/Carles Castro

Josep Piqué, en una imatge d'arxiu de quan era ministre de Ciència i Tecnologia del govern d'Aznar. FdG/Carles Castro

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Josep Piqué va passar les hores posteriors a l'anunci de la seva dimissió envoltat de la seva família al seu domicili de Barcelona. Allà era també el seu pare, l'exalcalde vilanoví Josep Piqué, que va fer de portaveu de l'exministre davant els mitjans de comunicació que esperaven les reaccions a les portes de la casa.

Piqué va comunicar la seva decissió mitjançant una carta a Mariano Rajoy en que l'informava de la dimissió irrevocable. La causa ha estat el nomenament de l'equip electoral del PP català, que es considera una "imposició" de la cúpula del PP a Madrid. L'equip electoral l'ha impulsat Ángel Acebes i el formen Daniel Sirera i Xavier García Albiol com a coordinadors de campanya, Alberto Fernández Díaz com a director de campanya a Barcelona, Pilar Arnalot a Lleida i Alicia Sánchez Camacho a Girona, però no incloue col·laboradors de confiança de Piqué com Francesc Vendrell o Rafael Luna. De fet, Vendrell també ha dimitit del seu càrrec de diputat i portaveu del grup parlamentari.

La carta que va enviar a Rajoy confirmava que la decissió l'havia pres "després de constatar la voluntat de la direcció nacional del partit d'imposar un replantejament estratègic a Catalunya", que segons Piqué perjudica "la imatge i l'autoritat personal del seu president de Catalunya i del seu equip".

Josep Piqué i Camps va néixer a Vilanova i la Geltrú fa 55 anys. Des de fa 11 anys es dedica a la política de forma activa: l'any 1996 va acompanyar José María Aznar com a ministre d'Indústria i Energia; al 2000 com a ministre d'Afers Exteriors i a partir de l'any 2002 com a titular del ministeri de Ciència i Tecnologia. També va desenvolupar el paper de portaveu del govern espanyol des del 1998 i fins el 2000. Des de l'any 2003, s'havia convertit en l'aposta del Partit Popular per a les eleccions al Parlament de Catalunya.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local