SITGES

Primers vòmits després de la projecció de ‘Martyrs’

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

La pel·lícula, que és el segon llargmetratge del director francès, va ser estrenada en el festival de Cannes i va sentar com una patada a l'estómac. Martyrs és una història brutal i salvatgement violenta. "És una pel·lícula que es pregunta pel que queda després de la violència", ha afegit el director.

En referència a l'argument, Laugier ha explicat que es tracta "d'una idea simple, d'una nena que es carrega a una família sencera. A partir d'aquí, volia plantejar preguntes: per què ho ha fet?". Martyrs és una pel·lícula sobre la venjança i el seu absurd.

La pel·lícula arrenca en els anys 70, quan una nena (paper interpretat per Myrlène Jampanöi) escapa d'un amagatall en el que ha passat mitja vida. D'alla la traslladen a un centre de menors, on només es comunica amb una nena i on té uns traumàtics malsons. Quinze anys després, la mateixa nena entra a casa d'una família i mata a tots els seus membres.

Pascal Laugier: “Han aplaudit la meva pel·lícula i m’he sentit incòmode”

La sessió de Sitges Fòrum ha comptat amb la presència del director d'una de les pel·lícules més polèmiques i impactants d'aquesta edició del Festival, Martyrs, de Pascal Laugier.

El director francès ha explicat que és fan de les pel·lícules de por i que amb Martyrs ha volgut "recuperar el punt transgressor que el cinema d'aquest gènere ha perdut. No sé si ho he aconseguit o no".

També ha assegurat que a l'actualitat els directors francesos, igual que els espanyols, s'enfronten a les produccions norteamericanes. "No m'agraden les pelis franceses que intenten imitar-les, per això Martyrs és tan europea, ambientada en un contexte cultural tan francès".

Un dels espectadors ha fet referència a la possibilitat de que el director estés influenciat per l'obra de Michel Foucault. Laugier ha respost que "efectivament, m'ha influenciat tant que me'l sé de memòria".

Una de les seqüencies més dures de violència extrema de la pel·lícula dura 35 minuts; una noia és cruelment torturada. En referència a aquesta part, Laugier ha assegurat que li agraden les pelis que "tracten la violència com a diversió", tot i que ell mai va veure la seva actriu "com un tros de carn". El director volia que la protagonista "fes enfadar als espectadors, que sentissin el seu procés de martirització".

Al final, el director ha reconegut que "Martyrs és un film malatís, difícil de que agradi", i ha afegit que "en ocasions han aplaudit la meva peli i m'he sentit incòmode".

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local