3 de cada 4 enquestats consideren Sitges un municipi cívic

L’Observatori de Sitges ha presentat els resultats corresponents al 2009 sobre l’evolució del civisme a Sitges, l’avaluació que fan els ciutadans sobre els diferents àmbits de la vila.
En relació al civisme de la vila, 3 de cada 4 enquestats considera Sitges com un municipi cívic. En la primera onada d'enquestes (juliol), els enquestats han donat una nota en civisme de 6’7 i una nota d'avaluació de la gestió municipal en aquest àmbit de 6’3, i en la segona (desembre) un 6’6 i un 6’2 respectivament.

En quant als serveis municipals, un 16’8% assegura ser usuari habitual del servei d’autobusos de Sitges. Pel que fa a l’OAC, el 86% coneix el servei i el 56% s’hi ha adreçat algun cop el darrer any. En el cas del 010, un 60’5% el coneix i 13’8% l’ha utilitzat. Un 30’5% dels enquestats coneix el servei l’Ajuntament T’escolta i un 15% diu haver-lo utilitzat.

D’altra banda, els enquestats valoren de forma molt positiva la reforma de l’edifici del Mercat Municipal de Sitges, amb una nota mitjana de 7’4 sobre 10. El 69% dels sitgetans diu que compra al Mercat municipal.

De entre les observacions directes fetes per l’Observatori de Sitges, en matèria de mobilitat, les majors incidències estan relacionades amb l’estacionament de motos i vehicles sobre la vorera. En l’àmbit de la circulació els principals problemes vénen, segons la valoració de l’Observatori, per l’incompliment de la senyalització viària per part dels vianants i els vehicles.

En quant al comportament ciutadà, que millora després dels períodes d’estiu, les incidències s’acumulen en el cas de la manca de decòrum en el vestir i el botelló.

En matèria de neteja al carrer, segons l’Observatori, millora l’estat en relació a l’any anterior en el mateix període de temps. Per exemple, les incidències detectades d’objectes i brossa al carrer eren quatre vegades superiors que al 2009. Cal dir també que millora significativament l’estat de les papereres respecte l’any anterior.
L’accessibilitat de la vila, ha estat també objecte d’estudi aquest 2009. Segons l’Observatori hi ha una manca de voreres adaptades i rampes; o, en altres ocasions, voreres estretes. Tot i això, el centre de Sitges i la zona del Passeig Marítim pràcticament no presenten problemes d’accessibilitat.

Un altre de les observacions, és la tendència a l’alça de l’estacionament de vehicles sobre la vorera, principalment motos, al llarg del 2009.
En relació a les platges, l’Observatori presenta els resultats corresponents al període de maig a octubre sobre l’estat del mobiliari de les platges i dels entorns propers com el passeig. Dutxes, gandules, para-sols i passeres presenten un estat correcte, igual que el mobiliari del passeig vora el mar (l’enllumenat, els senyals de trànsit, els bancs, les cadires o les fonts). Semàfors i bústies de correus són, però, el principal objecte de les actituds incíviques.

L’alcalde de Sitges, Jordi Baijet, ha assegurat que “quan es va començar a treballar amb l’Observatori del Civisme, de seguida es va veure que era una eina important per observar altres àmbits de la vila, a més del civisme”. Per a l’alcalde, l’Observatori de Sitges “permet planificar” les accions dels serveis municipals a partir de les observacions fetes als estudis. En quant a civisme, l’alcalde ha manifestat que “la responsabilitat no ha de recaure només en les persones, sinó que l’Ajuntament ha de ser proactiu en aquesta matèria”.

Sobre l’Observatori de Sitges

L’Observatori de Sitges vol ser una plataforma per a la realització d’estudis que analitzin l’evolució del civisme al municipi, i serveixi també per conèixer la situació a la via urbana, fer una avaluació dels hàbits i es conegui la percepció del ciutadà. L’Observatori del Civisme de Sitges va ampliar el 2009 l’objecte dels seus estudis a altres àmbits que no són únicament el civisme; com la mobilitat, les platges, i ha passat a dir-se Observatori de Sitges.

Les dades de l’Observatori de Sitges són el resultat, d’una banda, de les observacions directes fetes sobre l’estat del mobiliari urbà, la mobilitat, els espais de convivència o de les platges, al llarg de l’any. Entre març i desembre s'han analitzat 1.254 papereres, 4.300 contenidors d'escombraries, 3.765 contenidors de selectiva i 2.141 semàfors, entre d’altres.

D’altra banda, les dades són també el resultat de dues enquestes telefòniques a la població; una realitzada del 30 de juny al 3 de juliol, amb 403 entrevistes, i una altra realitzada del 9 al 12 de desembre, amb 400 entrevistes. Aquests estudis han estat encarregats a l’Institut Cerdà.