Pas endavant del Port Esportiu de Cubelles

L’inici de les obres de construcció del Port Esportiu de Cubelles està més a prop. Les negociacions que el Govern municipal ha portat al llarg de tota la legislatura amb els organismes competents per a la seva aprovació, estan a punt de donar els seus fruits com demostra que el Ple municipal aprovés provisionalment, el passat 19 d’abril, el Pla Especial Urbanístic (PEU d’ara endavant) que ha de desenvolupar el sistema portuari al municipi.

Es tracta d’un document en el qual es recullen els aspectes bàsics perquè es pugui desenvolupar un projecte del que fa gairebé una dècada que se’n parla. Aquest Pla ha d’incloure les mesures i les previsions necessàries per a garantir el funcionament eficaç de la zona de servei portuari, el seu desenvolupament futur, la seva connexió amb la xarxa de transports terrestres i la cobertura adequada de la demanda de serveis portuaris respectant els criteris mediambientals.

A més, es redacta d’acord amb les determinacions del vigent Pla de Ports de Catalunya, que es va actualitzar per al període 2006 – 2015. Precisament, el Pla de Ports inclou el Port Esportiu de Cubelles dins del sector portuari centre.

Les consideracions tècniques del Pla Especial del Port

El projecte del Port Esportiu de Cubelles avarca uns 125.790 m², corresponent a la superfície de terra formada per l’àrea de marina, l’àrea tècnica i l’àrea turística (62.665 m2) i la zona marítima de molls (63.125 m²) i contempla 543 amarres per a embarcacions nàutiques de diferents dimensions en un espai de més de 23.000 m². D’aquests amarres, la majoria, 436, correspondrien a embarcacions petites i mitjanes (entre 8 i 12 metres d’eslora) i la resta a embarcacions superiors als 15 metres d’eslora (107).

El port es construirà dins l’actual dàrsena existent, de manera que es protegeixi la flota amarrada en dies d’episodis de temporal, i donarà una especial importància a la flota de petites dimensions, a través d’una marina seca, i als usos comercials i de restauració, com a element de dinamització turística de qualitat. Igualment, es contempla la convivència entre la instal·lació portuària i la captació del cabal de refrigeració per a la Tèrmica.

Un dels aspectes dinamitzadors del projecte és la compatibilitat de tota aquesta activitat econòmica amb una activitat esportiva, especialment dirigida a l’esport base de la nàutica. A l’àrea de marina hi ha l’edifici de Capitania, element concebut per tal de ser el centre neuràlgic de l’activitat portuària. Per això es troba situat enmig de la zona de servei, molt a prop dels amarradors.

Aquest àmbit, a part de l’edifici de Capitania, contempla un local social de serveis de l’Ajuntament, mòduls de dutxes i vestuaris, els locals de les empreses de serveis nàutics, tant comercials com industrials, i una zona d’aparcament exclusiu (3.660 m²). L’àrea tècnica està situada al límit de llevant, on l’accés de les embarcacions per terra o per mar través del canal no interfereix amb el funcionament de la resta de la dàrsena esportiva, i que inclou una marina seca amb comunicació directa amb l’aigua (1.872 m²), i un varador (11.336 m²).

Finalment, l’àrea turística ocupa la zona de ponent. Les edificacions comercials es projecten entre la platja i el port, aprofitant els atractius de la dàrsena esportiva, i expressament al costat dels amarradors destinats a les embarcacions en trànsit. Darrera dels edificis comercials hi ha la zona d’aparcament de vehicles privats de les instal·lacions turístiques. Al llarg de tota la façana marítima es plantaran arbres i palmeres que donin ombra. En total la infraestructura disposarà per a accessos, vialitat i aparcament 34.371,5m2, dels qual l’aparcament ocupa 5.455,75m2, el que permet ordenar un total de 436 places.

Un llarg procés administratiu

El procés de construcció del Port Esportiu de Cubelles arrenca el setembre de 2002, quan el Ple de l’Ajuntament de Cubelles aprova la constitució d’una comissió d’estudi de la viabilitat de la construcció d’un equipament d’aquest tipus a la dàrsena de Cubelles. La proposta estava condicionada, entre d’altres, per la concessió que la Central Tèrmica tenia de la zona, d’on recull l’aigua per a la refrigeració dels seus circuïts.

El febrer de 2003 entra en escena l’empresa Grup Marítim Metropolità, que gestiona, entre d’altres, el Port de Santa Cristina d’Aro (Girona) i Port Ginesta (Sitges). Aquesta organització va sol·licitar davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques la concessió administrativa per a la construcció i explotació d’una dàrsena esportiva i d’esbarjo al Port de Cubelles, alhora que aporta el projecte bàsic redactat per Manuel Messeguer i l’estudi d’impacte ambiental corresponent.

Paral·lelament, el Ple municipal segueix el seu tràmit i el març de 2003 aprova la memòria justificativa del Port, com a resultat dels treballs de la comissió que estudiava la viabilitat de la seva implantació. Però l’agost de 2004 les dues propostes van confluir i Ajuntament i Grup Marítim Metropolità van signar un conveni pel qual l’empresa seria l’encarregada de sol·licitar la concessió administrativa a la Generalitat, a partir de la concessió de la qual el Consistori rebria gratuïtament un 5% del capital social de l’empresa mixta que es constituís. Un capital social que es xifrava llavors en 1 milió d’euros.

La participació municipal, a més, es veuria incrementada fins al 20% en el moment d’entrar en funcionament la infraestructura portuària, a més de disposar d’un equipament de 250 m² per a usos municipals. Amb aquest conveni sobre la taula, empresa i Consistori van presentar el projecte bàsic a la ciutadania el febrer de 2004, en un multitudinari acte al Cinema Mediterrani.
Ja en aquell mateix moment el Govern va aprovar inicialment el Pla Especial Urbanístic (PEU) del Port Esportiu de Cubelles, en base al qual el novembre de 2006, en el marc del Saló Nàutic de Barcelona, es va presentar públicament el projecte de l’equipament portuari, amb la presència del conseller Manel Nadal, responsables municipals i de l’empresa Grup Marítim Metropolità.

Tot apuntava que l’inici de les obres era imminent, però diversos problemes i canvis normatius van anar retardant l’autorització de la concessió administrativa. Fins i tot, el regidor d’Urbanisme i Planejament, Miguel Ángel López, es va reunir amb els responsables del Ministeri de Medi Ambient a Madrid i amb els de Ports de la Generalitat de Catalunya per tal de desencallar la tramitació administrativa del projecte.

Endesa renúncia a la concessió

El procés va estar gairebé aturat fins que el mes de maig de 2008 la Demarcació de Costes de Catalunya comunica a l’Ajuntament de Cubelles la renúncia d’Endesa Generación SAU a la concessió per poder separar, per una banda, els drets sobre la dàrsena esportiva –a la que renúncia- i de l’altre la de la captació d’aigües per a la refrigeració de la Central Tèrmica –que manté-. Una concessió atorgada inicialment l’any 1974 i que obligava a la Tèrmica a construir la dàrsena esportiva i cedir-la posteriorment a l’Ajuntament. Aquest acord es va revisar l’any 1997 quan, a canvi de perdonar el deute que el Consistori tenia amb Endesa per la factura de l’enllumenat públic, el municipi va renunciar a aquesta construcció.

Aquest era un dels tràmits clau per desencallar tot el procés urbanístic. Davant la importància que per al PEU Port de Cubelles tenia aquesta renúncia, juntament als canvis normatius des de l’anterior aprovació inicial (juny 2005), el Govern cubellenc va encarregar una revisió del document, que es va aprovar inicialment novament de forma inicial el juliol de 2008.

Després dels corresponents períodes d’exposició pública i la incorporació de les prescripcions realitzades durant el període d’informació pública i consulta amb els informes favorables de la Direcció General de Ports, de l’Autoritat del Transport Metropolità, de la Direcció General de Comerç, de la Demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient, dels Serveis Territorials de Medi Ambient de Barcelona, de Sorea, de la Direcció General de Pesca i Acció Marítima, l’empresa redactora va presentar el passat mes de març el document definitiu per a l’aprovació provisional.

Cronologia del port esportiu de Cubelles

1978. La Direcció General de Ports i Costes del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme, mitjançant Ordre Ministerial de 24 de maig de 1978, atorgà la concessió per un període de 30 anys a Térmicas del Besós, SA

1980. Mitjançant resolució de la mateixa Direcció General es va condicionar l’execució de la Dàrsena Esportiva a la subdivisió de la susdita concessió en dues d'independents destinades respectivament a obres de presa i desguàs de l'aigua del mar i a dàrsena per a embarcacions esportives i d'esbarjo, amb zona terrestre de servei la segona.

1990. L’enginyer de camins, canals i port, Sr. Francisco Izquierdo López, va redactar el Projecte de la Dàrsena Esportiva de Cubelles a encàrrec de la corporació municipal per poder obtenir la corresponent autorització per poder executar les obres.

1996. L’Ajuntament de Cubelles va signar un nou conveni amb TERBESA, en el qual a canvi d’una remuneració econòmica l’Ajuntament de Cubelles es comprometia a no desenvolupar cap projecte de la Dàrsena en un termini de 15 anys i paral·lelament alliberava a la societat de la seva obligació d’executar les obres.

Setembre 2002. El Ple aprova la creació d’una comissió d’estudi de la viabilitat de la construcció d’un port esportiu a Cubelles.

Febrer 2003. El Grup Marítim Metropolità demana davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya la concessió administrativa per a la construcció i explotació d’una dàrsena esportiva i d’esbarjo al port de Cubelles, segons projecte bàsic de l’arquitecte Manuel Messeguer i amb l’estudi d’impacte ambiental redactat per Entorn, Enginyeria i Serveis.

Març 2003. El Ple aprova la memòria justificativa per a la implantació del port esportiu, d’acord amb els treballa de la comissió d’estudi de la viabilitat del port.

Agost 2003. L’Ajuntament de Cubelles i el Grup Marítim Metropolità (GMM) signen un conveni pel qual l’Ajuntament passarà a tenir, en el moment que s’atorgui la concessió administrativa del Port a GMM, el 5% del capital social (valorada en 1.000.000 € aprox.) i un cop acabades les obres passarà a tenir el 20% i un local de 250 m2.

Febrer 2004. Presentació pública del projecte bàsic del Port Estiu de Cubelles al Cinema Mediterrani.

Juny 2005. Aprovació inicial de la Junta de Govern Local del Pla Especial Urbanístic (PEU) del Port Esportiu de Cubelles.

Agost 2005. La Demarcació de Costes de Catalunya demana la incorporació de diverses qüestions al PEU del Port.

Novembre 2006. Presentació pública del projecte del Port Esportiu de Cubelles al Saló Nàutic de Barcelona, amb la presència del conseller Manel Nadal i els responsables municipals i de l’empresa Grup Marítim Metropolità.

Maig 2008. La Demarcació de Costes de Catalunya comunica que s’ha rebut la renúncia d’Endesa Generación SAU a la part de la seva concessió. Donat el termini transcorregut des de l’aprovació inicial del Pla Especial (juny 2005), la renúncia d’Endesa i l’entrada en vigor de noves lleis que regulen aquestes infraestructures, l’Ajuntament va encarregar un nou document del Pla Especial per tornar-lo a aprovar inicialment, amb la modificació rellevant de la supressió de l’equipament hoteler de 3.579 m2, entre altres aspectes requerits per la Demarcació de Costes de Catalunya.

Juliol 2008. Aprovació inicial de la Junta de Govern Local del Pla Especial Urbanístic del Port Esportiu de Cubelles, ratificada en el ple del 19 de gener de 2009.

Març 2010. Els redactors del PEU Port de Cubelles lliuren el document que recull les prescripcions realitzades durant el període d’informació pública i consulta amb els informes favorables de la Direcció General de Ports, de l’Autoritat del Transport Metropolità, de la Direcció General de Comerç, de la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient, dels Serveis Territorials de Medi Ambient de Barcelona, de Sorea, de la Direcció General de Pesca i Acció Marítima.

Abril 2010. El Ple ordinari de 19 d’abril aprova provisionalment el Pla Especial Urbanístic del Port Esportiu de Cubelles.