H2O, a la Capella de les Arts

H2O: fórmula màgica és el títol de la nova exposició de fotografies col·lectiva instal·lada des d’aquest divendres a la Capella de les Arts. Aquesta és la tercera mostra que continua la col·laboració entre l’entitat sitgetana i l’Ajuntament de Sitges per divulgar l’art de la fotografia.

L’aigua és el fil conductor de les 9 instantànies retrades per 4 fotògrafs: Anka Manshusen, Paula Ospina, Päivi Koskinen i Álvaro Sánchez Montañés. Tots ells reflexionen sobre aquest bé natural des de diferents òptiques i en diferents estats.

Anka Manshusen presenta tres fotografies de la serie “Human/Nature”, que s’allunyen de les seves tradicionals “macros” fotogràfiques per apropar-se al realisme de la naturalesa. Paula Ospina es centra en l’espectacularitat dels icebergs, a través d’una càmera analògica. Païvi Koskinen vol reflectir la dedicació laboral i familiar de les dones, unides a través de l’aigua. I la última de les propostes, del fotògraf Álvaro Sánchez Montañés apropa la bellesa natural dels paisatges solitaris, situats a l’hivern.

Sonia Vicente, comissaria de l’exposició, afirma que “es tracta d’una exposició que vol convidar a l’espectador a reflexionar sobre l’aigua a través d’obres de gran bellesa”.

L’exposició “H20, la fórmula màgica” es pot visitar a la Fundació Ave Maria fins al 12 de setembre.

Fotògrafs de l’exposició H2O: fórmula màgica

L’univers de la fotògrafa Anka Manshusen ja s’ha pogut contemplar en altres ocasions a Sitges. L’extremada sensibilitat de l’autora queda plasmada a totes les composicions creatives que realitza. En les imatges de Manshusen s’intueix la immortalitat de la naturalesa i l’espiritualitat que habita a l’espai per explicar que allò sublim es troba en la realitat quotidiana.

Paula Ospina ofereix una visió sobre uns paisatges canviants i efímers, terres erosionades, glaceres fonent-se o boscos desapareixent. A l’exposició pretén crear una reflexió sobre el canvi i la il·lusió d’allò permanent que hi ha a la vida.

Päivi Koskinen intenta reflectir la monotonia i la frustració de les persones que amb l’implacable pas del temps i sense ser plenament conscients d’això assumeixen decisions, hàbits i responsabilitats. A les imatges queda palesa l’al·legoria de l’aigua, símbol des de l’antiguitat de purificació i neteja.
La mirada d’Álvaro Sánchez-Montañés es fixa en espais sòrdids amb objectes i escenografies visualment poc atractives per transformar-les a través del seu particular punt de vista en composicions paisatgístiques. Així es capaç de magnificar un paisatge desèrtic en un altre de ressonàncies surrealistes, espais fantasmagòrics i silenciosos.