Maquillant fins a la matinada

La trobada amb Tom Savini, el gran mestre dels efectes especials, va servir per escalfar els motors del que havia de ser una tarda terrorífica que incloïa una desfilada de zombies pel centre del municipi que va comptar amb un ampli seguiment tant de participants com d'espectadors. Es tractava de la tercera edició de la Zombie Walk, que s'ha convertit en un clàssic dins del festival del cinema, que dedica especial atenció als efectes especials.

Secundat pel seu deixeble i amic Greg Nicotero (es van conèixer durant el rodatge d’El día de los muertos), Savini va donar el tret de sortida a la sessió projectant un muntatge que recopilava bona part dels seus highlights fílmics. El públic celebrava cada cap rebentat o coll degollat amb un rugit i les ovacions se succeïen l’una rere l’altra a mesura que anaven apareixent a la pantalla algunes de les escenes més mítiques i sanguinolentes del cinema de terror dels darrers trenta-cinc anys, com també les diverses vegades que Savini s’ha col·locat davant la càmera i, fins i tot, la seva aparició estel·lar en un capítol de Los Simpsons.

Va ser una bona manera de refrescar la memòria i deixar constància (si és que a algú li feia falta) que Savini és un dels grans. Tot seguit es va encetar el torn de preguntes, conduït per Antonio Jose Navarro, cosa que el públic va aprofitar per a demostrar els seus coneixements de la trajectòria del maquillador, encara que la primera qüestió va fer referència a la seva, de moment, única experiència com a director amb el remake de 1991 de La noche de los muertos vivientes, fet que Savini va aclarir: “Jo creia que George Romero em contractaria per fer-ne els efectes especials; per això em va sorprendre tant quan em va preguntar si volia dirigir la pel·lícula. La veritat és que no és del tot cert que sigui l’única vegada que he dirigit, ja que d’ençà d’aleshores he fet diversos curtmetratges”. De fet, l’any passat va anunciar que tenia intenció de dirigir un altre film, anomenat Death Island, però fins ara no hem tornat a saber res més del projecte.

Les següents preguntes van girar al voltant d’alguns dels projectes menys coneguts i amb menys fortuna comercial de Savini, com ara la sèrie de pel·lícules en DVD Chill Factor, de la qual només es van arribar a fer dues entregues –“no vam trobar distribuïdora”–, o el parc d’atraccions Spookyworld, que va tancar fa uns anys. “El veritable motiu va ser que en Tom va anar-hi una nit i va matar tothom”, respongué Greg Nicotero. Aquesta broma és un dels molts exemples de la complicitat existent entre els dos maquilladors, que es va evidenciar també quan recordaren el rodatge d’Abierto hasta el amanecer, on Nicotero era l’encarregat dels FX i Savini tenia un paper secundari: “Em vaig passar tres dies veient ballar Salma Hayek. Al final ella ens va cridar l’atenció dient-nos que deixéssim de mirar-li el cul. Llavors jo li vaig contestar: ?I què vols que faci? Em paguen justament per això!?”.

A continuació el públic va voler saber quina opinió tenien sobre el delicat tema de la censura, en referència a la polèmica estrena a Espanya de Saw VI –“l’odio”, va ser la contundent resposta– i sobre el fet que algunes persones consideressin la seva feina una obscenitat poc menys que pornogràfica: “nosaltres oferim al públic emoció, aventura, excitació... i litres de sang”, va contestar Savini. Seguint amb les consideracions al voltant del seu treball i subratllant amb especial insistència la massificació en els darrers quinze anys dels efectes especials generats per ordinador, el maquillador va aventurar que potser el futur passa per la combinació del maquillatge tradicional i els efectes infogràfics: “per a entendre’ns, millor El senyor dels anells que Un hombre lobo americano en París”, i Nicotero hi afegí que “molts directors que han sorgit en els darrers anys, han crescut admirant el treball d’en Tom i s’estimen més comptar amb efectes tradicionals al plató”.

El moment més reflexiu de la xerrada va arribar quan Antonio José Navarro preguntà a Savini sobre la seva experiència al Vietnam i com això va afectar la seva obra: “El Vietnam va ser per a mi una lliçó d’anatomia. De llavors ençà, sé que he aconseguit realitzar una bona feina quan allò que he fet em transmet la mateixa sensació que les coses que vaig veure allà”. Un parèntesi transcendent en una trobada marcada per les ganes –tant del públic com dels convidats– de celebrar el plaer que suposa crear un monstre i fer que camini, i que es va tancar amb la projecció del tràiler de Los muertos vivientes, l’esperadíssima i imminent sèrie de televisió basada en el còmic de Robert Kirkman, on Nicotero s’ha encarregat dels FX. No ho va dir, però només calia veure les imatges per a comprendre que, darrere d’aquestes, s’hi amagava un evident homenatge als zombis canònics sortits de la imaginació de George Romero i fets carn (putrefacta) i ossos gràcies a la mà de Tom Savini.