Yoshihiro Nishimura: El fabricant de monstres

Així, mentre anava aplicant-li pinzell i silicona, Nishimura va començar a contestar les preguntes dels assistents. Molts d’ells, potser perquè encara tenien recent l’impacte de la marató, semblaven intrigats per saber d’on sorgien les delirants criatures que apareixen a pel·lícules com Helldriver o Mutant Girls Squad: “Acostumo a imaginar els meus universos mentre estic al bar bevent”. Això, devien pensar alguns, explica moltes coses. També va parlar de les condicions en què acostuma a rodar les seves pel·lícules: “Sempre em veig obligat a acabar el rodatge en dues setmanes. Si ho allargués més em seria molt difícil trobar finançament, ja que aquest tipus de pel·lícules no interesen massa al Japó”. D’aquí va sorgir una de les qüestions principals de la xerrada, que feia referència a la diferència entre l’èxit que aquests films tenen entre el públic especialitzat que asisteis als festivals i la discreta rebuda que tenen al seu país natal: “Als anys vuitanta va haver-hi un assassinat al Japó i, quan la policia va entrar a casa de l’assassí, va trobar moltes pel·lícules de gènere. Des de llavors el gore està molt mal vist allà i fins i tot el públic jove ha perdut interès en ell”. “Potser -va afegir- si els japonesos veuen que aquestes pel·lícules agraden a l’estranger començaran a acceptar-les millor. Som així d’indecisos”.

“Vosaltres rieu quan veieu les meves pel·lícules?”, va preguntar al públic mentre abonyegava amb silicona l’ull de la víctima voluntària. Davant del “sí” unànime que va obtenir com a resposta, Nishimura es va llançar a fer la següent reflexió: “Doncs el problema és que al Japó és difícil assimilar aquesta barreja d’humor i violència. El que fair jo és molt exagerat i irreal, però també espero que se’n pugui extreure algun tipus de missatge. Mutant Girls Squad, per exemple, tracta sobre el racisme que existeix al meu país, i Helldriver sobre la nostra incapacitat per prendre decisions, i les conseqüències que això comporta. En realitat –va concloure mentre donava els darrers retocs al maltractat rostre de la voluntària- és la única manera que tenim de tocar aquests temes”.