Cauen els casaments a la comarca

L’any 2009, es van celebrar 27.504 matrimonis a Catalunya, xifra que representa una disminució del 9,5% respecte al 2008 i que situa la taxa bruta de nupcialitat (matrimonis per cada mil habitants) en el 3,7‰, la meitat que l’any 1953 quan la xifra de matrimonis era similar a la d’ara. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el descens del nombre de matrimonis ha estat generalitzat a tot el territori, excepte a l’Alt Empordà, les Garrigues, el Priorat, la Noguera, el Gironès i el Pla de l’Estany, on els augments han estat de diferent intensitat.

Els matrimonis civils es consoliden com a forma majoritària de celebració (73,9%). Dins del conjunt de matrimonis de diferent sexe, els matrimonis catòlics segueixen perdent pes relatiu: l’any 2008 representaven el 29,9% i actualment són el 25,4%. A més, la disminució del nombre de matrimonis de l’any passat ha estat més accentuada en les celebracions catòliques que en les civils; les primeres han disminuït un 23,4% i les segones un 3,6% en relació amb el 2008. 

L’increment del nombre d’estrangers en la població catalana s’ha reflectit en la composició dels matrimonis. El pes dels matrimonis entre persones de nacionalitat espanyola s’ha anat reduint l’últim decenni. L’any 2000 representaven el 93,9% del total de matrimonis i actualment són el 69,3%. Aquest canvi en la proporció és conseqüència de l’augment dels matrimonis mixtes, que l’any 2009 representaven el 23,6%, i dels formats per persones de nacionalitat estrangera, que representaven el 7,1%. Dins dels matrimonis mixtes, són més nombrosos els formats per homes espanyols amb dones estrangeres (15%), majoritàriament d’Amèrica del Sud, que a l’inrevés, de dones espanyoles amb homes de nacionalitat estrangera (8,6%).

L’edat mitjana a contraure matrimoni de les persones solteres descriu una trajectòria creixent. El 2009, l’edat mitjana en el primer matrimoni dels homes és de 32,9 anys i la de les dones de 31,7 anys, fet que significa que en els últims 10 anys ha augmentat 3,3 anys en el cas dels homes i 3,9 anys per a les dones.

Del conjunt de matrimonis registrats, 26.613 corresponen a parelles de diferent sexe i 891 a parelles del mateix sexe. La reducció ha afectat els dos tipus de matrimonis, però amb més intensitat els matrimonis de diferent sexe (-9,8%) que els del mateix sexe (-0,4%).

Major nombre de matrimonis entre els 30 i 34 anys

L’estructura per edats dels matrimonis reflecteix una major freqüència de celebracions entre els 30 i 34 anys, tant en homes com en dones, i una lleugera joventut en l’estructura femenina com evidencia una proporció més elevada de dones menors de 30 anys. La composició per edats segons la nacionalitat indica diferències entre la població catalana i l’estrangera. Aquesta última té una estructura més jove, amb major nombre de matrimonis entre els 25 i els 29 anys d’edat.

Els matrimonis, cada vegada més tardans

El calendari de la nupcialitat, reflectit per l’edat mitjana d’entrada al matrimoni, mostra que tant els homes com les dones tenen una edat més avançada quan es casen. Del 2000 al 2009, l’indicador ha passat de 28,9 anys a 33,1 en el cas de les dones i de 31,1 a 34,9 anys pel que fa als homes. El calendari de la nupcialitat de la població de nacionalitat estrangera és més jove que el de la població espanyola. Així, els valors de l’edat mitjana en la nupcialitat de la població estrangera són 32,7 anys per als homes i 32,6 per a les dones, mentre que per a la població de nacionalitat espanyola són 35,9 i 34 anys respectivament.

S’incrementen les segones núpcies

El 72,4% de les celebracions correspon a matrimonis entre contraents solters. Aquesta proporció té una tendència decreixent com a conseqüència de l’increment dels matrimonis en segones i posteriors núpcies, que és el resultat d’un procés anterior de divorci o de viduïtat per almenys un dels cònjuges.

Diferència d’edat entre els cònjuges

Preval la situació en què l’home és més gran que la dona, però la tendència és decreixent. En el 66,6% de les unions formades l’any 2000, l’home era més gran que la dona, respecte al 58,3% de les formades l’any 2009. Contràriament, les parelles en què les dones són més grans que els homes són molt menys freqüents, però s’han incrementat del 20,3% al 31,5% en aquest període.

El 67,1% dels matrimonis són entre persones del mateix nivell d’instrucció

S’observa que hi ha una alta propensió a formar parelles entre persones del mateix nivell educatiu. Així, l’any 2009, en el 67,1% dels matrimonis ambdós cònjuges tenen un nivell d’instrucció equivalent. Les unions en què les dones tenen un nivell educatiu inferior al dels homes és actualment menys freqüent i reflecteix un canvi en el model tradicional de formació de les parelles. L’any 2009, un 19,2% dels nous matrimonis estan formats per dones amb un nivell d’instrucció superior al de l’home i en un 13,6% dels casos els homes tenen un nivell superior al de les dones.

Lloc de naixement dels cònjuges

Una altra característica que poden compartir les parelles és el lloc de naixement. L’anàlisi del lloc de naixement dels cònjuges es pot realitzar tenint en compte diferents unitats territorials. La proporció de parelles en què ambdós cònjuges han nascut en el mateix municipi és aproximadament d’un 25%, és a dir, un de cada quatre matrimonis són entre persones nascudes en el mateix municipi. Si es consideren les comarques, la proporció creix. Així, en un terç dels matrimonis els contraents han nascut en la mateixa comarca. En conjunt, més de la meitat de les bodes es realitzen entre persones nascudes a la mateixa comunitat autònoma.

Més de la meitat del matrimonis se celebren a la primavera i a l’estiu

El 55,7% dels matrimonis se celebren entre maig i setembre. S’observa que els mesos de juny, juliol i setembre són els preferits pels contraents i que a l’agost es produeix un descens acusat del nombre de matrimonis. L’estacionalitat és més marcada en el cas dels matrimonis catòlics: tres de cada quatre matrimonis se celebren també entre maig i setembre. El més de setembre registra el major nombre de matrimonis catòlics (18,1%). Als mesos de desembre, gener i febrer disminueix el nombre total de matrimonis, especialment els matrimonis catòlics; per aquesta raó, al voltant del 90% de les celebracions d’aquests mesos són unions civils.

Distribució territorial dels matrimonis

Les taxes brutes de nupcialitat, que relacionen els matrimonis amb la població de cada territori, registren descensos significatius. Tots els àmbits territorials redueixen les taxes. Els valors més baixos es troben a les Terres de l’Ebre (3‰) i a l’Alt Pirineu i Aran (3,2‰) i els més alts al Camp de Tarragona (4‰) i a les Comarques Centrals (3,8‰).

Pel que fa a les comarques, les que han registrat valors més elevats de la taxa bruta de nupcialitat són el Pla de l’Estany (4,6‰), l’Alt Urgell (4,5‰) i el Baix Penedès (4,3‰). Per contra, les comarques amb una taxa més baixa són la Terra Alta (1,9‰) i l’Alta Ribagorça (2,1‰).
Entre els municipis de 50.000 habitants i més, Viladecans, amb 4,5 matrimonis per cada mil habitants, és el municipi amb la taxa més alta de nupcialitat, seguit de Girona (4,3 ‰), Castelldefels (4,2‰) i Lleida, Tarragona i Rubí (3,9‰). D’altra banda, Cornellà de Llobregat (2,8‰) i Esplugues de Llobregat (2,9 ‰) són els que han registrat una taxa de nupcialitat més baixa.