'Estem perdent la nostra identitat com a ciutat'

La identitat d'un municipi no només emana de la seva gent, sinó també del seu patrimoni històric. “Destruir la nostra història també ens fa perdre els referents identitaris que tenim com a ciutat”, assegura l'arquitecte vendrellenc Frederic Porta Serramià, fundador de l’estudi d'arquitectura E1/10.

En l'actualitat, l'Ajuntament del Vendrell només té aprovat un pre-catàleg, en el que hi consten una sèrie de béns d'interès històric, però que a la pràctica resulta insuficient. “La importància d'elaborar un catàleg de patrimoni – més enllà del pre-catàleg – és cabdal: no només ens serveix per identificar i descriure els béns històrics del municipi, sinó que també permet fixar uns mínims criteris de rehabilitació i protecció”.

I és que tal i com ens explica el Frederic, la falta d'aquest instrument ha suposat la pèrdua de molts vestigis identitaris del Vendrell: l'urbanització de la zona dels Boulevards va comportar destruir una part de la Via Augusta, l'antiga Masia de Mas de'n Gual tampoc s'ha conservat o la construcció de l'actual Biblioteca Pública Terra Baixa, que es va fer destruint un antic torreó. Tot i així, la manca de voluntat política en la promoció del patrimoni és més extensa i molts altres béns presents al municipi, com els refugis de la guerra del francès que s'estenen per sota terra des del mateix c/Major fins la Plaça Vella o la cripta de l'Església, existent sota el creuer de l'abscís central, són ignorats i fins i tot desconeguts per gran part de la ciutadania vendrellenca.

El model turístic present al Vendrell – focalitzat a les platges com a gran atractiu - tampoc hi ha ajudat. “Cal desestacionalitzar-lo; cal tenir una oficina de turisme al centre de la Vila en la que es pogués informar de tots els llocs d'interès presents al Vendrell”, afirma. Però no només això, plaques informatives a peu de carrer en edificis emblemàtics, accions concretes per tal de conèixer el patrimoni com ja es fa durant el Temps de Flors de Girona o que l'ajuntament organitzés visites a les cases històriques de la Vila també serien actuacions destinades a “fer treballar el patrimoni” i a ajudar que el Vendrell no perdi la seva identitat.

Al respecte, recentment coneixíem la creació de la secció de Patrimoni de l'Institut d'Estudis Penedesencs que, amb l'objectiu de fer pressió per evitar la destrucció d'edificis i elements patrimonials del Vendrell, vol redactar un catàleg de patrimoni històric. “Que aquesta iniciativa vingui d'un actor extern al Consistori és una anomalia, perquè significa que tu mateix no et valores el teu propi patrimoni i, per tant, no prens consciència de la importància de les teves coses. En definitiva: una deshonra”.

El problema és, no obstant, més transversal. Com assegura l'arquitecte vendrellenc, “El Vendrell no sap el model de la ciutat què vol, i això és fruït de la manca de valentia dels polítics a l'hora d'emprendre processos urbanístics”. Un exemple d'aquest fet és que en aquesta legislatura no es durà a terme una nova redacció del Pla General d'Ordenació Urbana, que actualment data de l'any 2000 i que estava contemplada en el programa electoral del PSC. “Refer el Pla General no ha de suposar un alt cost, pot fer-se a través modificacions en sectors i àmbits concrets i estratègics i pot servir per implementar processos participatius en matèria urbanística, prèvia pedagogia en aquest sentit”. I és que com bé diu, “la ciutat, al capdavall és per a les persones que hi viuen i, per tant, cal tenir en compte la seva opinió.”